FENT FRONT A L’LGTBI-FÒBIA

ATUREM L’EXTREMA DRETA

PER UNES POLÍTIQUES PÚBLIQUES LGTBI EFECTIVES

Durant aquestes setmanes el col·lectiu LGTBI ha omplert els carrers de tota Catalunya, una resposta ciutadana a l’altura de les circumstàncies i el context que estem vivint. Una explosió d’indignació repleta de diversitat afectiva sexual i de gènere. Estem aquí, i estem per quedar-nos. Un empoderament des de la tristesa, la ràbia, la incomprensió, el dolor. Hem estat juntes, hem fet minuts de silenci ensordidors i hem cridat PROU a l’LGTBI-fòbia que ens estigmatitzta i ens persegueix.

No és la primera vegada, ni serà l’última que sortim als carrers, el moviment LGTBI s’ha caracteritzat per conquerir els drets des dels carrers, des de la lluita, no ens han regalat res, ha costat molt el camí recorregut i continuarem denunciant qualsevol injustícia que ens travessi.

Una petita mirada al recorregut fet, Stonewall, comença la nostra història moderna amb una revolta contra la policia mafiosa que no ens deixa ser lliures. Aquí, a l’Estat espanyol, es lluita contra la llei de Perillositat i Rehabilitació social que ens vol criminalitzar de per vida. El FAGC organitza la primera manifestació per la llibertat sexual, el dret a propi cos i trencar la norma, l’any 1977 a les Rambles. Recordar també, el vil assassinat a la transsexual Sònia, a mans dels neonazis, o més recentment els assassinats de Javier Abil i Lyssa Da Silva al País Valencià, l’assassinat a dos homes en Vigo l’any 2009 per “miedo insuperable” a que el violaran, el grup homòfob “Pill-Pilla” que segrestava homosexuals, els humiliava gravant vídeos i els agredia o, fa unes setmanes l’assassinat al jove Samuel al crit previ de “maricón”. L’LGTBI-fòbia mata i s’expressa per tots els canals on es pot distribuir.

S’ha d’entendre la història del passat per poder entendre la història del nostre present. L’Observatori Contra l’Homofòbia, és el primer observatori de l’Estat espanyol que davant la falta d’estadístiques decideix implementar un disseny d’observació de les violències patides al col·lectiu LGTBI i a totes les persones que no segueixen els patrons hegemònics del gènere i la sexualitat. Ho fa primerament des d’una visió activista i poc a poc, es suma a aquesta visió una tecnificació i professionalització que perfecciona indicadors i estableix la recollida de les incidències en tot el territori català, cristal·litzant ens els informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya, fets des de 2014.

És aquest any, el 2014, que Catalunya es dota de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i eradicar l’LGTBI-fòbia fruit de l’activisme polític del teixit associatiu LGTBI, una reivindicació històrica del moviment. Aquesta llei té un impacte en imaginari social, ara sí, tenim blindat per llei els drets, però aquests s’han d’implementar a través d’unes polítiques públiques efectives i on les administracions són les principals responsables del seu desenvolupament.

Darrere de les dades, hi ha històries, situacions que s’han de gestionar, acompanyar, i l’OCH, que està pensat per ser una eina al servei del col·lectiu LGTBI professionalitza dos serveis amb l’objectiu de reparar la dignitat de les víctimes per LGTBI-fòbia: assessorament jurídic i acompanyament psicosocial. Treballem des de la narrativa de les persones afectades, aquestes són les protagonistes del procés que disposen d’agència i paper actiu per a la recuperació del seu benestar emocional, tot considerant el millor itinerari que vulguin donar recorregut a la incidència (penal, administrativa, laboral, mediació, comunicat públic, acompanyament psicosocial, incidència política, entre d’altres…).

Diferents agents socials i institucionals alerten la pujada d’incidències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Actualment, l’OCH ha registrat 126 incidències, de les quals 23 han estat agressions físiques, el 40% de les incidències són ocorregudes a la ciutat de Barcelona. Les discriminacions no només queden paleses en les agressions físiques (potser les més palpables a nivell mediàtic), sinó que rebem tractes inadequats, assetjaments escolars i laborals, victimitzacions secundàries, discursos d’odi, denegació dret d’admissió, negacions de la diversitat familiar, entre moltes d’altres situacions heterogènies i en múltiples àmbits de la nostra vida quotidiana.

El problema el tenim en què es veuen com uns casos aïllats i no posem el focus en una estructura social, en una problemàtica social com l’LGTBI-fòbia que legitima les pràctiques discriminatòries. Volem polítiques públiques LGTBI que vagin a l’arrel de desconstruir aquests sistema social que ens ofega.

Nosaltres, som l’Observatori Contra l’Homofòbia i això és el que volem, polítiques públiques contra l’LGTBI-fòbia, estratègies a curt termini per atendre de manera efectiva a les víctimes i a mig i llarg termini que desplegui polítiques en els diferents sectors d’intervenció que recullen les normatives aconseguides. Una transformació social en els contextos on es donen les violències.

Volem que la sensació d’impunitat que sobrevola la societat, sobretot des d’aquests seguit d’agressions i discriminacions que han conformat una espiral de violència que hem d’aturar. La reparació de la dignitat l’escull la víctima, i estem veient que la via penal, degudes les circumstàncies està plena de traves, la majoria ocasionades per la no identificació i detenció de les persones agressores. És necessari que l’itinerari penal de les denuncies puguin prosperar sense barreres i per si s’escau, facilitar l’acusació particular i/o popular per tenir veu dins del procediment. Tanmateix, des de l’OCH activem totes les vies possibles d’acompanyament per aquesta reparació de la vulneració de drets humans.

L’extrema dreta, no és un fenomen d’ara, sempre han estat, només cal repassar alguns dels autors dels assassinats abans mencionats. Ara bé, els discursos d’odi de l’extrema dreta s’han globalitzat i han pres poder institucional, han banalitzat i relativitzat els drets, com si es poguessin subhastar i debatre… i davant del seu avenç, els hem donat espai polític i mediàtic. És hora de fer un cordó sanitari i aturar a l’extrema dreta. No passaran.

Per tancar, volem dirigir-nos a les víctimes, no esteu soles, vosaltres no sou el problema, de ser, estimar, expressar-se com vulgueu. No podem permetre el qüestionament de les narratives de les mateixes persones afectades. El problema el tenen les persones agressores i la nostra societat socialitzada en el masclisme, l’LGTBI-fòbia, el racisme i altres eixos d’opressió. Nosaltres no podem defallir, malgrat els minsos recursos que ens doten les administracions, serem un altaveu, serem l’acompanyament, serem el que faci falta! Per vosaltres, TOT! PROU LGTBI-FÒBIA!

 

Primeres adhesions:

• Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya
• Observatori Contra l’Homofòbia Camp de Tarragona
• Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)
• CU28J de Girona
• Grup de Lesbianes de Girona (GLG)
• Girona Orgullosa
• Ajuntament de Ripollet
• Fundació Enllaç
• Associació Encara en Acció, Moviment Afectiu Sexual i de Gènere
• Associació 17 de Maig – Infogai
• Proud Ripollet
• Coordinadora de Polítiques LGTBI d’Esquerra Republicana de Catalunya