Notícies observatori

La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York irrompé al bar d’Stonewall Inn amb la intenció de realitzar una batuda. Data en la qual recordar a totes aquelles que abans de nosaltres es van deixar la pell en la lluita per un món on capiguem totes. Centenars de persones, migrades, moltes d’elles llatinoamericanes, afroamericanes, trans, travestis, gais, marginades socials, treballadores sexuals, sense sostre, entre d’altres s’enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent.

Les violències al col·lectiu LGTBI continuen sent present en diferents àmbits de la vida social, així ho recullen els successius informes de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH). Enguany, en el que portem d’any són 152 les situacions registrades (83 d’aquestes a Barcelona) i que en tenim constància. Darrere d’aquestes dades hi ha històries, narratives i trajectòries que no en podem deixar enrere.

En els darrers temps i amb el context sociopolítica actual on la dreta i l’extrema dreta guanya terreny mediàtic, cultural, social i polític, els discursos d’odi s’han eixamplat, des de diferents arestes polítiques i socials que han generat legitimitat per exercir pràctiques discriminatòries, per distribuir falsedats i mentides i per deshumanitzar-nos. Els drets no es debaten, s’exerceixen!

Amb aquesta visió ens vam reunir fruit d’una preocupació col·lectiva en la II Trobades Internacional d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia per debatre, reflexionar i compartir bones pràctiques de com construir espais amables front l’odi i una de les conclusions principals és que la resposta a l’odi i al feixisme ha de ser col·lectiu i que hem d’anar més enllà d’una mirada assistencialista del problemes cap una mirada social cap a la transformació dels contextos on succeeixen les discriminacions que són en tots els àmbits de la vida quotidiana. És cabdal fer un ús conscient i correcte de la perspectiva interseccional a l’hora d’abordar polítiques públiques de prevenció, detecció i intervenció.

Tenim un repte damunt la taula i és continuar ferms davant d’aquest context sociopolític actual amb els nostres compromisos i la nostra feina incansable des de diferents arestes, activistes i professionals en que posem els nostres esforços en denunciar les diferents xacres socials que patim i que ens oprimeixen com a societat, entre elles l’LGTBI-fòbia.

Volem visibilitzar que l’orgull continua sent un moment de lluita, una data per a sortir al carrer no sols a celebrar sinó a denunciar que les discriminacions cap al nostre col·lectiu continuen estant massa presents en la nostra quotidianitat. Volem cridar, que per molt que es “tenyeixi d’arc de Sant Martí” durant aquesta setmana l’orgull és cada dia, l’orgull és sempre!

Volem posar l’accent que la lluita de l’alliberament sexual i de gènere ha estat i ha de caminar juntament amb les reivindicacions dels moviments feministes, antiracistes, entre d’altres perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. Les reivindicacions han de ser transfeministes i antifeixistes. Necessitem un orgull que qüestioni la utilització dels drets, les diversitats i opressions del col·lectiu com una rentada de cara de les polítiques neoliberals.

Finalment, hissem la nostra ploma orgullosa perquè l’Orgull ha tornat als carrers, prenent les places, els pobles i les ciutats que són de tota la ciutadania i no sols d’uns pocs. Alcem la nostra ploma orgullosa enfront dels qui s’apropien de les banderes i els símbols i dels qui neguen els drets humans i treballem per a una societat més digna, justa i igualitària. Ja ens hem demostrat com a ciutadania mostres d’organització col·lectiva i de denúncia social i hem de continuar, no ens podem aturar.

En definitiva un Orgull que aturi l’odi, Un Orgull per a totis!

Moltíssimes gràcies!

Programa:

Los días, 2, 3 y 4 de junio de 2023, tendrán lugar los 2º Encuentros Internacionales de Observatorios Contra la LGTBIfobia con el siguiente lema “Plantamos cara al odio construyendo espacios amables”. Queremos que sea un espacio de formación conjunta, de construir espacios donde poder compartir experiencias, inquietudes y conocimientos a través de un concepto transversal que nutre las jornadas: ESPACIOS AMABLES en contraposición a los DISCURSOS De ODIO y focalizándonos en cuatro ámbitos específicos y concretos: (1) el transporte público; (2) espacios de ocio y (3) espacios educativos y (4) la lucha contra los discursos de odio.

Inscripciones en el siguiente link: https://eu.jotform.com/build/230584729437364

Avui, 17 de maig, un any més hem de reivindicar que l’LGTBI-fòbia és present en les nostres vides, en la nostra vida social i és per això que ens fem ressò. Cal recordar que un dia com avui, el 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Tot i així, els principals manuals diagnòstics continuen patologitzant les identitats i vivències trans.

L’LGTBI-fòbia és la presència de situacions discriminatòries, és l’odi, els prejudicis, la difusió d’estereotips negatius, el rebuig cap a unes formes de ser i estar en el món. Una opressió sustentada socialment, que comporta conseqüències psicosocials a les persones afectades, un deteriorament de les relacions interpersonals i compromet la convivència de tota la ciutadania.
En més d’un terç del món, identificar-te com a persona LGTBI+ encara és un delicte, en setanta països es castiga amb penes de presó i en vuit, fins i tot, amb la mort. Segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% va afirmar rebre insults, amenaces i assetjament en els últims 12 mesos. A l’Estat espanyol aquesta xifra s’eleva al 41%.

Donat que l’LGTBI-fòbia no és exclusiva d’un únic àmbit, és necessari establir unes polítiques públiques efectives i exigir a les diferents administracions els recursos materials, econòmics, humans i socials necessaris per a prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBI-fòbia. Les polítiques han de ser transversals, des de la infància, la joventut i les persones grans, des de l’educació, els esports, la salut, serveis socials, mitjans de comunicació i amb una mirada interseccional, tot pensant els mútiples eixos que atravessen els nostros cossos i les nostres identitats per eradicar les discriminacions per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

L’Observatori Contra l’Homofòbia, porta alertant des de fa 15 anys, que les persones LGTBI experimenten més risc de patir qualsevol tipus de discriminació, major aïllament, exclusió, violència, privació de drets deguts als estigmes associats, criminalització i patologització de les nostres identitats i experiències dissidents, de la nostra realitat i que ens pot relegar en situacions de una major vulnerabilitat. Durant el 2022, la nostra entitat va registrar 237 incidències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Enguany, en el que portem de 2023 hem registrat més d’un centenar.

Si ben és cert, que s’han fet progressos importants en la incorporació de la diversitat afectiva sexual i de gènere a nivell legal i social, és principalment gràcies al teixit associatiu de Catalunya. Tanmateix, el camí cap a la plena igualtat es visualitza encara llarg i costós. No en podem abaixar la guàrdia i hem d’estar amatents per fer valdre els drets LGTBI i lluitar contra qualsevol forma de masclisme, de discriminació i violència que suposa l’LGTBI-fòbia en totes les seves formes i en els escenaris on es pot produir.

És per això que reivindiquem que la nostra societat esdevingui un espai comunitari on la igualtat, la convivència i la diversitat siguin els seus fonaments. Una societat que inclou la diversitat en el seu sentit més ampli, on són benvingudes, les persones de qualsevol edat, gènere, origen, amb diversitat funcional, sexoafectiva i/o d’altres interseccions que ens travessen, trencant així la visió heteronormativa i la concepció binarista de gènere.

Demanem viure les nostres vides, merescudes de ser viscudes amb dignitat. I per tant, exigim:

• Visibilitzar la lesbofòbia. Les dones lesbianes son discriminades doblement: se’ns discrimina per gènere, és a dir, pel mateix fet de ser dones, i també per l’orientació sexual. Com a dones, sovint s’espera l’assumpció de la responsabilitat de tenir cura de la família, físicament i emocionalment; l’assetjament sexual continua present, a la feina, al carrer i als espais d’oci, per esmentar només tres qüestions. Alhora que se’ns discrimina com a dones, vivim en una societat en què malauradament encara hi ha moltes accions i mostres de rebuig per desitjar a una dona.

• Polítiques d’ inserció sociolaboral a les persones trans*, especialment a les dones trans. L’esbiaix laboral per la identitat de gènere segueix sent un tema clau per a la contractació d’aquestes persones augmentant l’atur i per tant l’empobriment i discriminació. és necessària un marc legislatiu de garantia de drets.

• Que la infància, adolescència i joventut gaudeixi d’espais amables i de reflexió sobre les seves preocupacions o necessitats en quan a la seves orientacions sexuals, identitats i/o expressions de gènere, i que es promogui els referents. És cabdal introduir la coeducació i la diversitat afectiva sexual, de gènere i familiar en les nostres aules que incideixi en la problemàtica social de l’assetjament escolar.

• Que es prioritzi els programes de sensibilització a les persones grans i es repari la discriminació històrica patida per l’orientació sexual i identitat de gènere, especialment en els centres residencials.

• El dret a una atenció sanitària de qualitat allunyant la visió heteronormada dels centres de salut. Les entitats posen de manifest que els alts nivells d’estigmatització i discriminació dels serveis de salut han apartat a les persones trans i intersex dels sistemes sanitaris durant anys, la qual cosa pot generar retards a l’hora de buscar atenció mèdica quan es precisi. De la mateixa manera, alerten sobre les interrupcions en l’accés a determinats tractaments imprescindibles per a les persones LGTBI, com la medicació relacionada amb el VIH o la teràpia hormonal, que s’estan produint en l’actualitat en molts països.

• El dret a un habitatge digne i elaborar un protocol d’actuació en casos de vulneració i/o discriminació en l’accés a un habitatge per l’orientació sexual, identitat i/o l’expressió de gènere de les persones que volen llogar un pis o una casa i potenciar recursos per la resolució de conflictes en el veïnatge i/o el nucli de convivència.

• Sovint les persones LGTBI originàries d’altres indrets d’arreu, han hagut de fugir per discriminació, han d’afrontar grans reptes, estar pendents de regularitzar la seva situació o de la seva sol•licitud d’asil i no poder accedir encara a cap feina amb drets i digna. Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col•lectiu que possibilitin la cobertura de les seves necessitats bàsiques, que agilitzin els tràmits administratius per a la concessió de permisos de residència i treball o asil. En definitiva que promoguin l’accés a una vida digna.

• Estratègies adequades per donar resposta als atacs difosos per les xarxes socials i a les violències digitals. Aquesta coordinació de forces hauria de basar-se en la construcció d’un discurs solidari i fratern amb perspectiva de gènere i de diversitat afectiva sexual. Contra l’odi, pedagogia.

• Eradicar l’estigma i la discriminació de les persones que viuen amb VIH (PVIH) i la sida i incidir en les polítiques per a promoure els canvis socials, legals i administratius que contribueixin a millorar les condicions de vida de les PVIH.

• El dret a la visibilitat de la diversitat familiar. Denunciar la manca de llibertat de les famílies LGTBI per moure’s arreu de la Unió Europea. La lliure circulació és un dels drets fonamentals. No obstant això, veiem que les famílies amb vincles familiars legals no són reconegudes com a tals si viuran a un Estat membre de la UE que no accepta els matrimonis igualitaris.

• El col•lectiu que exerceix el treball sexual sempre és un dels primers oblidats. És imprescindible recordar, que sempre han estat en les reivindicacions de lluita del col•lectiu LGTBI i que reben una violència institucional i social que les posiciona en una situació de vulnerabilitat intolerable. És necessari escoltar a les treballadores sexuals, tenir coneixement de la situació precària, elaborar programes de formació i d’inserció sociolaboral, i per suposat, detectar a les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

• La pedagogia ha de ser una eina de transformació social, cal reforçar i ampliar les formacions amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i gènere adreçades al funcionariat públic, en específic en l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cossos i forces de seguretat.

• Les polítiques LGTBI, conjuntament amb les feministes, han de ser un eix central de les polítiques de qualsevol administració. Actualment, volem agrair els esforços dels Ajuntaments que estan creant en la seva infraestructura governamental regidories i/o àrees específiques per cobrir les demandes del col•lectiu LGTBI. El municipalisme és una mirada necessària que apropa les polítiques a la ciutadania. És per això que necessitem una equitat territorial en relació als recursos, molts d’ells centrats en la ciutat de Barcelona i rodalies. Hem de teixir xarxa en el territori, comptant amb les entitats que fan un paper important d’acompanyament i d’activisme.

El moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i les pràctiques que promouen odi i ha d’establir aliança amb altres col•lectius socials per fer front a tota violència i discriminació. Davant la crispació, tensió i polarització que proposa les polítiques feixistes, hem d’enarborar mecanismes d’aliances entre diferents moviments oprimits i millor coordinació per constituir narratives en que els drets humans estiguin al centre.

En aquests moments, una eina imprescindible per lluitar contra l’LGTBI-fòbia es troba en tramitació parlamentària, ens referim a la modificació de la Llei 11/2014, una llei pionera a Catalunya i que amb aquesta modificació volem actualitzar-la per millorar reparació de les víctimes, introduir una mirada interseccional i per combatre les violències que patim.

Les polítiques públiques LGTBI han de guiar-se per una implementació efectiva que sorgeix de les conclusions del primer grup de treball parlamentari sobre l’LGTBI-fòbia, unes conclusions traslladades que han de guiar el pla de treball del govern per fer la vida de les persones LGTBI més dignes i amables.

Hem de continuar donant resposta a cada situació i injusta, a tot aquell que vol trepitjar-nos la dignitat, però ara i sempre tornem a dir amb veu ben alta que

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

🟣 Avui és el dia contra l’assetjament escolar.

⚠️ Segons diferents agents socials i institucionals, l’assetjament escolar per orientació sexual, identitat i expressió de gènere (OSIEG) és una problemàtica social a resoldre i de caràcter complex.

Els últims informes de l’Agència Europea de Drets Fonamentals alerten sobre la vivència de conductes assetjadores a gran part del col•lectiu LGTBI enquestat.

Hem registrat 7 incidències d’assetjament en entorns educatius per LGTBI-fòbia entre 2022 i 2023.

➡️ Destaquem la importància de problematitzar aquestes situacions perquè és més difícil intervenir contra les injustícies que no es veuen i el silenci es converteix en el primer còmplice de la discriminació.

➡️L’assetjament escolar per OSIEG esdevé una problemàtica social que ha de ser tractada i que s’ha d’intervenir des de diferents arestes i on el treball s’ha de realitzar en el si de la comunitat educativa.

🏳️‍⚧🏳️‍🌈💜Davant de l’assetjament, l’escola té l’oportunitat d’aprendre estratègies de resolució de conflictes i afavorir la reflexió sobre l’LGTBIfòbia i el sistema sexe-gènere amb les persones implicades i amb la resta dels agents educatius.

La coeducació introdueix el principi d’igualtat i la no discriminació a l’alumnat en el model educatiu; afavorint el tracte de les dones com subjectes lliures i plantejant que els valors de la feminitat formin part dels valors universals.

La formació en diversitat afectiva sexual i de gènere ha de ser cabdal per fomentar diverses maneres de ser, estar i estimar en el món, totes d’elles igual de vàlides.

➡️ Per més detall pots consultar un informe que vam treballar en el 2019 amb la @taula3sector sota el nom: “L’LGBTI-fòbia entre infants i adolescents. Una problemàtica social a resoldre”.

Enguany en les II Trobades Internacionals d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia que es duran a terme els dies 2, 3 i 4 de juny a Barcelona, l’assetjament escolar per OSIEG és un dels eixos temàtics a abordar

Per una convivència en la diversitat. #AturemBullyingLGTBI

Han passat ja 15 anys des de que la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) acordés que el dia de la Visibilitat Lèsbica per a aquest 26 d’abril. Aquesta és una commemoració recent però més que necessària per la reivindicació de la dona lesbiana als espais públics i la normalització de les relacions afectives i/o sexuals entre dones. A la vida en parella de dones com a referent social i positiu, eliminant estereotips i prejudicis. A la vida en família de dones com a referent social i positiu, eliminant estereotips i prejudicis. A la vida en comunitat de dones com a referent social i positiu, eliminant estereotips i prejudicis. Eliminant l’odi i la misogínia. Focalitzant-nos en erradicar aquesta discriminació múltiple que patim les dones lesbianes.

Des de l’Observatori contra l’Homofòbia lluitem dia a dia en contra de la imposició a les dones d’unes normes relatives a l’orientació sexual i la identitat de gènere. Normes dinamitzades en forma de costums, lleis i violència que procuren controlar com les dones vivim les nostres relacions personals i com es definim a nosaltres mateixes.

Des de l’Observatori contra l’Homofòbia lluitem dia a dia per aturar aquesta vigilància social que capgira sobre les nostres sexualitats diverses i que continua sent una de les forces principals que sustenten la perpetuació de la violència basada en l’orientació sexual i en la desigualtat entre els gèneres.

Enguany, amb l’aprovació de la Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI ha suposat fites d’històric reclam de les dones lesbianes. La rectificació al Codi Civil respecte del biologicisme al que estem acostumades en el matrimoni igualitari i el reconeixement de la filiació de les dones lesbianes és ja un fet. Un fet que demanàvem i que tantes situacions d’injustícia i de laberints burocràtics per fer vida de família ens ha produït.

De la mateixa manera ho és la modificació de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, que permet a qualsevol dona de més de 16 anys avortar voluntàriament durant les 14 primeres setmanes de gestació. Amb aquesta Llei ens apropem a altra de les grans fites reclamades per les dones lesbianes feministes del nostre territori.

Així i tot, des de l’OCH seguim lluitant dia a dia per la visibilitat i la garantia de drets de les dones lesbianes a l’àmbit legal, institucional, laboral, social, familiar, sanitari, educatiu, rural, comunitari i públic.

Companyes i companys, seguim lluitant!