Són centenars de milers les dones que, encara avui, sofreixen violència només pel fet que hi ha homes que es consideren superiors i intenten demostrar la seva suposada superioritat, legitimada per l’heteropatriarcat, utilitzant la violència física, psicològica, sexual i de control. Parlar de violència de gènere és parlar de desigualtat i és parlar d’una problemàtica social que perjudica el benestar i convivència de la ciutadania i una societat més justa, solidària i fraterna.
Les dades parlen per si soles, són esgarrifoses, en el que portem de 2020, 41 dones han estat assassinades en l’Estat espanyol segons les dades oficials, víctimes de la violència de gènere. Tanmateix, fonts com feminicidi.net eleven aquesta xifra a 80 dones assassinades. No ens ho podem permetre!
Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, fem una crida a implementar més recursos materials, econòmics i humans per a intervenir de manera més efectiva i pragmàtica. S’ha de transformar els contextos socials on el masclisme s’escampa (justícia, educació, salut, entre d’altres) que pugui donar resposta a tota la violència que pateixen les dones.
L’LGTBI-fòbia, és una altra cara de la mateixa moneda d’aquest masclisme que encara impera en les nostres societats. Les dones lesbianes, bisexuals i trans, transiten en la seva trajectòria vital per contextos on els trets característics de la dissidència de gènere i sexual poden comportar riscos a ser discriminades, a viure situacions de violències i desigualtat. La lesbofòbia, homofòbia i transfòbia interactua amb el masclisme, i és imprescindible dotar de recursos amprats a través de marcs legals implementats que treballin en tres direccions (1) prevenció i pedagogia; (2) detecció de les situacions problemàtiques i discriminatòries i (3) intervenció amb serveis d’atenció directa i en els contextos socials on es produeixen les situacions de violència. Apostem per una pedagogia transformadora que desdibuixi les fronteres que estableix l’heteropatriarcat i legitima les situacions de violència exercides des de diferents arestes.
Per últim, la crida també és a la ciutadania, a cadascuna de totes nosaltres, és la nostra feina continuar treballant, continuar denunciant el que considerem injust, continuar visibilitzant les violències. La ciutadania ja ha realitzat mostres d’organització col·lectiva, de denúncia social, no oblidem la increïble manifestació del 8 de març de l’any passat on els carrers de Barcelona es van inundar d’una marea violeta per dir prou al masclisme i a la violència de gènere. Hem de continuar, no ens podem aturar i això ho aconseguirem amb la feina i compromís de totes.
Deixa un comentari