OCH

❌Denunciem la passivitat i inacció davant el bullying, no podem permetre la repetició de casos com el jove d’un institut de Barcelona que es va intentar suïcidar.
?Calen polítiques públiques que donin resposta eficient a aquesta xacra. Demanem al Departament d’Educació i d’Igualtat i Feminismes que expliquin els protocols que s’han seguit.
➡️Notícia sobre aquest cas en concret, on l’ Observatori ha intervingut: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20230324/suicidio-bullying-estudiante-instituto-barcelona-84926007

?Ho fem en un dels tresors arquitectònics de Barcelona, el Palau Dalmases.

➡️La Red Española de Immigración y Ayuda al Refugiado @redinmigracion el 2016 crea a Catalunya una xarxa d’entitats a favor de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugi.
?️En aquests més de 6 anys de bona feina, han anat ampliant i interseccionant les causes socials, treballant amb entitats de desequilibri territorial, discapacitat, dona, de suport a col·lectius LGTBIQ+, lluita contra el VIH/Sida i altres grups socials en risc d’exclusió social.
Aquesta nova col·laboració ens obre un ventall d’oportunitats:
?Augmentar els recursos econòmics i continuar realitzant -amb més personal humà- la nostra feina per la lluita contra la discriminació sistemàtica del col·lectiu LGTBI.
? Ens ofereix un espai per ampliar la interseccionalitat, i teixir ponts amb altres actors que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat o pateixen discriminacions, com les persones sordes o migrants.

Estem presents a la primera compareixença sobre la modificació de la Llei 11/2014 al Parlament de Catalunya. Participen el president, Eugeni Rodriguez i el coordinador tècnic, Cristian Carrer de l’OCH, conjuntament amb el president de Gais Positius, Joaquim Roqueta i la Dra. Marisela Montenegro.


El president de l’OCH Eugeni Rodriguez, fa un repàs històric de la lluita incansable que es va fer fins a l’aprovació de la llei 11/2014. Malgrat això, cal modificar-la en l’àmbit reparatiu de les persones afectades i l’harmonització del règim sancionador. També, posa sobre la taula l’argumentari de les conclusions del Grup de Treball sobre l’LGTBI-fòbia per entendre el perquè es fa necessària aquesta modificació. Destaca i celebra l’aprovació de la llei trans i LGTBI estatal, sobretot en el tema de les teràpies de reconversió. A més, també parla sobre la importància de fer pedagogia en la prevenció de l’assetjament escolar pels efectes devastadors que pot provar, com hem vist en el cas de l’Ivan. Calen instruments perquè les lleis a part d’existir, tinguin els recursos necessaris per implementar-les.

El coordinador tècnic de l’OCH, Cristian Carrer reivindica la rellevància d’actualitzar la llei amb la demanda de necessitats del col·lectiu actual i la importància d’introducció de perspectiva interseccional al redactat. També, fa molt èmfasi a vertebrar el terme reparació de la dignitat de les persones afectades, perquè “darrere les dades hi ha vides” i les hem de posar al centre perquè puguin decidir quin camí escollir i sentir-se escoltades i recolzades.

El president de Gais Postitus, Joaquim Roqueta, reafirma la importància i la “gran força catalitzadora” que va comportar la Llei 11/2014 pel col·lectiu LGTBI i per les persones discriminades per serofòbia. Avisa als partits polítics, han d’estar alerta de les noves realitats. Malgrat sigui una “llei pionera i vàlida, la modificació és necessària”. Insta a canviar el règim sancionador i a centrar-se en l’àmbit reparatiu. “S’haurien d’articular noves eines, més enllà de la llei formal, per centrar-nos en la reparació de les persones”.

La Dra.Marisela Montenegro reivindica la importància d’una modificació legislativa des d’una vessant interseccional de les diferents “matrius d’opressió que pateixen les persones”. És necessari integrar les diversitats culturals d’una societat que ha d’esdevenir diversa i lliure. Comenta, que hem de valorar, visibilitzar i protegir la identitat i expressió de gènere, conjuntament amb realitats com l’ètnia, discapacitat i/o classe social. Les polítiques públiques han d’estar a l’alçada del moment i tenir capacitat adaptativa per les noves particularitats.

Recupera la seva intervenció i la de les altres companyes: https://youtu.be/PUv_-UEMC4Y

Avui, 8 de març de 2023, Dia Internacional de les Dones, l’Observatori contra l’Homofòbia, des de la seua Àrea de polítiques LBT, alça la veu i crida per aturar la violència i discriminació que patim les dones lesbianes, bisexuals i trans. Ara fa 36 anys que el moviment feminista de Barcelona va ocupar la casa ubicada al carrer de Font Honrada, en la que participaren grups de lesbianes per reivindicar altres formes de relacionar-nos afectivament; formes que transgredien l’ordre social i de gènere dominants, com l’heterosexisme, la monogàmia i les relacions tradicionals. Mentrestant, les dones bisexuals érem considerades unes “confuses” i les dones trans no existíem com a tal fins uns anys més tard.

Enguany, especialment, cridem en contra dels feminicidis, com el que ens ha arrencat a la nostra companya Sandra, dona trans assassinada al barri de Sant Martí (Barcelona). Cridem contra el constant atac que estem vivint les dones trans quan se’ns exclou de la nostra lliure elecció del gènere i se’ns furta l’autonomia de decidir què i com som. Quan se’ns ataca física i psicològicament per defensar-nos de l’exclusió i la intolerància a la diversitat. Quan se’ns vulneren els nostres drets sanitaris i educatius. Quan se’ns exclou sistemàticament del món laboral.

Cridem per la invisibilització que pateixen les dones bisexuals que ataca al seu dret al lliure desenvolupament de la personalitat. Cridem per trencar els estereotips sobre les nostres predileccions afectivo-sexuals. Les tenim, no tenim dubtes i demanem, simplement, respecte i dignitat.
Cridem per la garantia dels drets de les dones lesbianes a la igualtat de tracte en la seva diversitat de gènere i familiar. Cridem per aturar els discursos d’odi que ens exclouen de la vida digna i en llibertat. Cridem per un reconeixement dels nostres drets laborals i sanitaris. Cridem per aturar la violència que patim pels estereotips cisheteropatriarcals.
A l’igual, enguany també celebrem. Celebrem que, per fi, els poders públics han treballat fent cas del ressò del moviment LBT. Així i tot, sabem que encara queden moltes lluites per donar i moltes conquestes per assolir.

La recent publicada Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI ha donat garanties d’històric reclam de les dones LBT. Entre d’altres, la modificació del Codi Civil Espanyol per garantir el matrimoni igualitari entre persones (rectificant el biologicisme al que estem acostumades) i el reconeixement de la filiació de les dones lesbianes i trans. A banda, també s’han implementat mesures a l’àmbit administratiu, educatiu i laboral. I el que més ens interessa, la prohibició de les teràpies de conversió a les que les dones lesbianes i trans, majoritàriament, som sotmeses.

Pel que fa l’àmbit català, la Llei núm. 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, ha inclòs a les dones trans i no binàries, sense exigir el canvi de la menció relativa al sexe registrat en la documentació oficial, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere.

A L’Observatori contra l’Homofòbia vam impulsar el Projecte Cap Dona LBT Sense Defensa per lluitar vers la doble discriminació que vivim les dones LBT. Us comuniquem que continuem lluitant incansablement pels nostres drets, visibilitat i defensar la nostra veu a tots els espais.

Així, i per totes, denunciem la misogínia que patim les dones LBT i el masclisme d’aquest sistema que ens vol silenciades i dòcils. Ens trobaran de cara i dempeus.

Mai s’aturarem.
AVUI, LES DONES LBT FEM VAGA.

Una notícia que ens estripa el cor, un nen trans de 12 anys se suïcida a Sallent, Catalunya. Una mort marcada per la intolerància, el bullying i la transfòbia.

Demanem als mitjans de comunicació que tractin la notícia amb sensibilitat i rigorositat i modifiquin els comunicats on es refereixen a l’Ivan en femení.

Des de l’OCH tot l’escalf i condol als familiars i amistats, ens posem a disposició en el cas que es sol·licités acompanyament psicosocial i jurídic.