MANIFEST 31 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA VISIBILITAT TRANS

Des de 2014, cada 31 de març se reivindica a nivell mundial el dia Internacional per la Visibilitat Trans gràcies a la feina d’activistes d’arreu del món. Un dia de gran importància, ja que a més de recordar a les persones trans que han sofert històricament delictes d’odi, s’obre una finestra per a continuar reivindicant i lluitant pel cessament de les discriminacions estructurals que continua sofrint el col·lectiu trans.

Aquesta data persegueix dues finalitats de visibilitat concretes, d’una banda, establir en el calendari anual un dia de caràcter identitari que proporcioni visibilitat al col·lectiu trans, davant de la insuficiència de dates rellevants relacionades amb les experiències trans, i de l’altra, visibilitzar la discriminació que pateix el col·lectiu en tots els àmbits de la vida social pel fet de viure i expressar la seva identitat en la societat i en les institucions. Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, reclamem:

•La plena despatologització de les identitats trans. El reconeixement realitzat per l’Organització Mundial de la Salut en 2018 que les persones trans no pateixen cap malaltia ha d’arribar a tots els nivells administratius i socials.

•El dret a la lliure autodeterminació de gènere independentment de l’edat, incloent les persones no binàries. Sense tuteles, sense qüestionaments, sense terminis administratius, sense períodes de “reflexió” ni experiències de vida real.

•El dret a triar si escometem o no canvis de qualsevol tipus, especialment físics, tenint en compte la individualitat de cada procés de transició, marcat per les circumstàncies, necessitats i desitjos de cada persona. De la mateixa manera, exigim la garantia que aquests processos i procediments estiguin coberts pel sistema públic de salut. Això ha d’incloure necessàriament una recerca farmacològica que permeti desenvolupar medicaments adequats per a totes les realitats trans.

•Les infàncies i adolescències trans han de poder desenvolupar lliurement la seva personalitat sense sofrir assetjament escolar, incomprensió familiar, o ser tutelades mitjançant les normes establertes que poden anar en contra de la seva dignitat i identitat de gènere.

•La garantia d’una educació en valors de drets humans i coneixement de la diversitat afectiva sexual i de gènere. Que es promogui que els materials educatius reflecteixin l’existència de les persones trans

•L’accés a serveis sanitaris i ginecològics des d’una perspectiva psicosocial, assegurant els drets sexuals i reproductius de totes les persones trans. El ple exercici dels drets sexuals i reproductius, perquè les persones no binàries i els homes trans també poden avortar, gestar i s’ha de tenir accés a serveis sanitaris i ginecològics que vetllin per la nostra salut des d’una perspectiva lliure de transfòbia.

•Adoptar mesures urgents per a pal·liar la discriminació que pateixen en l’àmbit laboral, per a revertir la situació de desocupació, que situa a la població trans segons diversos estudis, en greu risc d’exclusió social amb taxes superiors al 85%

•Els processos d’acompanyament en la transició i en l’abordatge de les violències han de tenir una perspectiva interseccional. S’ha de tenir en compte compte com incideixen sobre el fet de ser trans altres interseccionalitats com ser gran, racializada, discapacitada, jove, precaritzada, viure en l’àmbit rural i/o migrada per posar uns exemples.

•Un moviment feminista interseccional que tingui en compte totes les maneres de ser dona, especialment de ser dona trans.

•Campanyes de sensibilització per a la societat, que promoguin la comprensió de la diversitat i de les realitats trans binàries i no binàries; a més de formació dirigides a diferents agents socials i institucionals que es trobi relacionat amb l’atenció a la ciutadania.

És cabdal realitzar polítiques públiques conjuntament amb el teixit associatiu trans i del col·lectiu LGTBI per intervenir contra la transfòbia que genera discriminació, desigualtat i precarietat. És important no només visibilitzar les identitats trans com a font de riquesa en l’amplia diversitat afectiva sexual i de gènere sinó conscienciar que estem davant d’una problemàtica social com la transfòbia que en masses ocasions es cobra vides.

Actualment, la coneguda com a “Llei Estatal Trans”, liderada per la Plataforma Trans està paralitzada. Aquesta, reconeix el dret a l’autodeterminació de gènere, suposa que qualsevol persona pugui canviar el seu nom i la casella registral del sexe en el registre civil amb la voluntat declaratòria expressa, a partir dels 16 anys. La normativa preveu el reconeixement d’identitats no binàries – aquelles persones que no es s’identifiquen ni com a homes ni com dones – i la possibilitat d’eliminar la menció al sexe en els documents oficials. Tanmateix, la llei estableix accions en diferents àmbits de la vida social on les persones trans pateixen una discriminació estructural, posant les línies estratègiques per desenvolupar polítiques públiques efectives pel col·lectiu. Tanmateix, el Govern de la Generalitat de Catalunya es troba en període inicial per a la tramitació d’una futura llei catalana que permeti dotar de millors recursos els acompanyaments a les persones trans.

Aquesta situació estructural de discriminació sistemàtica per ser subvertida, necessita de diferents estratègies conjuntes que englobin a organitzacions polítiques, socials i institucionals. Tenim una oportunitat històrica d’ampliar drets, sense retallar cap altra, i d’ impulsar mesures per intervenir contra la desigualtat social que pateix sistemàticament el col·lectiu trans. Hem de defugir de debats incendiaris, realitzar la pedagogia necessària i la fermesa d’eixamplar la nostra societat cap un camí més just i fratern. Fer que totes les vides siguin dignes de ser viscudes. Prou transfòbia!