OCH

Avui tenim la roda de premsa sobre la primera radiografia de l’estat de LGTBI-fòbia a Catalunya en el mes de gener del 2023, en comparativa en el mateix període del 2022.

La presentació d’aquest primer informe és a càrrec de l’Eugeni Rodríguez, president de l’entitat, Cristian Carrer, coordinador tècnic, i l’Albert Carrasco, responsable del registre d’incidències.

?️‍?Augment 20% violències LGTBI.
?Trans* representa 20% total incidències.
❗️Odi i agressions físiques i verbals tipus més registrat en via pública i majoritàriament Barcelona.
?️‍?Facilitem acusació particular víctimes Sitges
?️‍⚧️Considerem assassinat de Sandra com feminicidi.

MANIFEST CONCENTRACIÓ DE L’OBSERVATORI I EL FAGC CONTRA L’LGTBI-FÒBIA A SITGES

Aquesta concentració és fruit d’una preocupació col·lectiva. Una preocupació que és causada pels últims esdeveniments dels primers dies de l’any 2023. Estem aquí concentrades per un episodi de violència ocorreguda la matinada de Cap d’Any, on dues parelles d’homes gais i una cinquena persona van ser agredits per un grup de joves de forma brutal al crit de “maricón”. A part d’aquesta agressió, la preocupació és expressada per l’alt grau de violència de les incidències ocorregudes: Una agressió física en un vagó de Renfe de Plaça Catalunya, la proliferació de discursos d’odi racistes i homòfobs a l’alcalde de Terrassa, una altra agressió a una dona trans en la via pública a crit de “travesti i maricón de mierda” i la denúncia d’una dona trans per una presumpte agressió sexual per part d’un Mosso d’Esquadra fora de servei.

Una espiral d’odi que hem d’aturar. Tant ha estat així que moltes de les agressions han estat visibilitzades a través dels mitjans de comunicació generant un debat social i alertant de la urgència d’engegar polítiques públiques per abordar aquesta xacra social. Una concentració ciutadana com a resposta, i per això us volem agrair la presència en la concentració d’avui dissabte 14 de gener. En el cas de les víctimes i/o persones afectades de Sitges, volem comunicar que des de l’OCH facilitarem l’acusació particular. L’acompanyament ha de ser prioritari. Darrere de les incidències, hi ha persones, hi ha històries de vida.

Ara bé, no ens podem centrar només en les agressions físiques, l’LGTBI-fòbia opera en diferents àmbits de la nostra vida social, en les que totes socialitzem. Rebem des d’agressions verbals, tractes inadequats, assetjament, ens deneguen el dret d’admissió, ens amenacen, tenim invisibilitat institucional, rebem discursos d’odi, entre moltes altres situacions que afecten la nostra dignitat i que ens poden arribar a posar en situacions de vulnerabilitat i precarietat.
Ens hem reunit aquí perquè els valors ètics que representen els col·lectius que dia a dia treballem per una societat més equitativa i solidària, estan en risc de patir un retrocés inadmissible. És urgent elaborar noves narratives i teixir aliances amb diferents moviments socials, tots combatent a aquelles persones que es creuen legitimades a exercir violències contra els nostres drets i llibertats.

L’LGTBI-fòbia se sustenta sobre un sistema social i cultural que jerarquitza i estableix relacions de poder i atorga privilegis a unes formes de ser, d’estar i d’estimar per sobre d’unes altres. L’Observatori Contra l’Homofòbia, va registrar 237 incidències durant l’any 2022 i porta registrades en aquest inici de 2023, 8 incidències ocorregudes en el territori.

Necessitem un ferm compromís de les diferents administracions competents que han d’implementar les lleis i desplegar polítiques públiques efectives. Aquestes polítiques públiques han de ser cabdals en la prevenció, detecció i intervenció de les situacions LGTBI-fòbiques. Hem de transformar els contextos socials on succeïxen les discriminacions, i per això, les polítiques han de dotar de més recursos materials, humans, econòmics i socials.
Tenim un repte damunt la taula i és continuar ferms davant d’aquest context sociopolític actual amb els nostres compromisos i la nostra feina incansable des de diferents arestes, activistes i professionals que posem els nostres esforços en denunciar les diferents xacres socials que patim, entre elles l’LGTBI-fòbia.

Portem com a lema, “Prou agressions LGTB-fòbiques. Ni a Sitges ni enlloc” però volem remarcar que les polítiques públiques i les nostres accions han de tenir un caire interseccional, no podem analitzar la realitat des d’una mirada enfocada en un punt, les opressions que generen desigualtat en les nostres vides s’entrecreuen depenent dels contextos socials en el que ens situem. Lluitar contra l’LGTBI-fòbia també és lluitar contra el masclisme, contra el racisme, contra el capacitisme i d’altres sistemes culturals que destrueixen la convivència.

Finalment, la crida també és a la ciutadania, a cadascuna de totes nosaltres, és la nostra feina continuar treballant, continuar denunciant el que considerem injust, continuar visibilitzant les violències. La ciutadania ja ha realitzat mostres d’organització col·lectiva i de denúncia social i hem de continuar, no ens podem aturar i això ho aconseguirem amb la feina i compromís de totes.
Prou agressions LGTB-fòbiques!

?Acomiadem les companyes Connie i Helle de la Llibreria Cómplices de Barcelona. Aquest 2022, l’Observatori Contra l’Homofòbia els hi ha atorgat el Premi 17 de Maig. Tot el reconeixement i agraïment pel seu compromís en la visibilitat del col•lectiu LGTBI a través de la cultura durant tants anys?️‍? ?️‍⚧️?

El Congrés de diputats ha aprovat per una folgada majoria de 183 vots el text de la llei Trans* estatal.

L’Observatori contra l’homofòbia (OCH) ha estat a Madrid en un dia que han definit com a històric. De la mà de les companyes d’Ikusgune i la Plataforma Trans Estatal han pogut seguir el procés d’aprovació de la llei Trans* a les corts espanyoles.

L’OCH, entre altres institucions catalanes, aplaudeix l’aprovació del text que ha estat fruit de la lluita de molts col·lectius i activistes en favor dels drets LGTBI.

El president de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez, als peus dels lleons del Congrés ha valorat molt positivament l’aprovació de la llei i ha recordat la importància de “reparar la dignitat de les persones Trans* i atorgar-los l’autodeterminació de gènere. Encara manquen molts reptes i s’ha de continuar treballant. Els drets humans no es qüestionen, es conquereixen i es defensen“. Rodríguez ha posat de manifest la rellevància estratègica de l’aliança teixida amb entitats i moviments d’arreu de l’estat espanyol.

Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans Estatal ha destacat: “Avui hem de celebrar que aquest és l’avenç més important per a les persones Trans en 44 anys de democràcia. I diem amb la mateixa força i convicció amb la que hem lluitat, que això és un impuls per continuar la batalla amb més força pels qui la tempesta ferotge ha deixat fora aquesta llei”.

Recordem que, la llei incorpora l’autodeterminació de gènere, treballa per evitar la patologització i desenvolupa una sèrie de mesures per garantir que les persones Trans* puguin desplegar el seu projecte vital en llibertat. Encara cal treballar per incloure de manera efectiva les persones migrants i la prohibició de les tortures anomenades com a teràpies de conversió, entre altres punts, la llei ha de ser dotada de recursos humans i econòmics, apunten des de l’entitat. En els pròxims dies el text arribarà al Senat on no es preveu cap modificació substancial del contingut.

Avui, 25 de novembre sortim al carrer per reivindicar el dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. El patriarcat ens ofega i s’expressa a través de les violències masclistes de múltiples formes i l’impacte en les persones afectades és heterogeni.

El camí d’acompanyament ha de tenir un objectiu, al nostre parer, fonamental i és la reparació de la dignitat de les dones que han estat vulnerades els seus drets pel simple fet de ser dones.

Les violències masclistes tenen diferents expressions, algunes molt cruentes i explícites com les violències i les agressions sexuals i d’altres de forma més subtil. Les dades parlen per si soles, són esgarrifoses, en el que portem de 2022, 38 dones han estat assassinades en l’Estat espanyol segons les dades oficials, víctimes de la violència de gènere. Tanmateix, fonts com feminicidi.net eleven aquesta xifra a 76 dones assassinades. No ens ho podem permetre!

Les violències masclistes son el component central del patriarcat. Les violències sexuals continuen sent invisibilitzades i naturalitzades. Parlar de violències masclistes és parlar de desigualtat, de poder i de control i és parlar d’una problemàtica social que perjudica el benestar i convivència de la ciutadania i una societat més justa, solidària i fraterna.

La cosificació, la humiliació, la dominació, la generació de por i de restringir la llibertat de les nenes, adolescents i de les dones (cis i trans) continuen sent pràctiques esteses en la nostra quotidianitat.
Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, fem una crida a implementar més recursos materials, econòmics i humans per a intervenir de manera més efectiva i pragmàtica. S’ha de transformar els contextos socials on el masclisme s’escampa (justícia, educació, salut, entre d’altres) que pugui donar resposta a tota la violència que pateixen les dones.

L’LGTBI-fòbia, és una altra cara de la mateixa moneda d’aquest masclisme que encara impera en les nostres societats. Les dones lesbianes, bisexuals i trans, transiten en la seva trajectòria vital per contextos on els trets característiques de la dissidència de gènere i sexual poden comportar riscos a ser discriminades, a viure situacions de violències i desigualtat.

Tota aquesta desigualtat pot produir conseqüències, com per exemple un sentiment de vergonya per patir una agressió sexual, culpabilitzar-les i responsabilitzar-les, obviant posar l’accent en l’agressor com a únic responsable.

Les violències les cometen amics, parelles, companys de feina, veïns, familiars o gent propera en els seus entorns. L’imaginari que aquestes violències les acostumen a fer persones desconegudes en un espai públic per part d’un depravat s’ha de respondre, i així ho demostren les dades i narratives que tenim disponibles.

Cabdal és la força dels feminismes, que es rebel•len contra aquesta dominació, assenyalant la gravetat de la problemàtica social de les violències vers les dones i n’identifiquen els àmbits on es produeixen (parella, comunitari, familiar, educatiu, digital, polític, entre d’altres).

Aquest moviment no només es troba al carrer, també en té expressió institucional, aconseguint fites legislatives, com la Llei 17/2020 de modificació de la llei 05/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, introduint a les dones trans com a subjecte polític o la recent llei anomenada “Ley Sólo Sí es Sí”, a l’Estat espanyol posant el consentiment en el centre.

Els moviments feministes ens han ensenyat que les cures han d’estar al centre de la reparació de la dignitat, una sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per a transitar amb elles des de l’acompanyament.

Hem de continuar treballant per no deixar a cap dona enrere, sent conscients que les violències masclistes interseccionen amb altres violències (com per exemple el racisme) que fa la vida de moltes dones difícil i amb entrebancs per gaudir-la en plenitud de drets.

La lesbofòbia, bifòbia i transfòbia interactua amb el masclisme, l’OCH porta registrat aquest any 26 incidències a dones lesbianes, bisexuals o trans. És imprescindible dotar de recursos amprades a través de marcs legals implementats que treballin en tres direccions (1) prevenció i pedagogia; (2) detecció de les situacions problemàtiques i discriminatòries i (3) intervenció amb serveis d’atenció directa i en els contextos socials on es produeixen les situacions de violència, tot interpel•lant a la diligència deguda per part dels Estats, dels poders públics a eliminar la violència institucional i a acompanyar a les víctimes en el procés de recuperació del seu benestar psicosocial.

La ciutadania ja ha realitzat mostres d’organització col•lectiva, de denúncia social, no oblidem la increïbles manifestació del 8 de març dels últims anys on els carrers de Barcelona es van inundar d’una marea violeta per dir prou al masclisme i a la violència masclista. Hem de continuar, no ens podem aturar i això ho aconseguirem amb la feina i compromís de totes. Aquest divendres ens veiem als carrers!