MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LA VISIBILITAT INTERSEXUAL
El 26 d’octubre es reivindica el dia de la visibilitat intersexual, que neix per commemorar la protesta d’aquest col·lectiu als estigmes i prejudicis societaris.
Aquest dia marca l’objectiu de ressaltar, protegir i defensar els drets de les persones intersexuals així com també combatre l’estigma i la discriminació que sofreixen per les seves característiques sexuals als nostres pobles.
Una de les demandes principals de l’activisme intersexual és la prohibició de les intervencions quirúrgiques genitals sense consentiment, especialment a menors intersexuals.
La intersexualitat era i continua sent un terme pràcticament desconegut. En alguns casos, els trets intersexuals són visibles en néixer, en uns altres no es manifesten fins a la pubertat, quan els canvis corporals esperats per a una dona o per a un home típic no es presenten. En altres situacions la persona desitja aconseguir descendència i descobreix que la infertilitat està associada a la intersexualitat i en altres ocasions existeix la possibilitat que la persona no descobreixi la seva condició intersexual perquè mai se sotmet a estudis específics per a la seva avaluació. Algunes persones viuen i moren amb una anatomia intersexual sense que ningú, ni elles mateixes, ho sàpiguen.
Pel fet que els cossos de les persones intersexuals són percebuts com a diferents, infants i adultes amb aquesta condició són sovint estigmatitzats i sofreixen violacions dels seus drets, no obstant això, si definim la intersexualitat bàsicament com una variació en les formes i la composició corporal que no encaixa en el binarisme fisiològic, podem afirmar que, en si mateixa, la intersexualitat no és una patologia i, definitivament, no és una malformació.
Existeix la certesa que no són poques les persones que neixen amb aquesta condició; no obstant això, la realitat és que no existeix informació precisa per a afirmar què tan comuna és la intersexualitat en el món. Tot el que hi ha són estimacions. Segons experts, entre un 0,5% i un 1,7% de la població neix amb trets intersexuals.
Per tot això, reivindiquem:
- El rebuig a la violència que s’exerceix sobre les persones intersexuals mitjançant els procediments mèdics vigents, amb violents tractaments normalitzadors per a tractar d’esborrar la possibilitat d’aquests cossos i vetar l’existència de les diferències. Diversitat que, avui, dignifiquem.
- El dret a decidir lliurement si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme la nostra elecció sense impediments burocràtics, polítics ni econòmics, així com fora de qualsevol mena de coerció mèdica.
- Que les persones intersexuals NO són malaltes i no precisen de processos mèdics de normalització binària. De “normalització” ja que redueixen la diversitat a només dues maneres de viure i habitar el món: les considerades estadística i políticament “normals”, sense plantejar la possibilitat d’una altra classificació que abasti més enllà de dues úniques categories.
- El dret a l’autodeterminació en lloc que ho facin institucions obstinades a definir el “normal” i l’ “anormal”. Per a d’aquesta manera les persones intersexuals puguin viure la seva realitat, sense por.
Per la diversitat dels nostres cossos!
Deixa un comentari