OCH

🟣Ho fem en un dels tresors arquitectònics de Barcelona, el Palau Dalmases.

➡️La Red Española de Immigración y Ayuda al Refugiado @redinmigracion el 2016 crea a Catalunya una xarxa d’entitats a favor de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugi.
🗣️En aquests més de 6 anys de bona feina, han anat ampliant i interseccionant les causes socials, treballant amb entitats de desequilibri territorial, discapacitat, dona, de suport a col·lectius LGTBIQ+, lluita contra el VIH/Sida i altres grups socials en risc d’exclusió social.
Aquesta nova col·laboració ens obre un ventall d’oportunitats:
🟣Augmentar els recursos econòmics i continuar realitzant -amb més personal humà- la nostra feina per la lluita contra la discriminació sistemàtica del col·lectiu LGTBI.
🟣 Ens ofereix un espai per ampliar la interseccionalitat, i teixir ponts amb altres actors que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat o pateixen discriminacions, com les persones sordes o migrants.

Estem presents a la primera compareixença sobre la modificació de la Llei 11/2014 al Parlament de Catalunya. Participen el president, Eugeni Rodriguez i el coordinador tècnic, Cristian Carrer de l’OCH, conjuntament amb el president de Gais Positius, Joaquim Roqueta i la Dra. Marisela Montenegro.


El president de l’OCH Eugeni Rodriguez, fa un repàs històric de la lluita incansable que es va fer fins a l’aprovació de la llei 11/2014. Malgrat això, cal modificar-la en l’àmbit reparatiu de les persones afectades i l’harmonització del règim sancionador. També, posa sobre la taula l’argumentari de les conclusions del Grup de Treball sobre l’LGTBI-fòbia per entendre el perquè es fa necessària aquesta modificació. Destaca i celebra l’aprovació de la llei trans i LGTBI estatal, sobretot en el tema de les teràpies de reconversió. A més, també parla sobre la importància de fer pedagogia en la prevenció de l’assetjament escolar pels efectes devastadors que pot provar, com hem vist en el cas de l’Ivan. Calen instruments perquè les lleis a part d’existir, tinguin els recursos necessaris per implementar-les.

El coordinador tècnic de l’OCH, Cristian Carrer reivindica la rellevància d’actualitzar la llei amb la demanda de necessitats del col·lectiu actual i la importància d’introducció de perspectiva interseccional al redactat. També, fa molt èmfasi a vertebrar el terme reparació de la dignitat de les persones afectades, perquè “darrere les dades hi ha vides” i les hem de posar al centre perquè puguin decidir quin camí escollir i sentir-se escoltades i recolzades.

El president de Gais Postitus, Joaquim Roqueta, reafirma la importància i la “gran força catalitzadora” que va comportar la Llei 11/2014 pel col·lectiu LGTBI i per les persones discriminades per serofòbia. Avisa als partits polítics, han d’estar alerta de les noves realitats. Malgrat sigui una “llei pionera i vàlida, la modificació és necessària”. Insta a canviar el règim sancionador i a centrar-se en l’àmbit reparatiu. “S’haurien d’articular noves eines, més enllà de la llei formal, per centrar-nos en la reparació de les persones”.

La Dra.Marisela Montenegro reivindica la importància d’una modificació legislativa des d’una vessant interseccional de les diferents “matrius d’opressió que pateixen les persones”. És necessari integrar les diversitats culturals d’una societat que ha d’esdevenir diversa i lliure. Comenta, que hem de valorar, visibilitzar i protegir la identitat i expressió de gènere, conjuntament amb realitats com l’ètnia, discapacitat i/o classe social. Les polítiques públiques han d’estar a l’alçada del moment i tenir capacitat adaptativa per les noves particularitats.

Recupera la seva intervenció i la de les altres companyes: https://youtu.be/PUv_-UEMC4Y

Avui, 8 de març de 2023, Dia Internacional de les Dones, l’Observatori contra l’Homofòbia, des de la seua Àrea de polítiques LBT, alça la veu i crida per aturar la violència i discriminació que patim les dones lesbianes, bisexuals i trans. Ara fa 36 anys que el moviment feminista de Barcelona va ocupar la casa ubicada al carrer de Font Honrada, en la que participaren grups de lesbianes per reivindicar altres formes de relacionar-nos afectivament; formes que transgredien l’ordre social i de gènere dominants, com l’heterosexisme, la monogàmia i les relacions tradicionals. Mentrestant, les dones bisexuals érem considerades unes “confuses” i les dones trans no existíem com a tal fins uns anys més tard.

Enguany, especialment, cridem en contra dels feminicidis, com el que ens ha arrencat a la nostra companya Sandra, dona trans assassinada al barri de Sant Martí (Barcelona). Cridem contra el constant atac que estem vivint les dones trans quan se’ns exclou de la nostra lliure elecció del gènere i se’ns furta l’autonomia de decidir què i com som. Quan se’ns ataca física i psicològicament per defensar-nos de l’exclusió i la intolerància a la diversitat. Quan se’ns vulneren els nostres drets sanitaris i educatius. Quan se’ns exclou sistemàticament del món laboral.

Cridem per la invisibilització que pateixen les dones bisexuals que ataca al seu dret al lliure desenvolupament de la personalitat. Cridem per trencar els estereotips sobre les nostres predileccions afectivo-sexuals. Les tenim, no tenim dubtes i demanem, simplement, respecte i dignitat.
Cridem per la garantia dels drets de les dones lesbianes a la igualtat de tracte en la seva diversitat de gènere i familiar. Cridem per aturar els discursos d’odi que ens exclouen de la vida digna i en llibertat. Cridem per un reconeixement dels nostres drets laborals i sanitaris. Cridem per aturar la violència que patim pels estereotips cisheteropatriarcals.
A l’igual, enguany també celebrem. Celebrem que, per fi, els poders públics han treballat fent cas del ressò del moviment LBT. Així i tot, sabem que encara queden moltes lluites per donar i moltes conquestes per assolir.

La recent publicada Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI ha donat garanties d’històric reclam de les dones LBT. Entre d’altres, la modificació del Codi Civil Espanyol per garantir el matrimoni igualitari entre persones (rectificant el biologicisme al que estem acostumades) i el reconeixement de la filiació de les dones lesbianes i trans. A banda, també s’han implementat mesures a l’àmbit administratiu, educatiu i laboral. I el que més ens interessa, la prohibició de les teràpies de conversió a les que les dones lesbianes i trans, majoritàriament, som sotmeses.

Pel que fa l’àmbit català, la Llei núm. 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, ha inclòs a les dones trans i no binàries, sense exigir el canvi de la menció relativa al sexe registrat en la documentació oficial, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere.

A L’Observatori contra l’Homofòbia vam impulsar el Projecte Cap Dona LBT Sense Defensa per lluitar vers la doble discriminació que vivim les dones LBT. Us comuniquem que continuem lluitant incansablement pels nostres drets, visibilitat i defensar la nostra veu a tots els espais.

Així, i per totes, denunciem la misogínia que patim les dones LBT i el masclisme d’aquest sistema que ens vol silenciades i dòcils. Ens trobaran de cara i dempeus.

Mai s’aturarem.
AVUI, LES DONES LBT FEM VAGA.

Una notícia que ens estripa el cor, un nen trans de 12 anys se suïcida a Sallent, Catalunya. Una mort marcada per la intolerància, el bullying i la transfòbia.

Demanem als mitjans de comunicació que tractin la notícia amb sensibilitat i rigorositat i modifiquin els comunicats on es refereixen a l’Ivan en femení.

Des de l’OCH tot l’escalf i condol als familiars i amistats, ens posem a disposició en el cas que es sol·licités acompanyament psicosocial i jurídic.

Avui tenim la roda de premsa sobre la primera radiografia de l’estat de LGTBI-fòbia a Catalunya en el mes de gener del 2023, en comparativa en el mateix període del 2022.

La presentació d’aquest primer informe és a càrrec de l’Eugeni Rodríguez, president de l’entitat, Cristian Carrer, coordinador tècnic, i l’Albert Carrasco, responsable del registre d’incidències.

🏳️‍🌈Augment 20% violències LGTBI.
🔴Trans* representa 20% total incidències.
❗️Odi i agressions físiques i verbals tipus més registrat en via pública i majoritàriament Barcelona.
🏳️‍🌈Facilitem acusació particular víctimes Sitges
🏳️‍⚧️Considerem assassinat de Sandra com feminicidi.

MANIFEST CONCENTRACIÓ DE L’OBSERVATORI I EL FAGC CONTRA L’LGTBI-FÒBIA A SITGES

Aquesta concentració és fruit d’una preocupació col·lectiva. Una preocupació que és causada pels últims esdeveniments dels primers dies de l’any 2023. Estem aquí concentrades per un episodi de violència ocorreguda la matinada de Cap d’Any, on dues parelles d’homes gais i una cinquena persona van ser agredits per un grup de joves de forma brutal al crit de “maricón”. A part d’aquesta agressió, la preocupació és expressada per l’alt grau de violència de les incidències ocorregudes: Una agressió física en un vagó de Renfe de Plaça Catalunya, la proliferació de discursos d’odi racistes i homòfobs a l’alcalde de Terrassa, una altra agressió a una dona trans en la via pública a crit de “travesti i maricón de mierda” i la denúncia d’una dona trans per una presumpte agressió sexual per part d’un Mosso d’Esquadra fora de servei.

Una espiral d’odi que hem d’aturar. Tant ha estat així que moltes de les agressions han estat visibilitzades a través dels mitjans de comunicació generant un debat social i alertant de la urgència d’engegar polítiques públiques per abordar aquesta xacra social. Una concentració ciutadana com a resposta, i per això us volem agrair la presència en la concentració d’avui dissabte 14 de gener. En el cas de les víctimes i/o persones afectades de Sitges, volem comunicar que des de l’OCH facilitarem l’acusació particular. L’acompanyament ha de ser prioritari. Darrere de les incidències, hi ha persones, hi ha històries de vida.

Ara bé, no ens podem centrar només en les agressions físiques, l’LGTBI-fòbia opera en diferents àmbits de la nostra vida social, en les que totes socialitzem. Rebem des d’agressions verbals, tractes inadequats, assetjament, ens deneguen el dret d’admissió, ens amenacen, tenim invisibilitat institucional, rebem discursos d’odi, entre moltes altres situacions que afecten la nostra dignitat i que ens poden arribar a posar en situacions de vulnerabilitat i precarietat.
Ens hem reunit aquí perquè els valors ètics que representen els col·lectius que dia a dia treballem per una societat més equitativa i solidària, estan en risc de patir un retrocés inadmissible. És urgent elaborar noves narratives i teixir aliances amb diferents moviments socials, tots combatent a aquelles persones que es creuen legitimades a exercir violències contra els nostres drets i llibertats.

L’LGTBI-fòbia se sustenta sobre un sistema social i cultural que jerarquitza i estableix relacions de poder i atorga privilegis a unes formes de ser, d’estar i d’estimar per sobre d’unes altres. L’Observatori Contra l’Homofòbia, va registrar 237 incidències durant l’any 2022 i porta registrades en aquest inici de 2023, 8 incidències ocorregudes en el territori.

Necessitem un ferm compromís de les diferents administracions competents que han d’implementar les lleis i desplegar polítiques públiques efectives. Aquestes polítiques públiques han de ser cabdals en la prevenció, detecció i intervenció de les situacions LGTBI-fòbiques. Hem de transformar els contextos socials on succeïxen les discriminacions, i per això, les polítiques han de dotar de més recursos materials, humans, econòmics i socials.
Tenim un repte damunt la taula i és continuar ferms davant d’aquest context sociopolític actual amb els nostres compromisos i la nostra feina incansable des de diferents arestes, activistes i professionals que posem els nostres esforços en denunciar les diferents xacres socials que patim, entre elles l’LGTBI-fòbia.

Portem com a lema, “Prou agressions LGTB-fòbiques. Ni a Sitges ni enlloc” però volem remarcar que les polítiques públiques i les nostres accions han de tenir un caire interseccional, no podem analitzar la realitat des d’una mirada enfocada en un punt, les opressions que generen desigualtat en les nostres vides s’entrecreuen depenent dels contextos socials en el que ens situem. Lluitar contra l’LGTBI-fòbia també és lluitar contra el masclisme, contra el racisme, contra el capacitisme i d’altres sistemes culturals que destrueixen la convivència.

Finalment, la crida també és a la ciutadania, a cadascuna de totes nosaltres, és la nostra feina continuar treballant, continuar denunciant el que considerem injust, continuar visibilitzant les violències. La ciutadania ja ha realitzat mostres d’organització col·lectiva i de denúncia social i hem de continuar, no ens podem aturar i això ho aconseguirem amb la feina i compromís de totes.
Prou agressions LGTB-fòbiques!