EL DISCURS D’ODI NO POT ESTAR EMPARAT EN LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
El discurs de Xavier Novell (bisbe de Solsona) és reduccionista i simplista, utilitza un argumentari que exclou a múltiples realitats existents en la nostra societat en relació amb estructures familiars no normatives. És a dir, exclou a totes aquelles que no estan formades per mare – pare i fills/es. Ens preguntem, què succeeix amb els fills/es de mares solteres? o què poden sentir els pares de persones LGBTI davant aquest discurs? (per mencionar alguns exemples). La narrativa interpel·la al rol patern com “inacció/passivitat” com una relació causa – efecte d’una suposada orientació sexual i/o identitat de gènere diferent a la normativa, tanmateix les situa en el terreny de lo negatiu, lo immadur o que pot comportar confusió al jovent LGTBI (utilitzant termes de la mateixa homilia).
El plantejament base en que es sustenta aquest “argumentari” contribueix a forjar estereotips i prejudicis respecte al col·lectiu LGBTI. Si la nostra feina és generar mecanismes i recursos per la seva eradicació, creiem firmament que la via punitiva ha d’estar contemplada cap a la distribució d’aquesta tipologia de discursos. Si bé, des de l’Observatori Contra l’Homofòbia valorem la pedagogia social com una eina necessària i clau per a la transformació social, no podem obviar que desgraciadament avui també necessitem accions sancionadores que impulsin una tolerància zero cap a situacions discriminatòries. Ens sembla perillós que aquestes narratives estiguin emparades sota la llibertat d’expressió ja que amaguen discursos d’odi i discriminació que poden comportar a una normalització de l’homofòbia si no hi intervenen accions més contundents.
Carla Agulló (Oficina de Denúncies OCH, 2017) recorda que la CE, en el art.9.2, parla de garantir les mesures que permetin als individus viure en llibertat així com eliminar barreres que dificultin la integració. Discursos com el proferit pel Bisbe de Solsona precisament el que fan és el contrari, perpetuen estereotips que permeten a altres homofòbics sentir-se legitimats en les seves agressions i discriminacions. Molta gent té en persones com el Bisbe una font d’opinió. Per tant, si personatges públics com ell encoratgen a alienar als homosexuals, opinant que són fruit d’alguna malformació vital, persones incompletes que no han sabut desenvolupar la seva heterosexualitat correctament, estan donant ales a que altres posin en pràctica el seu discurs, agredint i discriminant a persones LGBTI pel fet de ser diferents, principalment pel fet de no ser heterosexuals. D’això deriva com a conseqüència que les persones LGBTI poden veure dificultada la seva integració (Agulló, 2017).
Tanmateix, interpreta que segons el punt a) de l’article 34 en referència de les infraccions lleus de la Llei 11/2014 s’ha incorregut en una possible infracció que dicta: “fer servir expressions vexatòries, per qualsevol mitjà, que incitin a exercir la violència, contra les persones o llurs famílies, per causa de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere, d’una manera intencionada”. Aquí la incitació ve donada per la voluntat del Bisbe de perpetuar idees nocives que associen als col·lectiu LGBTI amb persones defectuoses. (Agulló, 2017)
Nosaltres afegim, el punt c) de l’article 34 de la Llei 11/2014, que dicta que pot ser objecte de sanció portar a terme actes que comportin aïllament (en aquest cas el discurs del bisbe exclou realitats familiar existents), rebuig o menyspreu públic (la homilia es pública), notori i explícit de persones per causa de l’orientació sexual, identitat de gènere o l’expressió de gènere. Per tant, creiem que la situació narrada s’adequa als paràmetres establerts per la Llei 11/2014.
Com exposa el títol, el discursos d’odi no poden estar emparats sota l’argumentari de la llibertat d’expressió pels riscos i conseqüències que poden comportar.
Francisca Cifuentes i Cristian Carrer
Psicòlegs de servei Atenció a la Víctima de l’Observatori Contra l’Homofòbia
Deixa un comentari