29/03/2016
En finalitzar el 2015, l’Observatori Contra l’homofòbiava fer un estudi sobre aquest tipus d’agressions en el marc de la ciutat de Barcelona. Des que es va aprovar la llei per combatre la LGTBIfòbia, catorze mesos enrere, s’han registrat fins a 50 casos. “Que això passi a Barcelona, on la comunitat LGTBI tenim força eines, ens mostra que és un problema sense solucionar a tot arreu”, explica el director de l’Observatori, Eugeni Rodríguez. Tanmateix, des de l’entitat es reconeix que la situació és potencialment més greu, ja que només una part de les agressions s’arriba a conèixer: “Molt poca gent acaba denunciant”.
L’homofòbia es pot expressar de moltes maneres. Els casos registrats van des de l’assetjament personal fins a la vulneració dels drets reproductius. Les denúncies més freqüents són de caràcter personal, ja sigui a través d’insults, de vexacions, d’assetjament o de maltractament físic. Un home gai de Sant Andreu va patir un d’aquests casos. L’estudi explica que un grup de joves va atacar la façana de casa seva repetides vegades, fent pintades homòfobes a les parets i llançant excrements de gos a les finestres.
Tot i així, el ventall de situacions discriminatòries és molt variat. Després de les agressions directes, el segon àmbit on es produeixen més discriminacions és l’administració pública. En menys proporció, s’han denunciat actituds discriminatòries en àmbits com els mitjans de comunicació i les xarxes socials, el món laboral i el dret d’admissió en locals privats, entre d’altres.
D’un ram de flors a un acomiadament
La carta d’acomiadament és plena d’acusacions cap a la treballadora. En el redactat, l’empresa argumenta que “s’ha observat una falta de criteri i organització a l’hora de prioritzar”. També s’explica que “la zona de recepció es troba a vegades desordenada” i que hi ha “deficiències greus en l’execució de les seves tasques”, com ara la reserva de vols per altres empleades, però no exposa cap fet mesurable o comprovable.
La versió de l’Evelyn és prou diferent: “Al contrari del que diu en la carta, a mi ningú em va dir que estava fent malament les coses”. Seguint el fil que explica la treballadora acomiadada, el moment més revelador va arribar just després, quan la seva cap va dir-li mentre l’acompanyava a la sortida: “Veus? Això et passa per ser bollera”.
D’altra banda, la representant de CCOO reivindica la tasca de sensibilització que duen a terme les entitats socials, i critica la falta d’implicació per part de les patronals: “No he vist cap campanya contra l’homofòbia per part d’empresaris”. D’aquesta manera, de Haro recorda que cal prendre partit per evitar situacions discriminatòries: “No hem d’oblidar que és responsabilitat de l’empresa assegurar que no hi ha un clima de treball homòfob”.
Comparativament, aquesta norma és de les més avançades a escala mundial en aquesta matèria. Entre les mesures més innovadores que s’hi inclouen, hi ha les sancions específiques contra actituds discriminatòries i els programes preventius als centres escolars. Segons les entitats impulsores, encara no s’estan aplicant els punts clau.
La idea de crear un marc legal que protegeixi els drets de les persones LGTBI va molt més enllà de regular i penalitzar accions concretes. Eugeni Rodríguez ho explica d’aquesta manera: “L’homofòbia no deixa d’existir pel sol fet que hi hagi una llei en contra. L’important és que es produeix un canvi en l’imaginari en el nostre col·lectiu. Ara un adolescent pot saber que fins i tot legalment no és acceptable que li diguin maricón de merda”.
Finalment, la llei va ser aprovada amb l’únic vot en contra del Partit Popular. Un any i mig després, el portaveu al Parlament, Enric Millo, segueix defensant el posicionament del partit davant la llei: “No estem en contra que existeixi una llei contra l’homofòbia, sinó només d’alguns articles que ens semblen fora de lloc”. El diputat popular opina que s’ha avançat molt en aquesta problemàtica: “Pot ser que en algun àmbit se segueixi produint una discriminació, però en general la nostra societat ja no és homòfoba”. Sobre l’aplicació de la llei, Millo coincideix en l’opinió que no s’està fent prou: “Encara que no donem suport a tot el text, sabem que el govern té l’obligació d’aplicar-ho perquè s’ha aprovat. I aquest govern només aplica el que s’ha aprovat i li agrada”.
L’any 2005 l’alcalde popular de Pontons, Lluís Caldentey, va negar-se a casar parelles homosexuals afirmant que eren “tarats” i “deficients”. El president de l’Observatori Contra l’Homofòbia considera que els posicionaments del partit “mai fins ara han estat favorables als drets de les persones LGTBI”. Per la seva banda, el portaveu al Parlament de Catalunya afirma que seria una “acusació totalment injustificada” creure que per aquest fet el PP és homòfob, i posa l’exemple de la boda de Javier Maroto, el líder popular a Vitòria: “Si el nostre partit fos homòfob, la direcció no hagués assistit gairebé al complet a un casament gai”.
Més enllà del posicionament dels partits, algunes entitats que apleguen persones LGBTI estan descontentes amb l’aplicació que s’està fent de la llei del 2014. Des de Comissions Obreres, la crítica és clara: “Pel que fa al mercat de treball, la Generalitat no ha fet res del que posa a la llei”. L’Observatori Contra l’homofòbia en fa una lectura semblant: “Fins ara, hem percebut una manca absoluta de voluntat política”, afirma Eugeni Rodríguez.
El passat mes de febrer, el Parlament va fer un pas més. Es va aprovar una moció sobre la transfòbia i l’assetjament escolar. Una de les mesures incloses és “desenvolupar totes les actuacions necessàries, inclosa la partida pressupostària (…) per a complir la 11/2014, per a desplegar-la amb els reglaments respectius”. És a dir, es reitera l’obligació del govern de desenvolupar la llei, observant que fins ara no s’ha fet. Aquesta vegada, el text va ser aprovat per unanimitat: “No és un tema còmode per alguns grups polítics conservadors, però per sort la societat va avançant”, afirma la diputada de la CUP Gabriela Serra.
El recent canvi de govern ha provocat un relleu en el departament d’Igualtat, l’encarregat de desplegar la llei. La nova directora general, Mireia Mata, és membre d’ERC. La seva valoració és més optimista: “En alguns aspectes s’ha avançat molt, en d’altres poc i en d’altres encara no s’ha avançat”. A més, la representant del nou govern afirma que “no està en condicions de valorar” si ha faltat voluntat política fins ara, però assegura que a la nova direcció “no ens en faltarà gens ni mica”.
Tot i així, Mata posa èmfasi en el fet que la finalitat de la llei no és punitiva. “Farem tot el que diu la llei, però cal tenir present que el més important no és mai posar multes, sinó evitar que passi”.
Pel que fa a aquesta nova etapa, des de l’Observatori confirmen que es percep “una molt bona predisposició” de l’equip de Govern, però asseguren que estan “a l’expectativa de resultats tangibles”. Eugeni Rodríguez conclou que cal no abaixar la guàrdia: “Aquest tema ha de ser una de les prioritats dels poders públics”.
