MANIFEST DIA DE LA VISIBILITAT BISEXUAL
Avui, 23 de setembre, reivindiquem la visibilitat de la bisexualitat i els reptes pendents que tenim amb les persones bisexuals en la nostra societat. La bisexualitat està definida com una orientació sexual de persones que senten atracció sexual, emocional i/o romàntic cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. [Llegeix més…] about MANIFEST DIA DE LA VISIBILITAT BISEXUAL
Aquesta tarda l’Observatori Contra l’Homofòbia ha realitzat una roda de premsa per tractar les següents temàtiques: (1) novetats de les darreres incidències LGTBIfòbiques ; (2) dades de les incidències des de 1 de gener a 29 de juliol; (3) i (4) presentació del protocol de prevenció, detecció i intervenció contra l’LGTBI-fòbia en la xarxa de transport públic.
En el següent enllaç pots trobar la roda de premsa sobre l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya 2021:
Durant aquestes setmanes el col·lectiu LGTBI ha omplert els carrers de tota Catalunya, una resposta ciutadana a l’altura de les circumstàncies i el context que estem vivint. Una explosió d’indignació repleta de diversitat afectiva sexual i de gènere. Estem aquí, i estem per quedar-nos. Un empoderament des de la tristesa, la ràbia, la incomprensió, el dolor. Hem estat juntes, hem fet minuts de silenci ensordidors i hem cridat PROU a l’LGTBI-fòbia que ens estigmatitzta i ens persegueix.
No és la primera vegada, ni serà l’última que sortim als carrers, el moviment LGTBI s’ha caracteritzat per conquerir els drets des dels carrers, des de la lluita, no ens han regalat res, ha costat molt el camí recorregut i continuarem denunciant qualsevol injustícia que ens travessi.
Una petita mirada al recorregut fet, Stonewall, comença la nostra història moderna amb una revolta contra la policia mafiosa que no ens deixa ser lliures. Aquí, a l’Estat espanyol, es lluita contra la llei de Perillositat i Rehabilitació social que ens vol criminalitzar de per vida. El FAGC organitza la primera manifestació per la llibertat sexual, el dret a propi cos i trencar la norma, l’any 1977 a les Rambles. Recordar també, el vil assassinat a la transsexual Sònia, a mans dels neonazis, o més recentment els assassinats de Javier Abil i Lyssa Da Silva al País Valencià, l’assassinat a dos homes en Vigo l’any 2009 per “miedo insuperable” a que el violaran, el grup homòfob “Pill-Pilla” que segrestava homosexuals, els humiliava gravant vídeos i els agredia o, fa unes setmanes l’assassinat al jove Samuel al crit previ de “maricón”. L’LGTBI-fòbia mata i s’expressa per tots els canals on es pot distribuir.
S’ha d’entendre la història del passat per poder entendre la història del nostre present. L’Observatori Contra l’Homofòbia, és el primer observatori de l’Estat espanyol que davant la falta d’estadístiques decideix implementar un disseny d’observació de les violències patides al col·lectiu LGTBI i a totes les persones que no segueixen els patrons hegemònics del gènere i la sexualitat. Ho fa primerament des d’una visió activista i poc a poc, es suma a aquesta visió una tecnificació i professionalització que perfecciona indicadors i estableix la recollida de les incidències en tot el territori català, cristal·litzant ens els informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya, fets des de 2014.
És aquest any, el 2014, que Catalunya es dota de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i eradicar l’LGTBI-fòbia fruit de l’activisme polític del teixit associatiu LGTBI, una reivindicació històrica del moviment. Aquesta llei té un impacte en imaginari social, ara sí, tenim blindat per llei els drets, però aquests s’han d’implementar a través d’unes polítiques públiques efectives i on les administracions són les principals responsables del seu desenvolupament.
Darrere de les dades, hi ha històries, situacions que s’han de gestionar, acompanyar, i l’OCH, que està pensat per ser una eina al servei del col·lectiu LGTBI professionalitza dos serveis amb l’objectiu de reparar la dignitat de les víctimes per LGTBI-fòbia: assessorament jurídic i acompanyament psicosocial. Treballem des de la narrativa de les persones afectades, aquestes són les protagonistes del procés que disposen d’agència i paper actiu per a la recuperació del seu benestar emocional, tot considerant el millor itinerari que vulguin donar recorregut a la incidència (penal, administrativa, laboral, mediació, comunicat públic, acompanyament psicosocial, incidència política, entre d’altres…).
Diferents agents socials i institucionals alerten la pujada d’incidències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Actualment, l’OCH ha registrat 126 incidències, de les quals 23 han estat agressions físiques, el 40% de les incidències són ocorregudes a la ciutat de Barcelona. Les discriminacions no només queden paleses en les agressions físiques (potser les més palpables a nivell mediàtic), sinó que rebem tractes inadequats, assetjaments escolars i laborals, victimitzacions secundàries, discursos d’odi, denegació dret d’admissió, negacions de la diversitat familiar, entre moltes d’altres situacions heterogènies i en múltiples àmbits de la nostra vida quotidiana.
El problema el tenim en què es veuen com uns casos aïllats i no posem el focus en una estructura social, en una problemàtica social com l’LGTBI-fòbia que legitima les pràctiques discriminatòries. Volem polítiques públiques LGTBI que vagin a l’arrel de desconstruir aquests sistema social que ens ofega.
Nosaltres, som l’Observatori Contra l’Homofòbia i això és el que volem, polítiques públiques contra l’LGTBI-fòbia, estratègies a curt termini per atendre de manera efectiva a les víctimes i a mig i llarg termini que desplegui polítiques en els diferents sectors d’intervenció que recullen les normatives aconseguides. Una transformació social en els contextos on es donen les violències.
Volem que la sensació d’impunitat que sobrevola la societat, sobretot des d’aquests seguit d’agressions i discriminacions que han conformat una espiral de violència que hem d’aturar. La reparació de la dignitat l’escull la víctima, i estem veient que la via penal, degudes les circumstàncies està plena de traves, la majoria ocasionades per la no identificació i detenció de les persones agressores. És necessari que l’itinerari penal de les denuncies puguin prosperar sense barreres i per si s’escau, facilitar l’acusació particular i/o popular per tenir veu dins del procediment. Tanmateix, des de l’OCH activem totes les vies possibles d’acompanyament per aquesta reparació de la vulneració de drets humans.
L’extrema dreta, no és un fenomen d’ara, sempre han estat, només cal repassar alguns dels autors dels assassinats abans mencionats. Ara bé, els discursos d’odi de l’extrema dreta s’han globalitzat i han pres poder institucional, han banalitzat i relativitzat els drets, com si es poguessin subhastar i debatre… i davant del seu avenç, els hem donat espai polític i mediàtic. És hora de fer un cordó sanitari i aturar a l’extrema dreta. No passaran.
Per tancar, volem dirigir-nos a les víctimes, no esteu soles, vosaltres no sou el problema, de ser, estimar, expressar-se com vulgueu. No podem permetre el qüestionament de les narratives de les mateixes persones afectades. El problema el tenen les persones agressores i la nostra societat socialitzada en el masclisme, l’LGTBI-fòbia, el racisme i altres eixos d’opressió. Nosaltres no podem defallir, malgrat els minsos recursos que ens doten les administracions, serem un altaveu, serem l’acompanyament, serem el que faci falta! Per vosaltres, TOT! PROU LGTBI-FÒBIA!
Primeres adhesions:
La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York irrompé al bar d’Stonewall Inn amb la intenció de realitzar una batuda. Data en la qual recordar a totes aquelles que abans de nosaltres es van deixar la pell en la lluita per un món on capiguem totes. Centenars de persones, migrades, moltes d’elles llatinoamericanes, afroamericanes, trans, travestis, gais, marginades socials, treballadores sexuals, sense sostre, entre d’altres s’enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent. Figures com Marsha P. Johnson o Sylvia Rivera, són claus per entendre que la reivindicació per l’alliberament LGTBI explota al carrer!
A Catalunya, patint les conseqüències de la dictadura feixista, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), organitza la primera manifestació per l’alliberament sexual i de gènere l’any 1977 a les Rambles, més de 2000 persones es congreguen en contra de la repressió. Comença el moviment LGTBI a donar passes cap a la llibertat. És en aquest període on es comença a recórrer el camí de la despatologització i defugir de la criminalització a les persones del col·lectiu, el camí per aconseguir drets i llibertats. Es treballa contra la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social i s’estableixen les bases d’un moviment organitzat contra la repressió.
Són diversos els moments històrics a recordar, cal recordar l’assassinat de la transsexual Sònia, l’any 1991 al parc de la Ciutadella i com aquest fet va ser un clam per operativitzar eines contra l’LGTBI-fòbia. Les violències al col·lectiu LGTBI continuen sent present en diferents àmbits de la vida social, així ho recullen els successius informes de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), el 2020 es van registrar 189 incidències discriminatòries per l’LGTBI-fòbia, un augment del 18,1% respecte a l’any anterior. Tanmateix, la pandèmia actual ha agreujat diferents sectors de la nostra societat, posicionant a persones i o col·lectius en situacions de precarietat i vulnerabilitat i, actualment, n’estem veient les conseqüències. Enguany, en el que portem d’any són 91 les situacions registrades i que en tenim constància. Darrere d’aquestes dades hi ha històries, narratives i trajectòries que no en podem deixar enrere.
Les polítiques públiques han estat generades des de l’empenta dels moviments socials. El moviment LGTBI ha estat cabdal per la consecució de marcs jurídics i legals que pivoten la implementació d’aquestes polítiques en la diversitat afectiva sexual i de gènere en diferents àmbits de la vida social. La Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i eradicar l’LGTBI-fòbia és un exemple d’aquesta estratègia on les accions són dirigides a la sensibilització ciutadana, a la formació de professionals i a l’establiment de mecanismes i protocols que tinguin com objectiu la transformació dels contextos on l’heteropatriarcat limita a una manera estanca de ser i estar en el món, obviant les diferents realitats del col·lectiu LGTBI i amb el risc de patir situacions de discriminació. Enguany, la implementació es parcial en diversos dels àmbits que recull la llei i no comptem amb un reglament sancionador sis anys després de la seva aprovació, que contempli un circuit de tracte i gestió de les incidències i les persones afectades.
Tanmateix, el darrer any s’aprovava la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació, una eina necessària que eixampla la base de drets a diferents col·lectius estigmatitzats en la societat de la qual necessitem recursos i serveis específics per a cada col·lectiu contemplat en la llei.
Volem expressar-nos en tots els àmbits de la vida social (educatiu, sanitari, esportiu, oci, familiar…) sense haver de rebre violència. La visibilitat de les dissidències sexuals, de gènere i de la diversitat familiar, en la infància i adolescència i en les persones grans LGTBI han de ser un fet inqüestionable, no volem més armaris! Existim i volem que se’ns tingui en compte!
Aquest any, podem dir que ha estat l’any de la lluita trans*, estem en deute amb el col·lectiu i exigim l’aprovació de la llei trans, ni un pas enrere amb l’autodeterminació de gènere sense tuteles de terceres persones. En els darrers temps, els discursos d’odi s’han eixamplat, des de diferents arestes polítiques i socials que han generat legitimitat per exercir pràctiques discriminatòries. Els drets no es debaten, s’exerceixen!
Com hem comentat, les polítiques públiques han d’implementar-se en tots els àmbits de la vida social per les quals les persones transitem. És en aquí on pensem que des dels feminismes i la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere han de confluir. En destaquem les següents:
Les persones LGTBI que exerceixen el treball sexual, van exercir la supervivència en la pandèmia, volem que es reconeguin els seus drets, així com per les joves que viuen situacions d’LGTBI-fòbia en l’àmbit familiar i/o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d’emancipació. Es necessiten ajuts al lloguer per l’emergència habitacional que suposa la situació desigualitària provocada per l’LGTBI-fòbia.
Continuen les situacions de discriminació en l’àmbit laboral i comunitari per raons d’LGTBI-fòbia i serofòbia, així com la pèrdua de drets que es pot produir en l’escenari de postemergència sanitària associades l’estigma de la malaltia. Denunciar les empreses que estan aplicant qüestionaris de salut en els processos de selecció per tal de excloure les persones amb malalties immunodeficients, tractaments oncològics o VIH. No ens podem permetre estigmes!
Es necessita una agilització de permisos de treball, refuig o asil. La situació de vulnerabilitat de moltes persones migrades i/o refugiades clama una regulació extraordinària. Cap persona és il·legal!
La pedagogia ha ser una eina de transformació social, cal reforçar i ampliar les formacions amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere adreçades al funcionariat públic, en específic a l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cossos i forces de seguretat.
Continuem demanant una educació transversal i integral en diversitat afectiva, sexual, de gènere i familiar en el currículum educatiu. La pedagogia és un element central per transformar els contextos on esdevé l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. La seva prevenció, detecció i intervenció és clau!
Degut a la precarietat que la pandèmia ha arrastrat, demanem a les administracions un compromís amb polítiques públiques i projectes d’atenció, informació, formació, sensibilització i conscienciació, que facin de les nostres ciutats i pobles espais segurs per a la diversitat sexual en totes les seves manifestacions. Els recursos han de tenir una equitat territorial palpable i no només focalitzar-se en els grans nuclis urbans.
Tanmateix, creiem prioritari reforçar els serveis de suport emocional i psicosocial per a les persones LGTBI. Estem sortint d’una situació de pandèmia en que han existit i existeixen conseqüències que afecten al benestar emocional i a la salut mental. Necessitem serveis que siguin elements reparadors de la dignitat i que acompanyin en els processos de recuperació en les violències patides.
Les entitats sempre hem estat a peu de carrer, atenent les demandes del nostre col·lectiu. Les administracions púbiques tenen l’obligació de coordinar-se i dotar de recursos al teixit associatiu que treballem des de diferents àmbits i arestes per a la ciutadania en general i pel col·lectiu LGTBI en particular.
Volem visibilitzar que l’orgull continua sent un moment de lluita, una data per a sortir al carrer no sols a celebrar sinó a denunciar que les discriminacions cap al nostre col·lectiu continuen estant massa presents en la nostra quotidianitat. Volem cridar, que per molt que es “tenyeixi d’arc de Sant Martí” durant aquesta setmana l’orgull és cada dia, l’orgull és sempre!
Finalment, volem posar l’accent que la lluita de l’alliberament sexual i de gènere ha estat i ha de caminar juntament amb les reivindicacions del moviment feminista, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. S’ha de fer front a tots aquells discursos que menyspreen identitats i drets! Les reivindicacions han de ser transfeministes, antifeixistes i antiracistes. Denunciant les violències masclistes i del cisheteropatriarcat, combatent el feixisme, el racisme i qualsevol tipus d’opressió, lluitant contra l’especulació i la gentrificació en els barris i en contra de la llei d’estrangeria. Un orgull que qüestioni la utilització dels drets, les diversitats i opressions del col·lectiu com una rentada de cara de les polítiques neoliberals.
En definitiva un Orgull per a totes!
Vía Virgínia Arqué (ccma.cat)
La llei catalana contra l’homofòbia, aprovada el 2014, va ser pionera al món a establir sancions per discriminació o violència, però no està aconseguint aturar les agressions, insults o discriminacions contra les persones LGTBI.
Sigui perquè hi ha més situacions d’LGTBI-fòbia o perquè se’n denuncien més, el nombre “d’incidències” registrades per l’Observatori contra l’Homofòbia no ha parat de créixer en els últims cinc anys i ha passat de les 84 registrades l’any 2016 a les 189 del 2020 (un 18,1% més que el 2019, en què n’hi va haver 160).
Unes incidències que només en la meitat dels casos, segons l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), es tradueixen en denúncies, ja sigui “per falta de recursos, desconfiança en les institucions, fatiga emocional davant el llarg procés que els espera o perquè han optat per altres estratègies” fora del circuït penal, administratiu o laboral oficial.
Tot i així, l’any 2020 les denúncies (sobretot d’agressions físiques, amenaces i discriminacions) van augmentar un 22,7% respecte al 2019, segons l’OCH.
Eines específiques contra l’LGTBI-fòbia
L’Observatori contra l’Homofòbia, que ha presentat aquest dilluns la seva memòria anual, també ha notat aquesta tendència a l’alça. Coincideixen que part d’aquest creixement es deu al fet que les víctimes estan més conscienciades, però reclama un protocol específic, com el que existeix per a les violències masclistes, i més eines per fer front a aquest tipus de situacions, com explica el president de l’entitat, Eugeni Rodríguez.
“Les 189 incidències del 2020 ens indiquen que no són una qüestió aïllada. Patim aquests atemptats contra la nostra dignitat. La violència cap a les dones i el col·lectiu LGTBI és estructural, cal canviar el context per no naturalitzar-lo i tenir una entitat còmplice, propera, que et doni la condició de víctima.”
Sobre el baix nombre de condemnes i sancions imposades des del 2014, Rodríguez demana més vies per denunciar i també més acompanyament jurídic i psicològic a les víctimes.
“Hi ha una impunitat molt bèstia. Agredir una persona LGTBI no té un cost per l’agressor que, en el seu imaginari, veu que no ha de respondre del que ha fet, demanar perdó i segons la gravetat anar a un procés penal. Correm el risc que moltes agressions i interpel·lacions es quedin en l’oblit.”
Per l’Observatori contra l’Homofòbia, la falta de sentències condemnatòries també demostra que falten recursos materials i humans per fer front a aquest tipus de delictes, com explica Eugeni Rodríguez.
“Calen eines específiques, perquè no és el mateix combatre l’odi que la discriminació, que les eines legals siguin eficients, que siguin conegudes per tota la ciutadania, que la persona pugui denunciar i que tingui estatus de víctima que li doni possibilitats de tirar cap endavant.”
Barcelona sempre ha apostat per un model de ciutat integrador i inclusiu on les persones del col·lectiu LGTBI poden viure en un ambient de respecte, diversitat i tolerància. Gràcies als canvis en les institucions polítiques, però sobretot els grans esforços i lluites del teixit associatiu LGTBI del municipi, han fet de la ciutat un espai de concòrdia i de convivència social on cadascú viu la seva sexualitat de manera lliure i amb respecte. Desgraciadament el passat dissabte 29 de maig, la ciutat va viure una espiral de violentes i terribles d’agressions homòfobes, on 6 persones van ser increpades, insultades i inclús agredides físicament, per la seva orientació sexual, en diferents moments i llocs. Van donar una puntada de peu a un home a Gràcia, van colpejar al nas a un noi jove als Jardins de l’Auditori de Música de Barcelona i a la nit es va perpetrar una agressió múltiple amb un caràcter especialment violent a la platja de Somorrostro, amb unes conseqüències físiques i psicosocials per les persones que van ser agredides.
Unes agressions que no se centren únicament en les violències físiques, que també, sinó que es desenvolupa en un llarg i lamentable, etcètera on trobem les agressions verbals, els tractes inadequats, els assetjaments socials, la denegació al dret d’admissió, la invisibilitat institucional o els discursos d’odi entre d’altres. Uns comportaments intolerables i totalment condemnables que ens recorden més a altres èpoques i no pas una societat oberta i inclusiva del segle XXI que acaben suposant un atac a la nostra dignitat al desenvolupar un context de vulnerabilitat i precarietat pel col·lectiu LGTBI en el seu dia a dia.
[Llegeix més…] about Concentració 5 de Juny – “Cartografia Contra l’LGTBI-fòbia”