Notícies observatori

Benvingudis!! Bona tarda i moltes gràcies per haver volgut acompanyar-nos en aquest acte de memòria i denúncia; de memòria de les persones trans mortes a causa de la transfòbia i de denúncia perquè ens continuen agredint i continuem morint. Ens hem aplegat en aquest lloc perquè és on va morir la nostra companya Carolina, una dona trans sense sostre que va morir al carrer, a la nostra Rambla Nova, perquè la transfòbia i la manca de resposta de la societat i el sistema la van assassinar. Hem de denunciar juntes que la transfòbia social i institucional ens continua agredint i assassinant. Som aquí per la Sònia, la Carolina, l’Alan, l’Ekai, la Thalía, l’Eli, la Marsha, la Johana, el Matias, la Muhlaysia, i tantes altres… Per la memòria trans, per totes vosaltres som avui aquí, la vostra vida i els vostres noms no cauran en l’oblit.

Som aquí perquè la societat cisheteropatriarcal no ens vol com som. Ens agredeixen perquè no som prou dones, prou homes, perquè si “se’ns nota” que som trans no ens contracten, perquè si no “se’ns nota” ens qüestionen i jutgen… Hores d’ara el capitalisme exigeix uns estàndards que deixen un 80% de les dones trans en situació d’atur i amb moltes dificultats per accedir a un lloc de treball malgrat el servei de suport del SOC. On són els suposats privilegis que ens adjudiquen feministes transexcloents? De debò es creu algú que triem passar per gust per tot això?

Hores d’ara malauradament la balança es decanta cap a donar-nos la raó a aquellis que reclamem una legislació que ens protegeixi. Així ho demostren les incidències registrades per l’Observatori contra l’Homofòbia. Fins a la data de 15 de novembre d’enguany són un total de 208 de les quals 45 són per transfòbia, la qual cosa suposa el 21,6% del total. En la mateixa data de l’any anterior hi havia registrades 38 incidències per transfòbia. De manera que si comparem les dades de transfòbia del novembre de 2021 amb les de novembre de 2022 hi hagut un increment 18,4. Tot i així es creu que la situació és molt pitjor del que recullen aquestes dades i que hi ha més casos que els que s’arriben a registrar.


Som aquí perquè les trans sentim ràbia i indignació cap a l’Ajuntament de Tarragona perquè continua agredint-nos. Sí, afirmem que exerceix violència quan, passats cinc anys de l’aprovació de la moció trans del 2017, encara no s’ha dignat a alliberar els lavabos. No teniu excusa! Les persones trans no us importen? No voten? No paguen impostos? Us acusem de transfòbia, per no tenir en compte com ens sentim les persones trans quan segons com som llegides se’ns acusa o insulta públicament pel fet d’“equivocar-nos de serveis”.

Som aquí per denunciar que no acceptem les modificacions o esmenes a la proposta de llei trans. Exigim una llei que ens empari a totis sense esmenes ni retallades. La proposta de llei actual és trànsfoba, perquè no reconeix les persones no binàries; és racista, perquè exclou les trans migrades; és edatista perquè no escolta adolescents i menors, malgrat el suport de les famílies. És violència no escoltar a menors i adolescents amb la falsa excusa de protegir-los. No té res de progressista un govern que retrocedeix davant de les pressions de feministes trànsfobes. Els nostres drets no es retallen. No es negocia políticament amb els drets humans.

En el cas de Catalunya aquest fet ens preocupa fins al punt que hi ha rumors que es replantegen modificar drets que ja estan recollits en la llei aprovada pel Parlament l’any 2014 per garantir els drets del col·lectiu LGBTI i per eradicar l’homofòbia, bifòbia i transfòbia al nostre país. És violència quan se’ns fa passar per tràmits en alguns casos humiliants, en d’altres patologitzadors quan suposadament es busca protegir els nostres drets. Exigim una llei trans catalana que blindi els drets assolits el 2014 i que ampliï la protecció de les persones trans.

Les nostres vides i els nostres drets importen.
Davant el vostre odi, resistència trans.
Ni mortes, ni agredides, trans combatives.

El 26 d’octubre se celebra mundialment el Dia de la Consciència per a la Comunitat Intersexual, o també anomenat Dia de la Intersexualitat, amb l’objectiu de fomentar el respecte dels Drets Humans de les persones intersexuals.

Es commemora la primera manifestació pública en defensa de les persones intersexuals, que es va celebrar a Boston el 26 d’octubre de 1996, on l’Acadèmia Americana de Pediatria commemorava la seva Conferència Anual.

La intersexualitat és un ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals. Les persones intersexuals poden néixer amb cromosomes, genitals, i gònades que no encaixen amb la típica presentació masculina o femenina. Un terme alternatiu a intersexualitat és diferències en el desenvolupament sexual (DSD).

Les persones intersexuals s’enfronten a problemes de diversa índole, i del que es tracta amb aquest Dia Mundial és de conscienciar sobre l’existència d’aquestes persones i tractar de respectar els seus desitjos i escoltar les seves demandes i necessitats, així com aconseguir el respecte dels drets humans dels quals totes les persones som mereixedores.

La demanda principal ha de ser la despatologització dels cossos de les persones intersexuals. Avui en dia, en molts indrets del món, encara es realitzen intervencions quirúrgiques primerenques realitzades a criatures amb característiques físiques d’intersexualitat, i es critica que es fa sense el seu consentiment o coneixement informat, i que es basen en el paradigma sexual binari. La comunitat intersexual i les seves famílies referencien preocupacions i problemàtiques relacionades amb males experiències mèdiques, rebuig, assetjament, problemàtiques en les relacions afectives i expressió de la sexualitat, secrets, mentides i silencies que generen estigma i afecten al benestar psicosocial de la persona.

L’existència de les persones intersexuals, que suposa el 1% de la població mundial, sobrepassen les fronteres establertes del sistema sexe-gènere, binari i dicotòmic, és a dir, només dues opcions i si ets una no pots ser l’altre. Sabem que això és mentida, fals i que és una visió reduccionista, simplista i patologitzadora de la diversitat sexual humana.

I com ens podem involucrar en aquest Dia de la Intersexualitat?

Informa’t: pots llegir testimoniatges de persones intersexuals, de primera mà, per a així documentar-te sobre els problemes i reptes als quals s’enfronten.

Posa’t en contacte amb organitzacions: pots participar en la seva feina, bé amb el teu temps, en la mesura de les teves possibilitats.

Comparteix aquest manifest en xarxes socials, amb les etiquetes #IntersexAwarenessDay o #DiaConscienciaIntersexual.

Avui, 23 de setembre, reivindiquem la visibilitat de la bisexualitat i els reptes pendents que tenim amb les persones bisexuals en la nostra societat. Si ben és cert que la comunitat bisexual ha crescut en força i visibilitat, en molt aspectes continuem sent invisibles. La bisexualitat està definida com una orientació sexual de persones que senten atracció sexual, emocional i/o romàntic cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat i per això son contínuament qüestionades, sofreixen discriminació, estigmatització i es veuen obligades a reivindicar constantment la seva orientació sexual ja que s’enfronten a prejudicis socials com que la bisexualitat és una fase de negació de la pròpia homosexualitat, que directament no existeix, que és una espècie de confusió transitòria, que son unes persones vicioses que afavoreixen la transmissió d’infeccions, a més de sofrir homofòbia quan estan en una relació amb una persona del mateix gènere.

Aquests són només uns exemples de les problemàtiques a les que s’enfronten les persones bisexuals, existeixen d’altres arrelats al sistema heteronormatiu, com per exemple que en una consulta mèdica siguin ateses en funció de la seva última relació o parella, o que per exemple a l’hora de que una persona refugiada pugui sol·licitar asil polític per “poder triar” estar amb una persona d’un altre gènere i “semblar” heterosexuals.

Reclamem que continua sent necessari lluitar per l’eliminació de tots els mites que segueixen existint entorn de la bisexualitat. Promoure i alimentar estereotips com la promiscuïtat o la indecisió genera idees errònies Per això, hem de seguir fent pedagogia per fer front els comentaris i comportaments negatius cap a la bisexualitat deixin d’escoltar-se a diferents àmbits de la nostra vida.

Segons dades d’Amnistia Internacional, les persones bisexuals són objecte de diversos abusos contra els drets humans. Aquestes actituds que afecten, invisibilitzen i agredeixen a les persones bisexuals entren dins del que anomenem BIFÒBIA. Aquesta té característiques específiques i existeix quan neguem l’existència de la bisexualitat, quan es desvalora o quan s’infravalora la necessitat de realitzar accions de visibilitat de l’orientació bisexual. Aquesta bifòbia és present en la nostra societat i fins i tot a vegades podem trobar-la dins del propi col·lectiu LGTBI+.

Hem de desdibuixar el monosexisme, la idea de que només ens podem sentir atretes cap a persones d’un sol gènere, apuntalant la dicotomia homosexualitat – heterosexualitat. La invisibilitat es troba en múltiples àmbits, com els mitjans de comunicació o també en l’àmbit sanitari, que assumeix moltes vegades la nostra orientació segons el gènere de la nostra parella, la qual cosa comporta que s’atengui la nostra salut sexual de manera parcial i deficient.

Per la visibilitat bisexual! Acabem amb la bifòbia! Bisexuals: visibles, lliures i amb orgull!

Els dies 1, 2 i 3 de juny del 2018 es va realitzar la 1ª Trobada internacional d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia en l’Espai Francesca Bonnemoison. Els Observatoris contra l’LGTBI-fòbia neixen de la necessitat de donar resposta als discursos i delictes d’odi per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, amb l’objectiu de reparar la dignitat de les víctimes i al col·lectiu LGTBI i visibilitzar la impunitat d’aquestes violències.

La I Trobada d’Observatoris va néixer amb la voluntat de reunir els diferents agents i entitats que es dediquen a la prevenció, recopilació, denúncia i actuació jurídica i psicosocial enfront dels casos de LGTBI-fòbia i totes les expressions de rebuig cap a les persones que componen el col·lectiu LGTBI. L’objectiu d’aquesta primera trobada va ser un espai d’intercanvi de coneixement, bones pràctiques i informació entre les diferents organitzacions, per la qual cosa va ser anomenat: Observatoris contra la LGTBI-fòbia: nous espais de conquesta de drets humans.

Diferents marcs legals a Catalunya, en el conjunt de l’Estat espanyol i a nivell internacional han incorporat un marc de protecció de drets a les persones del col·lectiu LGTBI+. Des dels Observatoris hem estat agents de vigilància i garants de la seva implementació a través de la proliferació de polítiques públiques en diferents àmbits de la vida social (salut educació, espai d’oci, mitjans de comunicació, mercat laboral, entre d’altres).

Volem que aquesta 2ª trobada sigui un espai de formació conjunta, de construir espais on poder compartir experiències, inquietuds i coneixements a través d’un concepte transversal que nodreix les jornades: ESPAIS AMABLES en contraposició als DISCURSOS D’ODI i focalitzant-nos en tres àmbits específics i concrets: (1) el transport públic; (2) espais d’oci i (3) espais educatius.
Volem treballar a partir d’aquest eix per la seva importància en el funcionament de les nostres organitzacions. Diem Espais amables al transport públic sense violència de cap mena, a un oci divers en el qual capiguem totes, a unes aules sense assetjament ni discriminació.

Per tot això, ens agradaria comptar amb totes vosaltres per a la II Trobada Internacional d’Observatoris contra la LGTBI-fòbia, en els dies 2, 3 i 4 de juny de 2023 en el Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.

Segueix-nos a les nostres xarxes socials i a la nostra pàgina web per obtenir més informació sobre la 2ª Trobada Internacional d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia.

La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York irrompé al bar d’Stonewall Inn amb la intenció de realitzar una batuda. Data en la qual recordar a totes aquelles que abans de nosaltres es van deixar la pell en la lluita per un món on capiguem totes. Centenars de persones, migrades, moltes d’elles llatinoamericanes, afroamericanes, trans, travestis, gais, marginades socials, treballadores sexuals, sense sostre, entre d’altres s’enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent.

Les violències al col·lectiu LGTBI continuen sent present en diferents àmbits de la vida social, així ho recullen els successius informes de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), el 2021 es van registrar 284 incidències discriminatòries per l’LGTBI-fòbia, un augment del 50,3% respecte a l’any anterior. Enguany, en el que portem d’any són 127 les situacions registrades i que en tenim constància. Darrere d’aquestes dades hi ha històries, narratives i trajectòries que no en podem deixar enrere.

Les polítiques públiques han estat generades des de l’empenta dels moviments socials. El moviment LGTBI ha estat cabdal per la consecució de marcs jurídics i legals que pivoten la implementació d’aquestes polítiques en la diversitat afectiva sexual i de gènere en diferents àmbits de la vida social. En son exemples la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i eradicar l’LGTBI-fòbia o la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació, una eina necessària que eixampla la base de drets a diferents col·lectius estigmatitzats en la societat de la qual necessitem recursos i serveis específics per la transformació dels contextos on l’heteropatriarcat limita a una manera estanca de ser i estar en el món, obviant les diferents realitats del col·lectiu LGTBI i amb el risc de patir situacions de discriminació.

Volem expressar-nos en tots els àmbits de la vida social (educatiu, sanitari, esportiu, oci, familiar…) sense haver de rebre violència. La visibilitat de les dissidències sexuals, de gènere i de la diversitat familiar, en la infància i adolescència i en les persones grans i les persones migrades LGTBI han de ser un fet inqüestionable, no volem més armaris! Existim i volem que se’ns tingui en compte!
A l’Estat espanyol, hi ha actualment aprovades lleis autonòmiques per a dotar de drets i protecció jurídica a les persones trans i a les persones LGTBI que no s’estan implementant. Tanmateix, no existeix un paquet legislatiu d’àmbit estatal que protegeixi, empari i defensi a lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersex i a altres identitats de gènere i orientacions sexuals dissidents i a les nostres famílies. Volem l’aprovació de la Llei trans i LGTBI estatal que reconegui l’autodeterminació de gènere com un dret humà fonamental.

En els darrers temps, els discursos d’odi s’han eixamplat, des de diferents arestes polítiques i socials que han generat legitimitat per exercir pràctiques discriminatòries. Els drets no es debaten, s’exerceixen!

Les polítiques públiques han d’implementar-se en tots els àmbits de la vida social per les quals les persones transitem. Entre elles destaquem:

Les persones LGTBI que exerceixen el treball sexual, van exercir la supervivència en la pandèmia, volem que es reconeguin els seus drets, així com per les joves que viuen situacions d’LGTBI-fòbia en l’àmbit familiar i/o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d’emancipació. Es necessiten ajuts al lloguer per l’emergència habitacional que suposa la situació desigualitària provocada per l’LGTBI-fòbia.

Continuen les situacions de discriminació en l’àmbit laboral i comunitari per raons d’LGTBI-fòbia i serofòbia, així com la pèrdua de drets que es pot produir en l’escenari de postemergència sanitària associades l’estigma de la malaltia. Denunciar les empreses que estan aplicant qüestionaris de salut en els processos de selecció per tal de excloure les persones amb malalties immunodeficients, tractaments oncològics o VIH. No ens podem permetre estigmes!

Es necessita una agilització de permisos de treball, refugi o asil. La situació de vulnerabilitat de moltes persones migrades i/o refugiades clama una regulació extraordinària. Cap persona és il·legal!

La pedagogia ha ser una eina de transformació social, cal reforçar i ampliar les formacions amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere adreçades al funcionariat públic, en específic a l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cossos i forces de seguretat.

Continuem demanant una educació transversal i integral en diversitat afectiva, sexual, de gènere i familiar en el currículum educatiu. La pedagogia és un element central per transformar els contextos on esdevé l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. La seva prevenció, detecció i intervenció és clau!

Els recursos han de tenir una equitat territorial palpable i no només focalitzar-se en els grans nuclis urbans. Ens trobem que en nuclis urbans petits i en pobles, els recursos d’atenció o accés a diferents drets socials son minsos o inexistents a la pràctica. Així mateix, creiem prioritari reforçar els serveis de suport emocional i psicosocial per a les persones LGTBI. Estem sortint d’una situació de pandèmia en que han existit i existeixen conseqüències que afecten al benestar emocional i a la salut mental. Necessitem serveis que siguin elements reparadors de la dignitat i que acompanyin en els processos de recuperació en les violències patides.

Volem visibilitzar que l’orgull continua sent un moment de lluita, una data per a sortir al carrer no sols a celebrar sinó a denunciar que les discriminacions cap al nostre col·lectiu continuen estant massa presents en la nostra quotidianitat. Volem cridar, que per molt que es “tenyeixi d’arc de Sant Martí” durant aquesta setmana l’orgull és cada dia, l’orgull és sempre!

Volem posar l’accent que la lluita de l’alliberament sexual i de gènere ha estat i ha de caminar juntament amb les reivindicacions dels moviments feministes, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. S’ha de fer front a tots aquells discursos que menyspreen identitats i drets! Les reivindicacions han de ser transfeministes, antifeixistes i antiracistes. Un orgull que qüestioni la utilització dels drets, les diversitats i opressions del col·lectiu com una rentada de cara de les polítiques neoliberals.

Finalment, hissem la nostra ploma orgullosa perquè l’Orgull ha tornat als carrers, prenent les places, els pobles i les ciutats que són de tota la ciutadania i no sols d’uns pocs. Alcem la nostra ploma orgullosa enfront dels qui s’apropien de les banderes i els símbols i dels qui neguen els drets humans i treballen en pro de la discriminació, la intolerància i l’odi.

En definitiva un Orgull per a totes!