Notícies observatori

Avui, 25 de novembre sortim al carrer per reivindicar el dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. El patriarcat ens ofega i s’expressa a través de les violències masclistes de múltiples formes i l’impacte en les persones afectades és heterogeni.

El camí d’acompanyament ha de tenir un objectiu, al nostre parer, fonamental i és la reparació de la dignitat de les dones que han estat vulnerades els seus drets pel simple fet de ser dones.

Les violències masclistes tenen diferents expressions, algunes molt cruentes i explícites com les violències i les agressions sexuals i d’altres de forma més subtil. Les dades parlen per si soles, són esgarrifoses, en el que portem de 2022, 38 dones han estat assassinades en l’Estat espanyol segons les dades oficials, víctimes de la violència de gènere. Tanmateix, fonts com feminicidi.net eleven aquesta xifra a 76 dones assassinades. No ens ho podem permetre!

Les violències masclistes son el component central del patriarcat. Les violències sexuals continuen sent invisibilitzades i naturalitzades. Parlar de violències masclistes és parlar de desigualtat, de poder i de control i és parlar d’una problemàtica social que perjudica el benestar i convivència de la ciutadania i una societat més justa, solidària i fraterna.

La cosificació, la humiliació, la dominació, la generació de por i de restringir la llibertat de les nenes, adolescents i de les dones (cis i trans) continuen sent pràctiques esteses en la nostra quotidianitat.
Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, fem una crida a implementar més recursos materials, econòmics i humans per a intervenir de manera més efectiva i pragmàtica. S’ha de transformar els contextos socials on el masclisme s’escampa (justícia, educació, salut, entre d’altres) que pugui donar resposta a tota la violència que pateixen les dones.

L’LGTBI-fòbia, és una altra cara de la mateixa moneda d’aquest masclisme que encara impera en les nostres societats. Les dones lesbianes, bisexuals i trans, transiten en la seva trajectòria vital per contextos on els trets característiques de la dissidència de gènere i sexual poden comportar riscos a ser discriminades, a viure situacions de violències i desigualtat.

Tota aquesta desigualtat pot produir conseqüències, com per exemple un sentiment de vergonya per patir una agressió sexual, culpabilitzar-les i responsabilitzar-les, obviant posar l’accent en l’agressor com a únic responsable.

Les violències les cometen amics, parelles, companys de feina, veïns, familiars o gent propera en els seus entorns. L’imaginari que aquestes violències les acostumen a fer persones desconegudes en un espai públic per part d’un depravat s’ha de respondre, i així ho demostren les dades i narratives que tenim disponibles.

Cabdal és la força dels feminismes, que es rebel•len contra aquesta dominació, assenyalant la gravetat de la problemàtica social de les violències vers les dones i n’identifiquen els àmbits on es produeixen (parella, comunitari, familiar, educatiu, digital, polític, entre d’altres).

Aquest moviment no només es troba al carrer, també en té expressió institucional, aconseguint fites legislatives, com la Llei 17/2020 de modificació de la llei 05/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, introduint a les dones trans com a subjecte polític o la recent llei anomenada “Ley Sólo Sí es Sí”, a l’Estat espanyol posant el consentiment en el centre.

Els moviments feministes ens han ensenyat que les cures han d’estar al centre de la reparació de la dignitat, una sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per a transitar amb elles des de l’acompanyament.

Hem de continuar treballant per no deixar a cap dona enrere, sent conscients que les violències masclistes interseccionen amb altres violències (com per exemple el racisme) que fa la vida de moltes dones difícil i amb entrebancs per gaudir-la en plenitud de drets.

La lesbofòbia, bifòbia i transfòbia interactua amb el masclisme, l’OCH porta registrat aquest any 26 incidències a dones lesbianes, bisexuals o trans. És imprescindible dotar de recursos amprades a través de marcs legals implementats que treballin en tres direccions (1) prevenció i pedagogia; (2) detecció de les situacions problemàtiques i discriminatòries i (3) intervenció amb serveis d’atenció directa i en els contextos socials on es produeixen les situacions de violència, tot interpel•lant a la diligència deguda per part dels Estats, dels poders públics a eliminar la violència institucional i a acompanyar a les víctimes en el procés de recuperació del seu benestar psicosocial.

La ciutadania ja ha realitzat mostres d’organització col•lectiva, de denúncia social, no oblidem la increïbles manifestació del 8 de març dels últims anys on els carrers de Barcelona es van inundar d’una marea violeta per dir prou al masclisme i a la violència masclista. Hem de continuar, no ens podem aturar i això ho aconseguirem amb la feina i compromís de totes. Aquest divendres ens veiem als carrers!

Amb motiu del seu 15è aniversari, el Diari el Público organitza una gala de celebració el 18 de novembre a Madrid en el qual es conviden a diferents personalitats, entre elles l’Eugeni Rodríguez, en qualitat de president de l’Observatori Contra l’Homofòbia, acompanyat del Daniel Grande, responsable de comunicació de l’entitat.

En aquest acte, s’anuncia que es premia l’Observatori Contra l’Homofòbia amb motiu de la seva lluita contra l’LGTBI-fòbia a Catalunya. Recull el premi l’Eugeni Rodríguez, de la mà de la Pilar Alegría, Ministra d’Educació i Formació Professional d’Espanya i de la Ana Pardo de Vera, directora corporativa i de relacions institucionals del Diari el Público.

En el seu discurs, el president dedica el premi a la Carla Antonelli, present a l’acte, i a totes les persones trans*, reconeixent la seva lluita històrica i reivindicant l’aprovació de la Llei Trans a l’Estat Espanyol, sense restriccions.

#HiHauràLleiTrans!

Benvingudis!! Bona tarda i moltes gràcies per haver volgut acompanyar-nos en aquest acte de memòria i denúncia; de memòria de les persones trans mortes a causa de la transfòbia i de denúncia perquè ens continuen agredint i continuem morint. Ens hem aplegat en aquest lloc perquè és on va morir la nostra companya Carolina, una dona trans sense sostre que va morir al carrer, a la nostra Rambla Nova, perquè la transfòbia i la manca de resposta de la societat i el sistema la van assassinar. Hem de denunciar juntes que la transfòbia social i institucional ens continua agredint i assassinant. Som aquí per la Sònia, la Carolina, l’Alan, l’Ekai, la Thalía, l’Eli, la Marsha, la Johana, el Matias, la Muhlaysia, i tantes altres… Per la memòria trans, per totes vosaltres som avui aquí, la vostra vida i els vostres noms no cauran en l’oblit.

Som aquí perquè la societat cisheteropatriarcal no ens vol com som. Ens agredeixen perquè no som prou dones, prou homes, perquè si “se’ns nota” que som trans no ens contracten, perquè si no “se’ns nota” ens qüestionen i jutgen… Hores d’ara el capitalisme exigeix uns estàndards que deixen un 80% de les dones trans en situació d’atur i amb moltes dificultats per accedir a un lloc de treball malgrat el servei de suport del SOC. On són els suposats privilegis que ens adjudiquen feministes transexcloents? De debò es creu algú que triem passar per gust per tot això?

Hores d’ara malauradament la balança es decanta cap a donar-nos la raó a aquellis que reclamem una legislació que ens protegeixi. Així ho demostren les incidències registrades per l’Observatori contra l’Homofòbia. Fins a la data de 15 de novembre d’enguany són un total de 208 de les quals 45 són per transfòbia, la qual cosa suposa el 21,6% del total. En la mateixa data de l’any anterior hi havia registrades 38 incidències per transfòbia. De manera que si comparem les dades de transfòbia del novembre de 2021 amb les de novembre de 2022 hi hagut un increment 18,4. Tot i així es creu que la situació és molt pitjor del que recullen aquestes dades i que hi ha més casos que els que s’arriben a registrar.


Som aquí perquè les trans sentim ràbia i indignació cap a l’Ajuntament de Tarragona perquè continua agredint-nos. Sí, afirmem que exerceix violència quan, passats cinc anys de l’aprovació de la moció trans del 2017, encara no s’ha dignat a alliberar els lavabos. No teniu excusa! Les persones trans no us importen? No voten? No paguen impostos? Us acusem de transfòbia, per no tenir en compte com ens sentim les persones trans quan segons com som llegides se’ns acusa o insulta públicament pel fet d’“equivocar-nos de serveis”.

Som aquí per denunciar que no acceptem les modificacions o esmenes a la proposta de llei trans. Exigim una llei que ens empari a totis sense esmenes ni retallades. La proposta de llei actual és trànsfoba, perquè no reconeix les persones no binàries; és racista, perquè exclou les trans migrades; és edatista perquè no escolta adolescents i menors, malgrat el suport de les famílies. És violència no escoltar a menors i adolescents amb la falsa excusa de protegir-los. No té res de progressista un govern que retrocedeix davant de les pressions de feministes trànsfobes. Els nostres drets no es retallen. No es negocia políticament amb els drets humans.

En el cas de Catalunya aquest fet ens preocupa fins al punt que hi ha rumors que es replantegen modificar drets que ja estan recollits en la llei aprovada pel Parlament l’any 2014 per garantir els drets del col·lectiu LGBTI i per eradicar l’homofòbia, bifòbia i transfòbia al nostre país. És violència quan se’ns fa passar per tràmits en alguns casos humiliants, en d’altres patologitzadors quan suposadament es busca protegir els nostres drets. Exigim una llei trans catalana que blindi els drets assolits el 2014 i que ampliï la protecció de les persones trans.

Les nostres vides i els nostres drets importen.
Davant el vostre odi, resistència trans.
Ni mortes, ni agredides, trans combatives.

El 26 d’octubre se celebra mundialment el Dia de la Consciència per a la Comunitat Intersexual, o també anomenat Dia de la Intersexualitat, amb l’objectiu de fomentar el respecte dels Drets Humans de les persones intersexuals.

Es commemora la primera manifestació pública en defensa de les persones intersexuals, que es va celebrar a Boston el 26 d’octubre de 1996, on l’Acadèmia Americana de Pediatria commemorava la seva Conferència Anual.

La intersexualitat és un ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals. Les persones intersexuals poden néixer amb cromosomes, genitals, i gònades que no encaixen amb la típica presentació masculina o femenina. Un terme alternatiu a intersexualitat és diferències en el desenvolupament sexual (DSD).

Les persones intersexuals s’enfronten a problemes de diversa índole, i del que es tracta amb aquest Dia Mundial és de conscienciar sobre l’existència d’aquestes persones i tractar de respectar els seus desitjos i escoltar les seves demandes i necessitats, així com aconseguir el respecte dels drets humans dels quals totes les persones som mereixedores.

La demanda principal ha de ser la despatologització dels cossos de les persones intersexuals. Avui en dia, en molts indrets del món, encara es realitzen intervencions quirúrgiques primerenques realitzades a criatures amb característiques físiques d’intersexualitat, i es critica que es fa sense el seu consentiment o coneixement informat, i que es basen en el paradigma sexual binari. La comunitat intersexual i les seves famílies referencien preocupacions i problemàtiques relacionades amb males experiències mèdiques, rebuig, assetjament, problemàtiques en les relacions afectives i expressió de la sexualitat, secrets, mentides i silencies que generen estigma i afecten al benestar psicosocial de la persona.

L’existència de les persones intersexuals, que suposa el 1% de la població mundial, sobrepassen les fronteres establertes del sistema sexe-gènere, binari i dicotòmic, és a dir, només dues opcions i si ets una no pots ser l’altre. Sabem que això és mentida, fals i que és una visió reduccionista, simplista i patologitzadora de la diversitat sexual humana.

I com ens podem involucrar en aquest Dia de la Intersexualitat?

Informa’t: pots llegir testimoniatges de persones intersexuals, de primera mà, per a així documentar-te sobre els problemes i reptes als quals s’enfronten.

Posa’t en contacte amb organitzacions: pots participar en la seva feina, bé amb el teu temps, en la mesura de les teves possibilitats.

Comparteix aquest manifest en xarxes socials, amb les etiquetes #IntersexAwarenessDay o #DiaConscienciaIntersexual.

Avui, 23 de setembre, reivindiquem la visibilitat de la bisexualitat i els reptes pendents que tenim amb les persones bisexuals en la nostra societat. Si ben és cert que la comunitat bisexual ha crescut en força i visibilitat, en molt aspectes continuem sent invisibles. La bisexualitat està definida com una orientació sexual de persones que senten atracció sexual, emocional i/o romàntic cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat i per això son contínuament qüestionades, sofreixen discriminació, estigmatització i es veuen obligades a reivindicar constantment la seva orientació sexual ja que s’enfronten a prejudicis socials com que la bisexualitat és una fase de negació de la pròpia homosexualitat, que directament no existeix, que és una espècie de confusió transitòria, que son unes persones vicioses que afavoreixen la transmissió d’infeccions, a més de sofrir homofòbia quan estan en una relació amb una persona del mateix gènere.

Aquests són només uns exemples de les problemàtiques a les que s’enfronten les persones bisexuals, existeixen d’altres arrelats al sistema heteronormatiu, com per exemple que en una consulta mèdica siguin ateses en funció de la seva última relació o parella, o que per exemple a l’hora de que una persona refugiada pugui sol·licitar asil polític per “poder triar” estar amb una persona d’un altre gènere i “semblar” heterosexuals.

Reclamem que continua sent necessari lluitar per l’eliminació de tots els mites que segueixen existint entorn de la bisexualitat. Promoure i alimentar estereotips com la promiscuïtat o la indecisió genera idees errònies Per això, hem de seguir fent pedagogia per fer front els comentaris i comportaments negatius cap a la bisexualitat deixin d’escoltar-se a diferents àmbits de la nostra vida.

Segons dades d’Amnistia Internacional, les persones bisexuals són objecte de diversos abusos contra els drets humans. Aquestes actituds que afecten, invisibilitzen i agredeixen a les persones bisexuals entren dins del que anomenem BIFÒBIA. Aquesta té característiques específiques i existeix quan neguem l’existència de la bisexualitat, quan es desvalora o quan s’infravalora la necessitat de realitzar accions de visibilitat de l’orientació bisexual. Aquesta bifòbia és present en la nostra societat i fins i tot a vegades podem trobar-la dins del propi col·lectiu LGTBI+.

Hem de desdibuixar el monosexisme, la idea de que només ens podem sentir atretes cap a persones d’un sol gènere, apuntalant la dicotomia homosexualitat – heterosexualitat. La invisibilitat es troba en múltiples àmbits, com els mitjans de comunicació o també en l’àmbit sanitari, que assumeix moltes vegades la nostra orientació segons el gènere de la nostra parella, la qual cosa comporta que s’atengui la nostra salut sexual de manera parcial i deficient.

Per la visibilitat bisexual! Acabem amb la bifòbia! Bisexuals: visibles, lliures i amb orgull!

Els dies 1, 2 i 3 de juny del 2018 es va realitzar la 1ª Trobada internacional d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia en l’Espai Francesca Bonnemoison. Els Observatoris contra l’LGTBI-fòbia neixen de la necessitat de donar resposta als discursos i delictes d’odi per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, amb l’objectiu de reparar la dignitat de les víctimes i al col·lectiu LGTBI i visibilitzar la impunitat d’aquestes violències.

La I Trobada d’Observatoris va néixer amb la voluntat de reunir els diferents agents i entitats que es dediquen a la prevenció, recopilació, denúncia i actuació jurídica i psicosocial enfront dels casos de LGTBI-fòbia i totes les expressions de rebuig cap a les persones que componen el col·lectiu LGTBI. L’objectiu d’aquesta primera trobada va ser un espai d’intercanvi de coneixement, bones pràctiques i informació entre les diferents organitzacions, per la qual cosa va ser anomenat: Observatoris contra la LGTBI-fòbia: nous espais de conquesta de drets humans.

Diferents marcs legals a Catalunya, en el conjunt de l’Estat espanyol i a nivell internacional han incorporat un marc de protecció de drets a les persones del col·lectiu LGTBI+. Des dels Observatoris hem estat agents de vigilància i garants de la seva implementació a través de la proliferació de polítiques públiques en diferents àmbits de la vida social (salut educació, espai d’oci, mitjans de comunicació, mercat laboral, entre d’altres).

Volem que aquesta 2ª trobada sigui un espai de formació conjunta, de construir espais on poder compartir experiències, inquietuds i coneixements a través d’un concepte transversal que nodreix les jornades: ESPAIS AMABLES en contraposició als DISCURSOS D’ODI i focalitzant-nos en tres àmbits específics i concrets: (1) el transport públic; (2) espais d’oci i (3) espais educatius.
Volem treballar a partir d’aquest eix per la seva importància en el funcionament de les nostres organitzacions. Diem Espais amables al transport públic sense violència de cap mena, a un oci divers en el qual capiguem totes, a unes aules sense assetjament ni discriminació.

Per tot això, ens agradaria comptar amb totes vosaltres per a la II Trobada Internacional d’Observatoris contra la LGTBI-fòbia, en els dies 2, 3 i 4 de juny de 2023 en el Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.

Segueix-nos a les nostres xarxes socials i a la nostra pàgina web per obtenir més informació sobre la 2ª Trobada Internacional d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia.