Notícies observatori

Avui, 17 de maig, un any més hem de reivindicar que l’LGTBI-fòbia és present en les nostres vides, en la nostra visa social i és per això que ens fem ressò. Cal recordar que un dia com avui, el 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Tot i així, els principals manuals diagnòstics de malalties mentals, continuen patologitzant les identitats i experiències trans.

Ens referim a l’LGTBI-fòbia és la presència de situacions discriminatòries, és l’odi, els prejudicis, la difusió d’estereotips negatius, el rebuig cap a unes formes de ser i estar en el món. Una opressió sustentada socialment, que comporta conseqüències psicosocials a les persones afectades, un deteriorament de les relacions interpersonals i compromet la convivència de tota la ciutadania.
En més d’un terç del món, identificar-te com a persona LGTBI+ encara és un delicte, en setanta països es castiga amb penes de presó i en vuit, fins i tot, amb la mort. Segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% va afirmar rebre insults, amenaces i assetjament en els últims 12 mesos. A l’Estat espanyol aquesta xifra s’eleva al 41%.
Donat que l’LGTBI-fòbia no és exclusiva d’un únic àmbit, és necessari establir unes polítiques públiques efectives i exigir a les diferents administracions els recursos materials, econòmics, humans i socials necessaris per a prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBI-fòbia. Les polítiques han de ser transversals, des de la infància, la joventut i les persones grans, des de l’educació, els esports, la salut amb les persones amb discapacitades i amb una mirada interseccional per eradicar les discriminacions per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, portem alertant des de fa 14 anys, que les persones LGTBI experimenten més risc de patir qualsevol tipus de discriminació, major aïllament, exclusió, violència, privació de drets deguts als estigmes associats, criminalització i patologització de les nostres identitats i experiències dissidents, de la nostra realitat i que ens relega en situacions de una major vulnerabilitat. Durant el 2021, la nostra entitat va registrar 284 incidències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, la xifra més elevada dels últims anys
Si ben és cert, que durant aquests 30 anys s’han fet progressos importants en la incorporació de la diversitat afectiva sexual i de gènere a nivell legal i social, entre d’altres, gràcies al teixit associatiu de Catalunya i d’arreu de l’Estat espanyol. Tanmateix el camí cap a la plena igualtat es visualitza encara llarg i costós. No en podem abaixar la guàrdia i hem d’estar amatents per fer valdre els drets LGTBI i lluitar contra qualsevol forma de masclisme, de discriminació i violència que suposa l’LGTBI-fòbia en totes les seves formes i en els escenaris on es pot produir.

És per això que reivindiquem que la nostra societat esdevingui un espai comunitari on la igualtat, la convivència i la diversitat siguin els seus fonaments. Una societat que inclou la diversitat en el seu sentit més ampli, on són benvingudes, les persones de qualsevol edat, gènere, origen, amb diversitat funcional, sexoafectiva i/o d’altres interseccions que ens travessen, trencant així la visió heteronormativa i la concepció binarista de gènere.
Demanem viure les nostres vides, merescudes de ser viscudes amb dignitat. I per tant, exigim que:

– Visibilitzar la lesbofòbia. Les dones lesbianes son discriminades doblement: se’ns discrimina per gènere, és a dir, pel mateix fet de ser dones, i també per l’orientació sexual. Com a dones, sovint s’espera l’assumpció de la responsabilitat de tenir cura de la família, físicament i emocionalment; l’assetjament sexual continua present, a la feina, al carrer i als espais d’oci, per esmentar només tres qüestions. Alhora que se’ns discrimina com a dones, vivim en una societat en què malauradament encara hi ha moltes accions i mostres de rebuig per desitjar a una dona.

– La inserció sociolaboral a les persones trans, especialment a les dones trans. L’esbiaix laboral per la identitat de gènere segueix sent un tema clau per a la contractació d’aquestes persones augmentant l’atur i per tant l’empobriment i discriminació. és necessària un marc legislatiu de garantia de drets. Actualment la Llei Trans Estatal continua paralitzada en el Congrés de les Diputades i Diputats. Demanem la seva aprovació sense fissures, tot tenint en compte a la infància trans, a les persones migrades i a les persones no binàries. No poden quedar excloses d’aquesta llei. No volem drets només per una part de la societat i del col·lectiu, volem dret per a totes!

– Que la infància, adolescència i joventut gaudeixi d’espais segurs i de reflexió sobre les seves preocupacions o necessitats en quan a la seves orientacions sexuals, identitats i/o expressions de gènere, i que es promogui els referents; després d’estar vivint 2 anys en un marc pandèmic han estat determinants per la seva salut mental, millorar la prevenció, detecció i intervenció en les situacions d’assetjament escolar.

– Que es prioritzi els programes de sensibilització a les persones grans i es repari la discriminació històrica patida per l’orientació sexual i identitat de gènere, especialment en els centres residencials.

– El dret a una atenció sanitària de qualitat allunyant la visió heteronormada dels centres de salut. Les entitats posen de manifest que els alts nivells d’estigmatització i discriminació dels serveis de salut han apartat a les persones trans i intersex dels sistemes sanitaris durant anys, la qual cosa pot generar retards a l’hora de buscar atenció mèdica quan es precisi. De la mateixa manera, alerten sobre les interrupcions en l’accés a determinats tractaments imprescindibles per a les persones LGTBI, com la medicació relacionada amb el VIH o la teràpia hormonal, que s’estan produint en l’actualitat en molts països.

– El dret a l’autodeterminació del gènere i la orientació afectiva-sexual: Negar l’existència de les persones trans o no binàries, de la bisexualitat o l’assexualitat és negar la diversitat i el nostre dret a la llibertat sexoafectiva.

– El dret a un habitatge digne i elaborar un protocol d’actuació en casos de vulneració i/o discriminació en l’accés a un habitatge per l’orientació sexual, la identitat i/o l’expressió de gènere de les persones que volen llogar un pis o una casa i potenciar recursos per la resolució de conflictes en el veïnatge i/o el nucli de convivència. Creiem necessari valorar un parc d’habitatge públic per a ajudar a l’emancipació de joves LGTBI, si més no, aquells que es trobin en una situació de vulnerabilitat donada la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

– Sovint les persones LGTBI originàries d’altres indrets d’arreu, han hagut de fugir per discriminació, han d’afrontar grans reptes al país d’acollida, estan pendents de regularitzar la seva situació o de la seva sol·licitud d’asil i no han pogut accedir encara a cap feina. Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col·lectiu que possibilitin la cobertura de les seves necessitats bàsiques, que agilitzin els tràmits administratius per a la concessió de permisos de residència i treball o asil. En definitiva que promoguin l’accés a una vida digna.

– Estratègies adequades per donar resposta als atacs difosos per les xarxes socials i a les violències digitals. Aquesta coordinació de forces hauria de basar-se en la construcció d’un discurs solidari i fratern amb perspectiva de gènere i de diversitat afectiva sexual. Contra l’odi, pedagogia. Tanmateix tampoc hem d’obviar que es pot denunciar, quan sigui possible, tota mostra d’intolerància o vulneració de drets.

– Eradicar l’estigma i la discriminació de les persones amb VIH i la sida i incidir en les polítiques per a promoure els canvis socials, legals i administratius que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones amb VIH

-El dret a la visibilitat de la diversitat familiar. Denunciar la manca de llibertat de les famílies LGTBI per moure’s arreu de la Unió Europea. La lliure circulació és un dels drets fonamentals dels ciutadans de la UE. No obstant això, veiem que les famílies amb vincles familiars legals no són reconegudes com a tals si viuran a un Estat membre de la UE que no accepta les nostres unions.

– El col·lectiu que exerceix el treball sexual sempre és un dels primers oblidats. És imprescindible recordar, que sempre han estat en les reivindicacions de lluita del col·lectiu LGTBI i que reben una violència institucional i social que les posiciona en una situació de vulnerabilitat intolerable. És necessari escoltar a les treballadores sexuals, tenir coneixement de la situació precària, elaborar programes de formació i d’inserció sociolaboral, i per suposat, detectar a les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

-La pedagogia ha de ser una eina de transformació social, cal reforçar i ampliar les formacions amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i gènere adreçades al funcionariat públic, en específic en l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cossos i forces de seguretat.

– Les polítiques LGTBI, conjuntament amb les feministes, han de ser un eix central de les polítiques de qualsevol administració. Actualment, volem agrair els esforços dels Ajuntaments que estan creant en la seva infraestructura governamental regidories i/o àrees específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI. El municipalisme és una mirada necessària que apropa les polítiques a la ciutadania. És per això que necessitem una equitat territorial en relació als recursos, molts d’ells centrats en la ciutat de Barcelona i rodalies. Hem de teixir xarxa en el territori, comptant amb les entitats que fan un paper important d’acompanyament i d’activisme.

No volem acabar sense alertar, el que desgraciadament és un fet, l’avenç de l’extrema dreta és una realitat que s’està produint al món. Estats Units, Brasil, Hongria, França, Itàlia, Turquia, Polònia o el mateix Estat espanyol, per posar alguns exemples, tenen representats polítics que afavoreixen polítiques antifeministes i LGTBIfòbiques. A més, han aconseguit polaritzar posicions polítiques i arrossegar discursos de formacions suposadament progressistes cap a les seves tesis! Molt perillós!

El moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i les pràctiques que promouen odi i ha d’establir aliança amb altres col·lectius socials per fer front al feixisme. Davant la crispació, tensió i polarització que proposa les polítiques feixistes, hem d’enarborar mecanismes d’aliances entre diferents moviments oprimits i millor coordinació per constituir narratives en que les cures i els drets humans estiguin al centre.

Hem de continuar donant resposta a cada situació i injusta, a tot aquell que vol trepitjar-nos la dignitat, però ara i sempre tornem a dir amb veu ben alta que CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

L’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya, la Plataforma Trans Estatal i Ikusgune, Observatori Contra la LGTBI+fòbia de Vitòria-Gasteiz davant dels assassinats coneguts a Bilbao

Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya, Ikusgune, Observatori Contra l’LGTBI-fòbia de Vitoria i Gasteiz i la Plataforma Trans Estatal, mostrem el nostre absolut rebuig cap a les recents notícies de presumptes assassinats a homes gais a través de contactes en aplicacions per a lligar, han generat novament una preocupació en la nostra comunitat, així com indignació i estupefacció en la societat.

La persona agressora utilitzava una app de cites per lligar on majoritàriament els perfils són d’homes gais i/o bisexuals per a poder cometre els presumptes delictes horrorosos. És aquí on hem de posar èmfasi com a col·lectiu, l’estratègia premeditada d’utilitzar aquestes apps, aquests espais, amb ple coneixement dels destinataris, per a posteriori realitzar el seu modus operandi de sumissió química fins causar la mort i conseqüent robatori, objectiu final dels seus actes.

Ara bé, hem de tenir en compte per damunt de tot, que la llibertat d’expressar la nostra sexualitat ha de ser plena, sense risc de patir qualsevol tipus de discriminació i/o agressió. No podem revictimitzar a persones que han perdut la vida, i menys culpar-les del succeït. Els espais han de ser amables i segurs per l’expressió dels nostres desitjos i no estigmatitzants vers el col·lectiu LGTBI+

És important tenir respostes col·lectives de cures i treballar-ne recomanacions de protecció per quan lliguem per aplicacions. Exigim un acompanyament acurat al cercle social més proper de les persones afectades, en tot cas, no han d’exposar-se episodis en els mitjans de comunicació amb caire morbós de la vida de les víctimes, ni imatges que els hi pugui identificar, ni tampoc dels seus familiars o nuclis de convivència. No hem de permetre la banalització d’uns fets que són dramàtics i molt preocupants i que poden generar angoixa en el conjunt de la societat.

Ens sumem al recolzament sense escletxes a les companyes que estan abordant aquets fets davant d’unes notícies atroces, i ens posem a la seva disposició pel que puguin necessitar. Exigim a les autoritats policials una rigorosa investigació sobre els fets. Tanmateix, exigim a les institucions que efectuïn polítiques públiques efectives per la prevenció, detecció i intervenció de
l’LGTBI-fòbia.

Prou LGTBI-fòbia!

———————————-

El Observatorio Contra la Homofobia de Cataluña, la Plataforma Trans Estatal e Ikusgune, Observatorio Contra la LGTBI+fobia de Vitoria-Gasteiz ante los asesinatos conocidos en Bilbao

Desde el Observatorio Contra la Homofobia de Cataluña, la Plataforma Trans Estatal e Ikusgune, Observatorio Contra la LGTBI+fobia de Vitoria-Gasteiz mostramos nuestro absoluto rechazo hacia las recientes noticias de presuntos asesinatos a hombres gays a través de contactos en aplicaciones para ligar, estas informaciones han generado nuevamente una preocupación en nuestro colectivo, así como indignación y estupefacción en la sociedad.

La persona agresora utilizaba una app de citas para ligar donde los perfiles son mayoritariamente de hombres gays y/o bisexuales para poder cometer los presuntos delitos. Es aquí donde debemos poner énfasis como colectivo, la estrategia premeditada de utilizar estas apps, estos espacios, con pleno conocimiento de los destinatarios, para posteriori realizar su modus operandi de sumisión química hasta causar la muerte y consecuente robo, objetivo final de sus actos.

Ahora bien, debemos tener en cuenta por encima de todo, que la libertad de expresar nuestra sexualidad debe estar plena, sin riesgo de sufrir cualquier tipo de discriminación y/o agresión. No podemos revictimizar a personas que han perdido la vida, y menos culparlas de lo sucedido. Los espacios deben ser amables y seguros por la expresión de nuestros deseos y no estigmatizantes hacia el colectivo LGTBI+.

Es importante tener respuestas colectivas de cuidados y trabajar recomendaciones de protección para cuando quedamos a través de aplicaciones. Exigimos un acompañamiento al círculo social más cercano de las personas afectadas, en todo caso, no deben exponerse episodios en los medios de comunicación con cariz morboso de la vida de las víctimas, ni imágenes que les pueda identificar, ni tampoco de sus familiares o núcleos de convivencia. No debemos permitir la banalización de unos hechos que son dramáticos y muy preocupantes y que pueden generar angustia en el conjunto de la sociedad.

Nos sumamos al apoyo sin fisuras a las compañeras que estan abordando estos hechos ante estas noticias atroces, y nos ponemos a su disposición para lo que puedan necesitar. Exigimos a las autoridades policiales una rigurosa investigación sobre los hechos y a las instituciones que efectúen políticas públicas efectivas por la prevención, detección e intervención de la LGTBI-fobia.

———————————————————

Kataluniako Homofobiaren Kontrako Behatokia, Estatuko Trans Plataforma eta Ikusgune Gasteizko LGTBI+fobiaren Kontrako Behatokia Bilbon ezagutu ditugun hilketen harira honako hau adierazten dugu:

Kataluniako Homofobiaren Kontrako Behatokitik, Estatuko Trans Plataformatik eta Ikusgune Gasteizko LGTBI+fobiaren Kontrako Behatokitik, erabateko gaitzespena erakusten dugu ligatzeko aplikazioen bitartez gizon gayen ustezko hilketen albiste berriekiko. Berriz ere, informazio honek kezka sortu du gure kolektiboan, baita sumindura eta harridura gizartean ere.

Erasotzaileak ligatzeko aplikazio bat erabiltzen zuen ustezko delituak egin ahal izateko, zeinetan gizon gay edota bisexualak diren profil gehiengoa. Kolektibo bezala enfasia honako honetan jarri behar dugu: aldez aurretik pentsatutako estrategia honen logikaren baitan, aplikazio hauek erabiltzea zegoen, erabiltzaileen erabateko ezagutza osoarekin, geroago haren modus operandia aurrera eramanez, sumisio kimikoaren bitartez heriotza eragin arte. Azken helburu bezala, lapurreta gauzatzen zuen.

Baina, beste ezeren gainetik, kontuan izan behar dugu gure sexualitatea adierazteko askatasunak erabatekoa izan behar duela, inolako diskriminazio edota erasorik jasateko arriskurik gabe. Ezin ditugu birbiktimizatu bizia galdu duten pertsonak, eta are gutxiago gertatutakoaren errua haiei bota. Espazioak atseginak eta seguruak izan behar dira gure nahiak adierazteko, eta ez ordea LGTBI+ kolektiboarekiko estigmatizatzaileak.

Garrantzitsua da erantzun kolektiboak ematea eta babes-gomendioetan lan egitea, aplikazioen bitartez geratzen garen momentuetarako.

Eragindako pertsonen hurbileko inguruarentzako laguntzea eskatzen dugu; nolanahi ere, komunikabideetan ez da azaldu behar biktimen bizitzaren kutsu morbosoa duen gertakaririk. Hare gutxiago haiek identifika daitezkeen irudirik, edota haien senide zein ingurukoen irudirik. Ez dugu utzi behar horren dramatikoak eta kezkagarriak diren eta gizarte osoan larritasuna eragin dezaketen gertakariak hutsaltzea.

Albiste latz horien aurrean gertaerei aurre egiten ari diren lankideei erabateko elkartasuna adierazten diegu, eta haien esanetara jartzen gara behar dutenerako. Gertakariei buruzko ikerketa zorrotza eskatzen diogu poliziari, eta LGTBI+fobia saihesteko, detektatzeko eta esku hartzeko politika publiko eraginkorrak egin ditzatela eskatzen diegu erakundeei.

Dones lesbianes, orgulloses, lliures i VISIBLES!

L’any 2008, tres anys després de l’aprovació del matrimoni igualitari, es va acordar el dia de la Visibilitat Lèsbica per iniciativa de la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Trannssexuals i Bisexuals (FELGTB). La seva commemoració en el món encara és incipient, però va tenir especial acolliment a Sud-amèrica. Per exemple, a l’Argentina és un dia per recordar l’assassinat de Natalia Gaitán per part del pare de la seva parella, també, per a reclamar diferents injustícies molt pròpies en el moviment lèsbic.

Per això, avui recordem perquè revivim aquest gest que ens va fer donar un pas cap endavant, que ens va impulsar a expressar-nos en llibertat. És necessari aquest dia per recordar-nos a nosaltres mateixes les lluites aconseguides i les que encara queden pendents. I també per ser visibles i fer visibles les nostres reivindicacions i drets.

Avui, nosaltres, dones lesbianes, volem continuar sent visibles des de finestres i balcons, des dels nostres llocs de treball, amb les nostres famílies i amistats, amb les persones que convivim i a les nostres xarxes socials. Reivindiquem que som moltes i diverses, que volem ser respectades, ocupant el nostre espai a la vida pública.

Des del 2008 fins ara, les nostres reivindicacions no han canviat molt, ja que encara patim múltiples discriminacions que interseccionen entre elles per ser dones, lesbianes, negres, grans i/o amb alguna diversitat funcional. Reivindiquem les lluites encara pendents:

– El reconeixement dels nostres desitjos sexuals, després d’haver estat negats, prohibits, reprimits i invisibilitzats al llarg de la història. Som persones amb desitjos propis i no subjectes desitjats per i per als homes. Estem fartes de la sexualització dels nostres cossos i dels nostres desitjos.

– Urgim l’aprovació de la Llei Estatal d’Igualtat LGTBI i l’Ordre ministerial que ens garanteixi l’accés a tècniques de reproducció assistida. Seguim sense tenir garantit i reconegut el dret d’accés a les tècniques de reproducció assistida dins del sistema sanitari a l’àmbit estatal. A més, el temps del procés de la reproducció assistida a Catalunya és molt lent.

– Exigim l’efectiva implementació de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGTBI, adequar les mesures i resoldre els problemes en el circuit del protocol de reproducció humana assistida.

– Exigim mesures legislatives respecte a la filiació directa i per adopció, per evitar discriminacions en parelles de dones. Tenim dret a poder registrar-nos com a mares dels infants després d’una reproducció assistida si no estem casades, com les parelles heterosexuals.

– Exigim la integració de protocols d’atenció mèdica i ginecològica específics i adaptats a les dones lesbianes. La invisibilitat, lamentablement, continua present en molts àmbits de les nostres vides, així com els prejudicis i estereotips sobre nosaltres, com a dones lesbianes, de manera que encara és necessària la sensibilització i formació del personal sanitari, especialment d’atenció primària i ginecològica, així com el personal de centres geriàtrics, i forces i cossos de seguretat de l’estat.

– Denunciem la manca de mètodes de protecció de les dones i altres persones amb vulva a l’hora de mantenir relacions sexuals. També la manca de visibilització i formació dels pocs mètodes existents als centres sanitaris, centres educatius i en la societat.

– Demanem la implantació dels programes de formació i informació dirigits a tots els centres educatius que incorporen la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar en tots els currículums i nivells formatius, així com que aquest treball de visibilització es faci extensible a l’àmbit laboral.

– Volem la implementació de mesures dirigides a erradicar la discriminació masclista i lesbofòbica dins de l’àmbit laboral.

– Volem participar en tots els espais de decisió en igualtat de condicions: tenir veu i ser presents en tots els àmbits de la vida quotidiana de manera real i amb una participació efectiva. Dins del mateix col·lectiu LGTBI, els homes gais tenen més notorietat pública, mentre que les dones lesbianes són vagament esmentades en les lluites i manifestacions. No es pot ometre que els estereotips que se’ls adjudiquen son producte d’una masculinitat tòxica, tal com succeeix amb els homes heterosexuals amb els mandats de mostrar-se forts i no mostrar vulnerabilitat. És per això que són necessaris els esforços per a una visibilitat lèsbica més present i plural en l’espai públic, així com eines per donar resposta a la lesbofòbia, també invisibilitzada.

– Reivindiquem el dret d’asil a l’Estat espanyol per a dones lesbianes, en igualtat de condicions amb la resta de persones sol·licitants, parant atenció a les múltiples violències que pateixen per la seva orientació sexual i identitat de gènere als seus països d’origen.

– Exigim un acord per reconèixer els matrimonis LGTBI a tota Europa. Reclamem la llibertat de moviment a tota la Unió Europea.

– Exigim la fi de les dificultats en el procés d’adopció, que es redueixi la llista d’espera i que no sigui tan costós.
La lesbofòbia és present a la nostra societat. Durant l’últim any, el 2021, vam registrar 22 incidències d’agressions i discriminacions per lesbofòbia, un augment del 29,4% en comparació amb el 2020. Del que portem de 2022, hem registrat 3 incidències per lesbofòbia. Les situacions rebudes són heterogènies: des d’assetjament a comunitat de veïns a veïnes, a mirades i insults a una parella de dones lesbianes a l’espai públic o patir assetjament o acomiadament laboral al lloc de treball. Animem a totes les dones lesbianes a denunciar i fer visibles les discriminacions i violències que patim en diferents àmbits de la nostra vida.
Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia seguim detectant un dèficit en les incidències rebudes, i és, per aquest motiu, que hem engegat una línia d’atenció telefònica específica per a dones lesbianes (cis o trans) que tenen lloc el primer i el tercer dijous de cada mes de 18 h a 20 h i on, nosaltres, les voluntàries de l’Observatori contra l’Homofòbia hi som per escoltar, acompanyar i donar suport. També, hem engegat una campanya solidària “CAP DONA LBT SENSE DEFENSA” amb l’objectiu de recollir fons econòmics per a seguir garantint els drets de les dones LBT i dur a terme una campanya de visibilització.

Malgrat tot, són moltes les dones lesbianes que en els últims anys han aconseguit donar un pas endavant i ser visibles en diferents àmbits, com la política, els mitjans de comunicació, la cultura, l’esport, la salut o l’educació. Aquesta visibilitat és important perquè ens converteix en referents positius i de diversitat per a altres. Pel que fa a l’espai públic, a Catalunya comptem amb els Jardins de Safo, ubicats a Barcelona, però creiem necessari un major reconeixement a l’afecte i simbolismes lèsbics en l’espai públic.

Per tot això, volem ser més visibles que mai. Estem orgulloses de ser qui som. Reivindiquem què som, què fem i volem uns espais lliures de lesbofòbia. Defensem que la Visibilitat Lèsbica ha de ser transversal i interseccional en diferents àmbits i al llarg de tot l’any perquè opta a donar-li, com ho diu, VISIBILITAT a totes les dificultats que comporta una doble càrrega social: ser dona i lesbiana.
Contra la lesbofòbia, el masclisme i el sistema patriarcal, xarxa feminista i sororitat.

Els últims anys, pel 8 de març, les feministes de tota Catalunya, com ho han fet les feministes d’arreu del món, hem ocupat els carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i colonial. Ens hem pogut comptar per milions, hem fet vaga feminista de consum, de cures, laboral, estudiantil apostant la nostra mirada i experiència a les concepcions de vaga general, per una vaga de totes i aquest any seguim amb el convenciment que malgrat la precarietat extrema, les retallades de drets, la repressió, la pandèmia i l’aïllament en què ens ha deixat aquesta situació, aquest vuit de març cal que ens autoorganitzem i apleguem forces per seguir JUNTES, DIVERSES i REBELS.

SI NOSALTRES ENS ATUREM, S’ATURA EL MÓN.

Aquest 8M les feministes tornem a sortir als carrers i expressem la nostra ràbia. Som feministes que vivim per tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats). Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, transgèneres, transexuals, bisexuals, intersexuals, queer, hetero i asexuals. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.

La pandèmia de la COVID-19 a més de la crisi sanitària ha agreujat la crisi política, social, laboral i de drets civils. Ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtats i precarietats. En cap moment s’ha visibilitat la impossibilitat del sistema capitalista d’encarar les cures expressades en el conjunt de les nostres vides i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones diverses d’identitats i gèneres dissidents, les dones amb diversitats funcionals i sensorials, les treballadores sexuals, les dones que exerceixen la prostitució…

En el moment actual, com a feministes, no volem deixar de denunciar la militarització de la societat, una militarització que promou la utilització de les armes per davant de la vida de les persones, un fet que avui veiem clarament en la guerra declarada a Ucraïna.

Amb pandèmia o sense pandèmia, les nostres accions no s’aturen!

Exigim la derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que ens violenten i ens criminalitzen com a dones migrants.

La llei d’estrangeria vulnera drets de ciutadania i afavoreix la utilització de mà d’obra a baix cost per alimentar el sistema patriarcal de cures, del camp, de la neteja… (i d’estudiants que treballen) que és on van a parar la major part de les persones migrants i molt especialment, les dones.

També EXIGIM el tancament immediat dels CIES que, en el cas de Catalunya, en no comptar amb un mòdul de dones, ordena el seu internament a València, deixant-les en completa desprotecció, sense xarxes de suport ni dret a defensa. També EXIGIM, la facilitació d’intèrprets, en diferents idiomes i especialistes multiculturals. Denunciem les devolucions en calent, avalades per la sentència d’Estrasburg. Apel·lem al reconeixement de l’estatus de refugiades i exiliades. Celebrem la força i salut dels feminismes decolonials i antiracistes, i cridem a la sororitat entre dones per fer tremolar privilegis.

REPARACIÓ HISTÒRICA, REGULARITZACIÓ JA!

Continuarem actuant fins a assolir una societat totalment inclusiva per a dones, lesbianes, bisexuals, transgèneres, transsexuals, intersexuals i no binàries... perquè a cap espai de relació social i de l’àmbit laboral se’ns rebutgi si no tenim l’aspecte o la imatge cisheteronormativa i farem front a qualsevol llei que no reconegui plenament els nostres drets. Els feminismes persistirem en l’objectiu de fomentar activament la visibilitat i l’apoderament de les dones, lesbianes, bisexuals, transgènere, transsexuals, intersexual i no binàries.

És imprescindible el nostre reconeixement com a subjectes polítics:
Cap dona, lesbiana, bisexual, transsexual, intersexual, transgènere, no binària, sense drets!
#8MOmplimElsCarrers#8MJuntesiDiverses#8MAutoorganitzacioFeminista

Continuarem actuant contra la discriminació de les dones amb diversitat funcional i sensorial per tal que se’ns reconegui com a actores socials i es valori el que aportem a la societat. Volem continuar avançant i no pararem fins aconseguir el reconeixement del que aportem al canvi social, a l’enriquiment de la cultura i al creixement en diversitat. Volem aconseguir que les ajudes socials siguin eines que ens ajudin a assolir l’autonomia i la llibertat per decidir sobre la nostra vida.

Volem comunitats que acompanyin i tinguin cura de tots els cicles de les nostres vides. Les dones grans, la seva saviesa i suport mereixen tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne, amb afectes i agraïments. Volem pensions dignes per a totes (amb ple reconeixement dels treballs de cures, de les feines agràries, ramaderes i pesqueres). La bretxa de pensions arriba el 37% i les dones som majoria entre les pensions no contributives. És el resultat de les polítiques de precarietat que ens afecten particularment a les dones. Donem el suport a la lluita de les pensionistes i exigim pensions 100% publiques i revaloritzades amb l’IPC real. Xarxes comunitàries i autogestionades de cures! Volem una societat que permeti a les dones joves accedir a un treball remunerat digne i que puguin desenvolupar projectes de vida amb futur.

La crisi COVID-19 també ha posat de manifest l’escassa protecció social d’un sistema de cures i sostenibilitat de la vida desvaloritzat a tots els nivells. Aquest sistema és sostingut de forma molt majoritària per les dones, tant de manera remunerada com per les tasques naturalitzades en l’àmbit de la llar i a nivell comunitari, realitzades amb sobrecàrregues, o externalitzades en condicions precàries.

Les precarietats laborals s’han agreujat enormement en la situació de la COVID19. A les desigualtats ja existents en la discriminació salarial, en la subcontractació a través de contractes temporals, en les jornades parcials no desitjades, en l’atur, en els baixos salaris i en la discriminació laboral vers les dones que tenen criatures (a través d’una maternitat no lliure), s’afegeix els aspectes concrets de l’actual situació pandèmica. Així, trobem que les mancances provocades per la pandèmia no només es donen en el marc sanitari, sinó per l’impacte en els drets laborals, socials i civils amb un gran nombre de dones que es veuen afectades per l’atur o en situacions d’expedients de regulacions temporals d’ocupació i per les retallades de salaris que han generat un augment important de la pobresa.
Aquest augment de la pobresa i precarietat no ha anat acompanyat per polítiques públiques que donin suport a les persones com és l’exemple de l’escassa i minsa aplicació i desenvolupament de l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.

Exigim la integració immediata de les treballadores de la llar i les cures al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores, com són l’atur amb prestacions, reajustaments salarials, dret a descans, vacances i jubilació digna. No més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball! No pararem fins a aconseguir el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores d’aquest sector i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT.

Exigim treball remunerat digne per a totes i també les prestacions socials quan sigui necessari que garanteixen una vida digna per a totes. Les polítiques públiques han estat insuficients, portant a avenços mínims i que continuen reproduint la precarietat i la pobresa. Les promeses de derogació de les reformes laborals no només no s’han complert, sinó que es continuen revalidant. Aquesta vegada sota el discurs del “diàleg social” que disfressa la violència patronal que patim. No hi ha cap progrés amb una reforma signada per la mateixa patronal, que lluny de respondre a la reivindicació històrica de derogar la reforma laboral del PP, manté la temporalitat, l’acomiadament lliure i barat, la no intervenció de les administracions davant els tancaments, no recupera els salaris de tramitació, i fins i tot, planteja nous mecanismes de rescat a les empreses amb diners públics. Per això aquest 8M cridem amb molta força: Prou mentides! Derogació real de les reformes laborals!

Rebutgem la divisió patriarcal dels treballs i exigim la socialització dels treballs en el conjunt de la societat mitjançant serveis totalment públics, universals, de qualitat i amb perspectiva feminista. Això també implica parlar del teletreball, que cal que sigui voluntari, realitzat amb drets i no suposi un augment de la doble presència. Ni un pas enrere en els nostres drets laborals!

Exigim el reconeixement de tots els drets laborals i socials de les treballadores dels àmbits més precaris, que generalment realitzen migrades, dels treballs essencials, de les cures, del treball a les llars, de la venda ambulant, del treball sexual…

Exigim protecció efectiva de les supervivents de la tracta amb finalitat d’explotació sexual. En nombrosos sectors hi ha tracta d’éssers humans i la seva causa no és la prostitució, sinó el tancament de les fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’Estrangeria i la clandestinitat obligatòria.

Exigim que les lleis garanteixin els drets de totes les dones, lesbianes, bisexuals, transgènere, transsexuals i o binàries, especialment de les qui pateixen múltiples formes i interrelacionades de discriminació. Alertem que la llei de llibertat sexual aprovada, pel govern espanyol, malgrat els avenços positius, podria significar un retrocés i criminalització de les treballadores sexuals i d’altres col·lectius ja marginals, com les persones sense llar o les persones racialitzades.

Denunciem la greu emergència habitacional a casa nostra. La crisi sanitària de la COVID-19 ha agreujat la situació econòmica i, com a conseqüència, ha provocat un increment en el nombre de famílies que es troben amb dificultats per continuar pagant el seu habitatge i amb un augment desorbitat de desnonaments -tot i l’existència de la moratòria COVID. Estem davant d’una greu situació perquè l’habitatge no és un bé de mercat especulatiu, és un dret humà bàsic.

No oblidem que la majoria de les persones afectades pels desnonaments som dones i criatures. Som precisament les dones les primeres a posar els nostres cossos davant la policia per aturar dia rere dia els desnonaments i defensar el dret a un habitatge digne.

Exigim polítiques publiques d’habitatge ambicioses i estructurals que aturin definitivament els desnonaments, ampliïn el parc públic i social de l’habitatge i que sancionin l’especulació immobiliària i l’incompliment de la funció social de l’habitatge.

Exigim el compliment escrupolós de la Llei 24/2015 i reprendre el Decret llei 17/2019 obligant els grans propietaris (bancs, fons voltors, particulars, etc.) a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables que no poden pagar la seva hipoteca o lloguer i que s’han vist obligades a recuperar habitatges buits. Això no se soluciona a cop de cossos policials, cal un pla de xoc per der front a les ajudes per pagar el lloguer, que s’han vist congelades davant de tanta demanda.

Denunciem la pobresa energètica que condemna a milers de persones a no tenir garantit l’accés a aigua i energia per desenvolupar les seves vides en unes condicions dignes, afectant a la nostra salut. Denunciem l’especulació de l’oligopoli energètic, els preus abusius de la llum i del gas. Els nostres drets no són mercaderia.

Si les administracions públiques no garanteixen un habitatge digne i accés als subministraments bàsics per a totes, ho farem nosaltres. Solidaritat activa i suport mutu a cada barri i poble! Ni una sola dona al carrer, ni un sol desnonament més, ni un tall energètic més!

Per construir unes vides lliures de violències masclistes i institucionals, denunciem el conjunt de les violències masclistes com a expressió de l’apropiació patriarcal dels nostres cossos, que ens afecta a totes i encara més a les migrades, a les racialitzades i a les treballadores de la llar i de les cures, així com, a les dones que viuen al carrer. Denunciem la LGTBI-fòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una forma més de violència masclista. Totes aquestes violències en la situació de la COVID-19 s’han vist augmentades.

Denunciem les violències institucionals exercides per les administracions públiques que no han assumit les seves competències en la prevenció, acompanyament i reparació. Ens trobem amb situacions de manca de recursos, revictimització, falta de coordinació entre les administracions implicades.

Denunciem els processos de guarda i règims de visites en què, de manera implícita o explicita, l’anomenada Síndrome d’Alineació Parental (una síndrome inexistent i negada per la OMS i el CGPJ) segueix determinant-los. També cal visibilitzar els arxivaments per manca de proves de les denúncies per assetjament de les treballadores de la llar i la desprotecció de les dones davant resolucions judicials en els casos de retirada de les criatures per part de la DGAIA basant-se en prejudicis racistes i culturals.

Exigim que el sistema judicial incorpori els estàndards internacionals que són garantia per prevenir, investigar, sancionar i reparar les violències masclistes; que reconegui d’una vegada per totes l’ampli ventall de les violències i no nomes les de l’àmbit de l’(ex)parella. Per tant, reclamem canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció o la recuperació de tota mena de violències masclistes, i que l’accés a aquests serveis sigui gratuït i garantit per a totes.

Exigim polítiques publiques amb mirada interseccional, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront de les violències masclistes a tots els àmbits de l’administració i sobretot a l’educació, salut, justícia… i que no actuïn només proposant solucions parcials i genèriques als problemes.

Exigim protocols i circuits diversos perquè les dones no som homogènies i es valorin les múltiples violències de les quals són víctimes les dones racialitzades, immigrants, precaritzades laboralment, treballadores sexuals, dones trans i d’altres realitats diverses. Exigim la fi de la violència institucional!

Exigim l’acolliment integral per les institucions publiques de les dones que viuen violència masclista, sense la necessitat de l’obligatorietat de la presentació d’una denúncia prèvia. Respectem el temps i el procés de recuperació de les supervivents del maltractament masclista.

No som víctimes! Som supervivents! Hem sobreviscut gràcies a la sororitat i l’autodefensa feminista.

Exigim ser totes sense exclusions, protagonistes de la nostra salut i mestresses dels nostres cossos. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. La recerca i la pràctica mèdica tenen encara un biaix de gènere androcèntric, que cal canviar de dalt a baix. Volem un tractament de la salut amb perspectiva integral, diferencial i sense cap tipus d’estigma a fi d’aconseguir la recuperació de la salut.

Exigim la despatologització de les nostres vides, de les nostres emocions i de les nostres circumstancies: la medicalització respon a interessos de grans empreses i no a la nostra salut.

Exigim, que l’avantprojecte de l’anomenada llei trans catalana, que ha començat fa poques setmanes, sigui ambiciós, despatologitzador i de màxims, que contempli un marc normatiu de drets per aquestes persones en tots els àmbits de la vida i en especial per a les dones trans, amb una mirada àmplia i de llarg termini.

Defensem les accions que any rere any han dut a terme les nostres avantpassades, defensem el camí cap a la despenalització total de l’avortament: les dones sabem quan, com i per què avortem. Les dones hem de ser reconegudes com a subjectes de drets i sobiranies. Qualsevol tipus de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional. Volem decidir ser mares o no ser-ho quan ser-ho.

Exigim que el dret a l’avortament es consideri com el que és: un dret fonamental. Per això, s’ha de garantir el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, dins la xarxa pública de salut, a tot el territori català sense excepcions. Les dones volem decidir com i quan avortem sense imposicions ni interessos patriarcals i capitalistes. Exigim la garantia de tot els drets sexuals i reproductius per a totes les dones, especialment, les menors d’edat, dones en situació d’irregularitat administrativa i totes aquelles que pateixen diferents estigmes socials.

Exigim als governs estatal i català garantir l’accés a l’atenció sanitària pública i entendre l’abordatge de la salut des de la garantia d’un dret fonamental establint les condicions per a una atenció sanitària universal, de qualitat i sostenible i on les persones siguin el centre.

Exigim als governs la defensa de les defensores de drets sexuals i reproductius i la confrontació i eradicació de qualsevol tipus de col·laboració amb institucions, grups i moviments fonamentalistes contra la sobirania corporal de les dones, lesbianes, bisexuals, inter i trans, començant per l’Esglèsia Católica.

Volem maternitats lliures, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Cal visibilitzar els processos vitals i decidits, inclosos l’embaràs, el part, el postpart, la lactància la criança primerenca; i dotar-los de drets i recursos per a poder viure amb dignitat: prestacions universals per fillada a càrrec, permisos universals específics per a la protecció dels nostres processos i permisos universals transferibles de mínim un any, siguin quin sigui el nostre model familiar. Denunciem que la situació de desigualtat i discriminació que viuen les famílies monomarentals.

Volem que les mares migrants, aquelles que s’han vist obligades a deixar el seu país per la port de ser assassinades, visquin sense l’angoixa constant de la retirada de la custodia, pel fet de no exercir la maternitat segons el model eurocèntric. Un model que obliga a integrar-se i a oblidar les arrels, genera pobresa amb protocols administratius avalats per la Llei d’Estrangeria i limita l’accés a l’àmbit laboral.

Si les mares no tenen garantits uns ingressos universals directes per a protegir la criança, mai revertirem les altes taxes de pobresa infantil i la discriminació de les mares. Per això també cal penalitzar les empreses que ens discriminen, sancionant-les i protegint mares i famílies amb drets remunerats.

Denunciem les polítiques neoliberals que volen utilitzar l’educació com a mercaderia. Denunciem que en escoles privades concertades i, especialment, les de l’Opus Dei, que segreguen per sexe i fomenten valors reaccionaris. Denunciem l’extrema dreta i el feixisme que han tornat a l’ofensiva amb el fantasma de l’adoctrinament.

Exigim la separació real i efectiva de l’Església i l’Estat. Prou privilegis per a aquesta institució: ni exempció d’impostos ni concerts educatius. Cap impunitat pels abusos sexuals comesos contra els menors.

Exigim una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva feminista, de diversitat sexual i de gènere. Una educació feminista que sigui interseccional, i no només en el sentit de fer visibles totes les diferències, sinó d’estar compromesa amb la superació de les desigualtats que es generen a partir d’aquestes diferències. La coeducació, la formació afectiva-sexual i el desenvolupament del pensament crític han de ser transversals i presents a totes les etapes educatives.

Volem acompanyar la diversitat afectivosexual, corporal i de tots els gèneres i identitats, a la infància i adolescència, per construir rols que trenquin amb els estereotips de gènere binari, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i el col·lectiu i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives.

Volem un canvi de mirada del currículum educatiu tant de primària com de secundaria. Un currículum que realment sigui transformador, basat en l’educació critica i reflexiva. Que visibilitzi els sabers i experiències de les dones en tots els àmbits. Transgredir per transformar.

Exigim una formació laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva feminista per al professorat amb qualitat i continuada per poder portar a terme l’aplicació dels protocols per a prevenció de les violències. Una formació que trenqui amb el binarisme. El Departament té l’obligació de posar els recursos necessaris per dur-la a terme.

Defensem el model d’immersió lingüística enfront de la intromissió dels tribunals en el model i la política lingüística, on s’obliga a tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de classes en castellà. Les feministes hem defensat i defensem el consens social sobre un model educatiu inclusiu com a espai de cures i socialització en una llengua, la catalana, que és la que millor ha escollit la diversitat i la que viu un risc real de desaparèixer.

Exigim el blindatge d’aquest model educatiu tant per a la legislació catalana com per la legislació de l’estat espanyol que no pot deixar a mans dels tribunals aquest tipus de decisions.

Vivim una situació de crisi sistèmica on els poders econòmics i polítics promoure les retallades de drets. Aquest embat neoliberal ha estat acompanyat, en el nostre context més proper, per la visibilitat dels fonamentalismes de l’extrema dreta que veu perillar els seus privilegis i utilitza el sistema judicial i la violència dels cossos policials per a criminalitzar i estigmatitzar la protesta i la dissidència no violenta.

L’amenaça, persecució i agressions a feministes i defensores de drets de les dones és una practica en augment per part dels grups i estructures liderats per l’extrema dreta. Aquests grups són protegits i promoguts per poders econòmics claus pel neoliberalisme, tant des de les institucions publiques com des de la pròpia Església Catòlica que continua tenint influència en aquestes institucions, en uns governs que no són laics.

Exigim la defensa, protecció i promoció de les feministes i defensores dels drets de les dones davant d’aquests atacs per part de les institucions públiques. Amb l’extrema dreta no s’hi negocia ni s’interlocuta per molt que es trobin a espais institucionals. Al feixisme se’l combat.

Exigim acabar amb el finançament públic a organitzacions i grups vinculats amb l’extrema dreta que promoguin accions i posicionaments en contra dels drets de les dones, lesbianes, bisexuals, transgènere, transsexuals, intersexuals i no binàries…

Exigim la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta. Des de la sororitat, la tendresa i convenciment assenyalem un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i on totes les preses pateixen per partida doble les discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Exigim la paralització de la deriva repressiva a Catalunya. El lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes al voltant de les mobilitzacions pel dret a l’autodeterminació.

Diem NO a la LLEI MORDASSA i exigim l’arxivament de tots els processos judicials oberts durant les mobilitzacions feministes. CRIDEM A LA DESOBÈDIENCIA, davant l’ofensiva feixista i els fonamentalismes religiosos.

Denunciem, la militarització de la societat, una militarització que ha augmentat en aquest temps de pandèmia. Denunciem l’augment del pressupost destinat al Ministeri de Defensa i exigim que el pressupost militar es destini a necessitats socials. El militarisme és una arma de control contra els nostres cossos, promou les guerres i destrueix els drets més elementals de les persones arreu del món. En tenim un exemplar clar en el conjunt d’actuacions repressores contra la llibertat d’expressió. Des dels feminismes manifestem que no farem ni una passa enrere i que ens rebel·larem davant de qualsevol atac de la dreta i del feixisme.

Exigim la immediata retirada de totes les tropes i armament de guerra a les fronteres d’Ucraïna tant per part de Rússia com per part de l’OTAN. Exigim que parin els bombardejos contra la població civil ucraïnesa i demanem l’aturada dels atacs de manera immediata. Per tant, denunciem l’enviament de tropes per part del govern espanyol i la seva retirada de l’OTAN. I denunciem la ingerència dels EEUU amb l’enviament de tropes per la seva banda. Exigim que s’utilitzin tots els esforços per una negociació per aconseguir la pau al marge dels interessos polítics i econòmics que no són a favor de la pau i que no fan sinó promoure la guerra. La guerra és tot el contrari de sostenir la vida de les persones i del planeta.

Denunciem l’emergència climàtica. Denunciem la invisibilització i la desvalorització dels processos de sosteniment de la vida i dels cicles naturals de la Terra. Som cossos que depenem d’altres cossos, que formem part i depenem de la natura, però com sempre, els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes i amenaces territoris, rurals i urbans, éssers vius i comunitaris humanes, especialment, les dones indígenes i els pobles originaris.

Denunciem la pèrdua de la sobirania social, política i econòmica, juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió que vivim en una democràcia de creixement il·limitat que respecta els DDHH i ambientals, però que a l’ombra destrueix les bases materials que ens permeten viure dignament.

Denunciem que l’extractivisme criminalitza la protesta i mata, a més d’accelerar els fenòmens climàtics externs com ara les sequeres, els incendis, els huracans i les inundacions. La conseqüència és l’expulsió de pobles sencers, tot ocasionant processos migratoris i l’expansió de malalties climàtiques i accentua les desigualtats en l’accés als béns naturals i subministraments bàsics, especulant en borsa amb l’aigua o els aliments i estenent la pobresa energètica.

Exigim justícia social i climàtica. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com ara l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les defensores de la terra perseguides i amenaçades i que arrisquin la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ni ampliació del port ni de l’aeroport, ni Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu.

Ens posicionem contra les empreses transnacionals i les corporacions financeres. Contra les polítiques de la Unió Europea i els estats membres, com els Tractats de Comerç i Inversió o com el Fons Europeu de Recuperació “Next Generation” que, amb l’excusa d’una revitalització econòmica i una transició ecològica, suposen en realitat un gegantí i descarat finançament a les elits econòmiques amb diners públics, socialitzant els deutes i provocant noves onades de privatitzacions i retallades en els serveis i prestacions socials públiques!. Ens volem vives, lliures i desendeutades: per la cancel·lació de tots els deutes!

Aquest 8 de març, les feministes seguim amb els nostres objectius d’enderrocar el sistema capitalista, cisheteropatriarcal i colonial per deconstruir una societat on les dones, lesbianes, bisexuals, transgènere, transsexual, intersexuals i no binàries visquem vides dignes en llibertat. Les feministes som a tot arreu del món i més vives que mai. Des de casa nostra sentim les feministes d’Afganistan, Andorra, Argentina, Bolívia, Brasil, Equador, Etiòpia, Filipines, Guatemala, Guinea, Conakry, Hondures, Iemen, Índia, Líbia, Mali, Mèxic, Moçambic, Nicaragua, Níger, Palestina, Perú, Rojava, Sàhara, Síria, Sudan, Txad, Ucraïna, Xile…els batecs de les dones que lluiten arreu del món perquè són també els nostres.

Ens rebel·lem des de les nostres diversitats i fem una crida a les manifestacions convocades el 8 de març pels moviments feministes! Cridem a participar en totes les mobilitzacions i totes les accions a ciutats, barris i pobles; a les aturades i vagues als llocs de treball remunerat per qui les vulgui secundar, i accés als centres educatius. El que ens uneix és visibilitzar més que mai aquest 8 de març!

No volem sostenir nosaltres soles la vida. Sentirem la força i l’escalfor que totes sumem, cadascuna de nosaltres i en col·lectiu. Sentint la Terra cridar, sabem que tenim la força i l’empenta de ser milions per a aconseguir-ho. Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències, per la vida, per la comunitat, per la possibilitat de seguir existint amb dignitat.

Juntes, diverses i rebels som imparables!

Les feministes antipatriarcals, anticapitalistes, anticolonials i antiracistes som aquí.

 

Consulta en el seguent enllaç les aportacións per l’avantprojecte de Llei integral de reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere de l’Observatori contra l’Homofòbia: Propostes llei Trans* Catalana.

[Llegeix més…] about L’Observatori fa aportacions per a la futura llei Trans* de Catalunya