Notícies observatori

La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York irrompé al bar d’Stonewall Inn amb la intenció de realitzar una batuda. Data en la qual recordar a totes aquelles que abans de nosaltres es van deixar la pell en la lluita per un món on capiguem totes. Centenars de persones, migrades, moltes d’elles llatinoamericanes, afroamericanes, trans, travestis, gais, marginades socials, treballadores sexuals, sense sostre, entre d’altres s’enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent.

Les violències al col·lectiu LGTBI continuen sent present en diferents àmbits de la vida social, així ho recullen els successius informes de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), el 2021 es van registrar 284 incidències discriminatòries per l’LGTBI-fòbia, un augment del 50,3% respecte a l’any anterior. Enguany, en el que portem d’any són 127 les situacions registrades i que en tenim constància. Darrere d’aquestes dades hi ha històries, narratives i trajectòries que no en podem deixar enrere.

Les polítiques públiques han estat generades des de l’empenta dels moviments socials. El moviment LGTBI ha estat cabdal per la consecució de marcs jurídics i legals que pivoten la implementació d’aquestes polítiques en la diversitat afectiva sexual i de gènere en diferents àmbits de la vida social. En son exemples la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i eradicar l’LGTBI-fòbia o la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació, una eina necessària que eixampla la base de drets a diferents col·lectius estigmatitzats en la societat de la qual necessitem recursos i serveis específics per la transformació dels contextos on l’heteropatriarcat limita a una manera estanca de ser i estar en el món, obviant les diferents realitats del col·lectiu LGTBI i amb el risc de patir situacions de discriminació.

Volem expressar-nos en tots els àmbits de la vida social (educatiu, sanitari, esportiu, oci, familiar…) sense haver de rebre violència. La visibilitat de les dissidències sexuals, de gènere i de la diversitat familiar, en la infància i adolescència i en les persones grans i les persones migrades LGTBI han de ser un fet inqüestionable, no volem més armaris! Existim i volem que se’ns tingui en compte!
A l’Estat espanyol, hi ha actualment aprovades lleis autonòmiques per a dotar de drets i protecció jurídica a les persones trans i a les persones LGTBI que no s’estan implementant. Tanmateix, no existeix un paquet legislatiu d’àmbit estatal que protegeixi, empari i defensi a lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersex i a altres identitats de gènere i orientacions sexuals dissidents i a les nostres famílies. Volem l’aprovació de la Llei trans i LGTBI estatal que reconegui l’autodeterminació de gènere com un dret humà fonamental.

En els darrers temps, els discursos d’odi s’han eixamplat, des de diferents arestes polítiques i socials que han generat legitimitat per exercir pràctiques discriminatòries. Els drets no es debaten, s’exerceixen!

Les polítiques públiques han d’implementar-se en tots els àmbits de la vida social per les quals les persones transitem. Entre elles destaquem:

Les persones LGTBI que exerceixen el treball sexual, van exercir la supervivència en la pandèmia, volem que es reconeguin els seus drets, així com per les joves que viuen situacions d’LGTBI-fòbia en l’àmbit familiar i/o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d’emancipació. Es necessiten ajuts al lloguer per l’emergència habitacional que suposa la situació desigualitària provocada per l’LGTBI-fòbia.

Continuen les situacions de discriminació en l’àmbit laboral i comunitari per raons d’LGTBI-fòbia i serofòbia, així com la pèrdua de drets que es pot produir en l’escenari de postemergència sanitària associades l’estigma de la malaltia. Denunciar les empreses que estan aplicant qüestionaris de salut en els processos de selecció per tal de excloure les persones amb malalties immunodeficients, tractaments oncològics o VIH. No ens podem permetre estigmes!

Es necessita una agilització de permisos de treball, refugi o asil. La situació de vulnerabilitat de moltes persones migrades i/o refugiades clama una regulació extraordinària. Cap persona és il·legal!

La pedagogia ha ser una eina de transformació social, cal reforçar i ampliar les formacions amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere adreçades al funcionariat públic, en específic a l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cossos i forces de seguretat.

Continuem demanant una educació transversal i integral en diversitat afectiva, sexual, de gènere i familiar en el currículum educatiu. La pedagogia és un element central per transformar els contextos on esdevé l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. La seva prevenció, detecció i intervenció és clau!

Els recursos han de tenir una equitat territorial palpable i no només focalitzar-se en els grans nuclis urbans. Ens trobem que en nuclis urbans petits i en pobles, els recursos d’atenció o accés a diferents drets socials son minsos o inexistents a la pràctica. Així mateix, creiem prioritari reforçar els serveis de suport emocional i psicosocial per a les persones LGTBI. Estem sortint d’una situació de pandèmia en que han existit i existeixen conseqüències que afecten al benestar emocional i a la salut mental. Necessitem serveis que siguin elements reparadors de la dignitat i que acompanyin en els processos de recuperació en les violències patides.

Volem visibilitzar que l’orgull continua sent un moment de lluita, una data per a sortir al carrer no sols a celebrar sinó a denunciar que les discriminacions cap al nostre col·lectiu continuen estant massa presents en la nostra quotidianitat. Volem cridar, que per molt que es “tenyeixi d’arc de Sant Martí” durant aquesta setmana l’orgull és cada dia, l’orgull és sempre!

Volem posar l’accent que la lluita de l’alliberament sexual i de gènere ha estat i ha de caminar juntament amb les reivindicacions dels moviments feministes, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. S’ha de fer front a tots aquells discursos que menyspreen identitats i drets! Les reivindicacions han de ser transfeministes, antifeixistes i antiracistes. Un orgull que qüestioni la utilització dels drets, les diversitats i opressions del col·lectiu com una rentada de cara de les polítiques neoliberals.

Finalment, hissem la nostra ploma orgullosa perquè l’Orgull ha tornat als carrers, prenent les places, els pobles i les ciutats que són de tota la ciutadania i no sols d’uns pocs. Alcem la nostra ploma orgullosa enfront dels qui s’apropien de les banderes i els símbols i dels qui neguen els drets humans i treballen en pro de la discriminació, la intolerància i l’odi.

En definitiva un Orgull per a totes!

Avui, 17 de maig, un any més hem de reivindicar que l’LGTBI-fòbia és present en les nostres vides, en la nostra visa social i és per això que ens fem ressò. Cal recordar que un dia com avui, el 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Tot i així, els principals manuals diagnòstics de malalties mentals, continuen patologitzant les identitats i experiències trans.

Ens referim a l’LGTBI-fòbia és la presència de situacions discriminatòries, és l’odi, els prejudicis, la difusió d’estereotips negatius, el rebuig cap a unes formes de ser i estar en el món. Una opressió sustentada socialment, que comporta conseqüències psicosocials a les persones afectades, un deteriorament de les relacions interpersonals i compromet la convivència de tota la ciutadania.
En més d’un terç del món, identificar-te com a persona LGTBI+ encara és un delicte, en setanta països es castiga amb penes de presó i en vuit, fins i tot, amb la mort. Segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% va afirmar rebre insults, amenaces i assetjament en els últims 12 mesos. A l’Estat espanyol aquesta xifra s’eleva al 41%.
Donat que l’LGTBI-fòbia no és exclusiva d’un únic àmbit, és necessari establir unes polítiques públiques efectives i exigir a les diferents administracions els recursos materials, econòmics, humans i socials necessaris per a prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBI-fòbia. Les polítiques han de ser transversals, des de la infància, la joventut i les persones grans, des de l’educació, els esports, la salut amb les persones amb discapacitades i amb una mirada interseccional per eradicar les discriminacions per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, portem alertant des de fa 14 anys, que les persones LGTBI experimenten més risc de patir qualsevol tipus de discriminació, major aïllament, exclusió, violència, privació de drets deguts als estigmes associats, criminalització i patologització de les nostres identitats i experiències dissidents, de la nostra realitat i que ens relega en situacions de una major vulnerabilitat. Durant el 2021, la nostra entitat va registrar 284 incidències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, la xifra més elevada dels últims anys
Si ben és cert, que durant aquests 30 anys s’han fet progressos importants en la incorporació de la diversitat afectiva sexual i de gènere a nivell legal i social, entre d’altres, gràcies al teixit associatiu de Catalunya i d’arreu de l’Estat espanyol. Tanmateix el camí cap a la plena igualtat es visualitza encara llarg i costós. No en podem abaixar la guàrdia i hem d’estar amatents per fer valdre els drets LGTBI i lluitar contra qualsevol forma de masclisme, de discriminació i violència que suposa l’LGTBI-fòbia en totes les seves formes i en els escenaris on es pot produir.

És per això que reivindiquem que la nostra societat esdevingui un espai comunitari on la igualtat, la convivència i la diversitat siguin els seus fonaments. Una societat que inclou la diversitat en el seu sentit més ampli, on són benvingudes, les persones de qualsevol edat, gènere, origen, amb diversitat funcional, sexoafectiva i/o d’altres interseccions que ens travessen, trencant així la visió heteronormativa i la concepció binarista de gènere.
Demanem viure les nostres vides, merescudes de ser viscudes amb dignitat. I per tant, exigim que:

– Visibilitzar la lesbofòbia. Les dones lesbianes son discriminades doblement: se’ns discrimina per gènere, és a dir, pel mateix fet de ser dones, i també per l’orientació sexual. Com a dones, sovint s’espera l’assumpció de la responsabilitat de tenir cura de la família, físicament i emocionalment; l’assetjament sexual continua present, a la feina, al carrer i als espais d’oci, per esmentar només tres qüestions. Alhora que se’ns discrimina com a dones, vivim en una societat en què malauradament encara hi ha moltes accions i mostres de rebuig per desitjar a una dona.

– La inserció sociolaboral a les persones trans, especialment a les dones trans. L’esbiaix laboral per la identitat de gènere segueix sent un tema clau per a la contractació d’aquestes persones augmentant l’atur i per tant l’empobriment i discriminació. és necessària un marc legislatiu de garantia de drets. Actualment la Llei Trans Estatal continua paralitzada en el Congrés de les Diputades i Diputats. Demanem la seva aprovació sense fissures, tot tenint en compte a la infància trans, a les persones migrades i a les persones no binàries. No poden quedar excloses d’aquesta llei. No volem drets només per una part de la societat i del col·lectiu, volem dret per a totes!

– Que la infància, adolescència i joventut gaudeixi d’espais segurs i de reflexió sobre les seves preocupacions o necessitats en quan a la seves orientacions sexuals, identitats i/o expressions de gènere, i que es promogui els referents; després d’estar vivint 2 anys en un marc pandèmic han estat determinants per la seva salut mental, millorar la prevenció, detecció i intervenció en les situacions d’assetjament escolar.

– Que es prioritzi els programes de sensibilització a les persones grans i es repari la discriminació històrica patida per l’orientació sexual i identitat de gènere, especialment en els centres residencials.

– El dret a una atenció sanitària de qualitat allunyant la visió heteronormada dels centres de salut. Les entitats posen de manifest que els alts nivells d’estigmatització i discriminació dels serveis de salut han apartat a les persones trans i intersex dels sistemes sanitaris durant anys, la qual cosa pot generar retards a l’hora de buscar atenció mèdica quan es precisi. De la mateixa manera, alerten sobre les interrupcions en l’accés a determinats tractaments imprescindibles per a les persones LGTBI, com la medicació relacionada amb el VIH o la teràpia hormonal, que s’estan produint en l’actualitat en molts països.

– El dret a l’autodeterminació del gènere i la orientació afectiva-sexual: Negar l’existència de les persones trans o no binàries, de la bisexualitat o l’assexualitat és negar la diversitat i el nostre dret a la llibertat sexoafectiva.

– El dret a un habitatge digne i elaborar un protocol d’actuació en casos de vulneració i/o discriminació en l’accés a un habitatge per l’orientació sexual, la identitat i/o l’expressió de gènere de les persones que volen llogar un pis o una casa i potenciar recursos per la resolució de conflictes en el veïnatge i/o el nucli de convivència. Creiem necessari valorar un parc d’habitatge públic per a ajudar a l’emancipació de joves LGTBI, si més no, aquells que es trobin en una situació de vulnerabilitat donada la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

– Sovint les persones LGTBI originàries d’altres indrets d’arreu, han hagut de fugir per discriminació, han d’afrontar grans reptes al país d’acollida, estan pendents de regularitzar la seva situació o de la seva sol·licitud d’asil i no han pogut accedir encara a cap feina. Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col·lectiu que possibilitin la cobertura de les seves necessitats bàsiques, que agilitzin els tràmits administratius per a la concessió de permisos de residència i treball o asil. En definitiva que promoguin l’accés a una vida digna.

– Estratègies adequades per donar resposta als atacs difosos per les xarxes socials i a les violències digitals. Aquesta coordinació de forces hauria de basar-se en la construcció d’un discurs solidari i fratern amb perspectiva de gènere i de diversitat afectiva sexual. Contra l’odi, pedagogia. Tanmateix tampoc hem d’obviar que es pot denunciar, quan sigui possible, tota mostra d’intolerància o vulneració de drets.

– Eradicar l’estigma i la discriminació de les persones amb VIH i la sida i incidir en les polítiques per a promoure els canvis socials, legals i administratius que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones amb VIH

-El dret a la visibilitat de la diversitat familiar. Denunciar la manca de llibertat de les famílies LGTBI per moure’s arreu de la Unió Europea. La lliure circulació és un dels drets fonamentals dels ciutadans de la UE. No obstant això, veiem que les famílies amb vincles familiars legals no són reconegudes com a tals si viuran a un Estat membre de la UE que no accepta les nostres unions.

– El col·lectiu que exerceix el treball sexual sempre és un dels primers oblidats. És imprescindible recordar, que sempre han estat en les reivindicacions de lluita del col·lectiu LGTBI i que reben una violència institucional i social que les posiciona en una situació de vulnerabilitat intolerable. És necessari escoltar a les treballadores sexuals, tenir coneixement de la situació precària, elaborar programes de formació i d’inserció sociolaboral, i per suposat, detectar a les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

-La pedagogia ha de ser una eina de transformació social, cal reforçar i ampliar les formacions amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i gènere adreçades al funcionariat públic, en específic en l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cossos i forces de seguretat.

– Les polítiques LGTBI, conjuntament amb les feministes, han de ser un eix central de les polítiques de qualsevol administració. Actualment, volem agrair els esforços dels Ajuntaments que estan creant en la seva infraestructura governamental regidories i/o àrees específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI. El municipalisme és una mirada necessària que apropa les polítiques a la ciutadania. És per això que necessitem una equitat territorial en relació als recursos, molts d’ells centrats en la ciutat de Barcelona i rodalies. Hem de teixir xarxa en el territori, comptant amb les entitats que fan un paper important d’acompanyament i d’activisme.

No volem acabar sense alertar, el que desgraciadament és un fet, l’avenç de l’extrema dreta és una realitat que s’està produint al món. Estats Units, Brasil, Hongria, França, Itàlia, Turquia, Polònia o el mateix Estat espanyol, per posar alguns exemples, tenen representats polítics que afavoreixen polítiques antifeministes i LGTBIfòbiques. A més, han aconseguit polaritzar posicions polítiques i arrossegar discursos de formacions suposadament progressistes cap a les seves tesis! Molt perillós!

El moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i les pràctiques que promouen odi i ha d’establir aliança amb altres col·lectius socials per fer front al feixisme. Davant la crispació, tensió i polarització que proposa les polítiques feixistes, hem d’enarborar mecanismes d’aliances entre diferents moviments oprimits i millor coordinació per constituir narratives en que les cures i els drets humans estiguin al centre.

Hem de continuar donant resposta a cada situació i injusta, a tot aquell que vol trepitjar-nos la dignitat, però ara i sempre tornem a dir amb veu ben alta que CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

L’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya, la Plataforma Trans Estatal i Ikusgune, Observatori Contra la LGTBI+fòbia de Vitòria-Gasteiz davant dels assassinats coneguts a Bilbao

Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya, Ikusgune, Observatori Contra l’LGTBI-fòbia de Vitoria i Gasteiz i la Plataforma Trans Estatal, mostrem el nostre absolut rebuig cap a les recents notícies de presumptes assassinats a homes gais a través de contactes en aplicacions per a lligar, han generat novament una preocupació en la nostra comunitat, així com indignació i estupefacció en la societat.

La persona agressora utilitzava una app de cites per lligar on majoritàriament els perfils són d’homes gais i/o bisexuals per a poder cometre els presumptes delictes horrorosos. És aquí on hem de posar èmfasi com a col·lectiu, l’estratègia premeditada d’utilitzar aquestes apps, aquests espais, amb ple coneixement dels destinataris, per a posteriori realitzar el seu modus operandi de sumissió química fins causar la mort i conseqüent robatori, objectiu final dels seus actes.

Ara bé, hem de tenir en compte per damunt de tot, que la llibertat d’expressar la nostra sexualitat ha de ser plena, sense risc de patir qualsevol tipus de discriminació i/o agressió. No podem revictimitzar a persones que han perdut la vida, i menys culpar-les del succeït. Els espais han de ser amables i segurs per l’expressió dels nostres desitjos i no estigmatitzants vers el col·lectiu LGTBI+

És important tenir respostes col·lectives de cures i treballar-ne recomanacions de protecció per quan lliguem per aplicacions. Exigim un acompanyament acurat al cercle social més proper de les persones afectades, en tot cas, no han d’exposar-se episodis en els mitjans de comunicació amb caire morbós de la vida de les víctimes, ni imatges que els hi pugui identificar, ni tampoc dels seus familiars o nuclis de convivència. No hem de permetre la banalització d’uns fets que són dramàtics i molt preocupants i que poden generar angoixa en el conjunt de la societat.

Ens sumem al recolzament sense escletxes a les companyes que estan abordant aquets fets davant d’unes notícies atroces, i ens posem a la seva disposició pel que puguin necessitar. Exigim a les autoritats policials una rigorosa investigació sobre els fets. Tanmateix, exigim a les institucions que efectuïn polítiques públiques efectives per la prevenció, detecció i intervenció de
l’LGTBI-fòbia.

Prou LGTBI-fòbia!

———————————-

El Observatorio Contra la Homofobia de Cataluña, la Plataforma Trans Estatal e Ikusgune, Observatorio Contra la LGTBI+fobia de Vitoria-Gasteiz ante los asesinatos conocidos en Bilbao

Desde el Observatorio Contra la Homofobia de Cataluña, la Plataforma Trans Estatal e Ikusgune, Observatorio Contra la LGTBI+fobia de Vitoria-Gasteiz mostramos nuestro absoluto rechazo hacia las recientes noticias de presuntos asesinatos a hombres gays a través de contactos en aplicaciones para ligar, estas informaciones han generado nuevamente una preocupación en nuestro colectivo, así como indignación y estupefacción en la sociedad.

La persona agresora utilizaba una app de citas para ligar donde los perfiles son mayoritariamente de hombres gays y/o bisexuales para poder cometer los presuntos delitos. Es aquí donde debemos poner énfasis como colectivo, la estrategia premeditada de utilizar estas apps, estos espacios, con pleno conocimiento de los destinatarios, para posteriori realizar su modus operandi de sumisión química hasta causar la muerte y consecuente robo, objetivo final de sus actos.

Ahora bien, debemos tener en cuenta por encima de todo, que la libertad de expresar nuestra sexualidad debe estar plena, sin riesgo de sufrir cualquier tipo de discriminación y/o agresión. No podemos revictimizar a personas que han perdido la vida, y menos culparlas de lo sucedido. Los espacios deben ser amables y seguros por la expresión de nuestros deseos y no estigmatizantes hacia el colectivo LGTBI+.

Es importante tener respuestas colectivas de cuidados y trabajar recomendaciones de protección para cuando quedamos a través de aplicaciones. Exigimos un acompañamiento al círculo social más cercano de las personas afectadas, en todo caso, no deben exponerse episodios en los medios de comunicación con cariz morboso de la vida de las víctimas, ni imágenes que les pueda identificar, ni tampoco de sus familiares o núcleos de convivencia. No debemos permitir la banalización de unos hechos que son dramáticos y muy preocupantes y que pueden generar angustia en el conjunto de la sociedad.

Nos sumamos al apoyo sin fisuras a las compañeras que estan abordando estos hechos ante estas noticias atroces, y nos ponemos a su disposición para lo que puedan necesitar. Exigimos a las autoridades policiales una rigurosa investigación sobre los hechos y a las instituciones que efectúen políticas públicas efectivas por la prevención, detección e intervención de la LGTBI-fobia.

———————————————————

Kataluniako Homofobiaren Kontrako Behatokia, Estatuko Trans Plataforma eta Ikusgune Gasteizko LGTBI+fobiaren Kontrako Behatokia Bilbon ezagutu ditugun hilketen harira honako hau adierazten dugu:

Kataluniako Homofobiaren Kontrako Behatokitik, Estatuko Trans Plataformatik eta Ikusgune Gasteizko LGTBI+fobiaren Kontrako Behatokitik, erabateko gaitzespena erakusten dugu ligatzeko aplikazioen bitartez gizon gayen ustezko hilketen albiste berriekiko. Berriz ere, informazio honek kezka sortu du gure kolektiboan, baita sumindura eta harridura gizartean ere.

Erasotzaileak ligatzeko aplikazio bat erabiltzen zuen ustezko delituak egin ahal izateko, zeinetan gizon gay edota bisexualak diren profil gehiengoa. Kolektibo bezala enfasia honako honetan jarri behar dugu: aldez aurretik pentsatutako estrategia honen logikaren baitan, aplikazio hauek erabiltzea zegoen, erabiltzaileen erabateko ezagutza osoarekin, geroago haren modus operandia aurrera eramanez, sumisio kimikoaren bitartez heriotza eragin arte. Azken helburu bezala, lapurreta gauzatzen zuen.

Baina, beste ezeren gainetik, kontuan izan behar dugu gure sexualitatea adierazteko askatasunak erabatekoa izan behar duela, inolako diskriminazio edota erasorik jasateko arriskurik gabe. Ezin ditugu birbiktimizatu bizia galdu duten pertsonak, eta are gutxiago gertatutakoaren errua haiei bota. Espazioak atseginak eta seguruak izan behar dira gure nahiak adierazteko, eta ez ordea LGTBI+ kolektiboarekiko estigmatizatzaileak.

Garrantzitsua da erantzun kolektiboak ematea eta babes-gomendioetan lan egitea, aplikazioen bitartez geratzen garen momentuetarako.

Eragindako pertsonen hurbileko inguruarentzako laguntzea eskatzen dugu; nolanahi ere, komunikabideetan ez da azaldu behar biktimen bizitzaren kutsu morbosoa duen gertakaririk. Hare gutxiago haiek identifika daitezkeen irudirik, edota haien senide zein ingurukoen irudirik. Ez dugu utzi behar horren dramatikoak eta kezkagarriak diren eta gizarte osoan larritasuna eragin dezaketen gertakariak hutsaltzea.

Albiste latz horien aurrean gertaerei aurre egiten ari diren lankideei erabateko elkartasuna adierazten diegu, eta haien esanetara jartzen gara behar dutenerako. Gertakariei buruzko ikerketa zorrotza eskatzen diogu poliziari, eta LGTBI+fobia saihesteko, detektatzeko eta esku hartzeko politika publiko eraginkorrak egin ditzatela eskatzen diegu erakundeei.

Dones lesbianes, orgulloses, lliures i VISIBLES!

L’any 2008, tres anys després de l’aprovació del matrimoni igualitari, es va acordar el dia de la Visibilitat Lèsbica per iniciativa de la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Trannssexuals i Bisexuals (FELGTB). La seva commemoració en el món encara és incipient, però va tenir especial acolliment a Sud-amèrica. Per exemple, a l’Argentina és un dia per recordar l’assassinat de Natalia Gaitán per part del pare de la seva parella, també, per a reclamar diferents injustícies molt pròpies en el moviment lèsbic.

Per això, avui recordem perquè revivim aquest gest que ens va fer donar un pas cap endavant, que ens va impulsar a expressar-nos en llibertat. És necessari aquest dia per recordar-nos a nosaltres mateixes les lluites aconseguides i les que encara queden pendents. I també per ser visibles i fer visibles les nostres reivindicacions i drets.

Avui, nosaltres, dones lesbianes, volem continuar sent visibles des de finestres i balcons, des dels nostres llocs de treball, amb les nostres famílies i amistats, amb les persones que convivim i a les nostres xarxes socials. Reivindiquem que som moltes i diverses, que volem ser respectades, ocupant el nostre espai a la vida pública.

Des del 2008 fins ara, les nostres reivindicacions no han canviat molt, ja que encara patim múltiples discriminacions que interseccionen entre elles per ser dones, lesbianes, negres, grans i/o amb alguna diversitat funcional. Reivindiquem les lluites encara pendents:

– El reconeixement dels nostres desitjos sexuals, després d’haver estat negats, prohibits, reprimits i invisibilitzats al llarg de la història. Som persones amb desitjos propis i no subjectes desitjats per i per als homes. Estem fartes de la sexualització dels nostres cossos i dels nostres desitjos.

– Urgim l’aprovació de la Llei Estatal d’Igualtat LGTBI i l’Ordre ministerial que ens garanteixi l’accés a tècniques de reproducció assistida. Seguim sense tenir garantit i reconegut el dret d’accés a les tècniques de reproducció assistida dins del sistema sanitari a l’àmbit estatal. A més, el temps del procés de la reproducció assistida a Catalunya és molt lent.

– Exigim l’efectiva implementació de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGTBI, adequar les mesures i resoldre els problemes en el circuit del protocol de reproducció humana assistida.

– Exigim mesures legislatives respecte a la filiació directa i per adopció, per evitar discriminacions en parelles de dones. Tenim dret a poder registrar-nos com a mares dels infants després d’una reproducció assistida si no estem casades, com les parelles heterosexuals.

– Exigim la integració de protocols d’atenció mèdica i ginecològica específics i adaptats a les dones lesbianes. La invisibilitat, lamentablement, continua present en molts àmbits de les nostres vides, així com els prejudicis i estereotips sobre nosaltres, com a dones lesbianes, de manera que encara és necessària la sensibilització i formació del personal sanitari, especialment d’atenció primària i ginecològica, així com el personal de centres geriàtrics, i forces i cossos de seguretat de l’estat.

– Denunciem la manca de mètodes de protecció de les dones i altres persones amb vulva a l’hora de mantenir relacions sexuals. També la manca de visibilització i formació dels pocs mètodes existents als centres sanitaris, centres educatius i en la societat.

– Demanem la implantació dels programes de formació i informació dirigits a tots els centres educatius que incorporen la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar en tots els currículums i nivells formatius, així com que aquest treball de visibilització es faci extensible a l’àmbit laboral.

– Volem la implementació de mesures dirigides a erradicar la discriminació masclista i lesbofòbica dins de l’àmbit laboral.

– Volem participar en tots els espais de decisió en igualtat de condicions: tenir veu i ser presents en tots els àmbits de la vida quotidiana de manera real i amb una participació efectiva. Dins del mateix col·lectiu LGTBI, els homes gais tenen més notorietat pública, mentre que les dones lesbianes són vagament esmentades en les lluites i manifestacions. No es pot ometre que els estereotips que se’ls adjudiquen son producte d’una masculinitat tòxica, tal com succeeix amb els homes heterosexuals amb els mandats de mostrar-se forts i no mostrar vulnerabilitat. És per això que són necessaris els esforços per a una visibilitat lèsbica més present i plural en l’espai públic, així com eines per donar resposta a la lesbofòbia, també invisibilitzada.

– Reivindiquem el dret d’asil a l’Estat espanyol per a dones lesbianes, en igualtat de condicions amb la resta de persones sol·licitants, parant atenció a les múltiples violències que pateixen per la seva orientació sexual i identitat de gènere als seus països d’origen.

– Exigim un acord per reconèixer els matrimonis LGTBI a tota Europa. Reclamem la llibertat de moviment a tota la Unió Europea.

– Exigim la fi de les dificultats en el procés d’adopció, que es redueixi la llista d’espera i que no sigui tan costós.
La lesbofòbia és present a la nostra societat. Durant l’últim any, el 2021, vam registrar 22 incidències d’agressions i discriminacions per lesbofòbia, un augment del 29,4% en comparació amb el 2020. Del que portem de 2022, hem registrat 3 incidències per lesbofòbia. Les situacions rebudes són heterogènies: des d’assetjament a comunitat de veïns a veïnes, a mirades i insults a una parella de dones lesbianes a l’espai públic o patir assetjament o acomiadament laboral al lloc de treball. Animem a totes les dones lesbianes a denunciar i fer visibles les discriminacions i violències que patim en diferents àmbits de la nostra vida.
Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia seguim detectant un dèficit en les incidències rebudes, i és, per aquest motiu, que hem engegat una línia d’atenció telefònica específica per a dones lesbianes (cis o trans) que tenen lloc el primer i el tercer dijous de cada mes de 18 h a 20 h i on, nosaltres, les voluntàries de l’Observatori contra l’Homofòbia hi som per escoltar, acompanyar i donar suport. També, hem engegat una campanya solidària “CAP DONA LBT SENSE DEFENSA” amb l’objectiu de recollir fons econòmics per a seguir garantint els drets de les dones LBT i dur a terme una campanya de visibilització.

Malgrat tot, són moltes les dones lesbianes que en els últims anys han aconseguit donar un pas endavant i ser visibles en diferents àmbits, com la política, els mitjans de comunicació, la cultura, l’esport, la salut o l’educació. Aquesta visibilitat és important perquè ens converteix en referents positius i de diversitat per a altres. Pel que fa a l’espai públic, a Catalunya comptem amb els Jardins de Safo, ubicats a Barcelona, però creiem necessari un major reconeixement a l’afecte i simbolismes lèsbics en l’espai públic.

Per tot això, volem ser més visibles que mai. Estem orgulloses de ser qui som. Reivindiquem què som, què fem i volem uns espais lliures de lesbofòbia. Defensem que la Visibilitat Lèsbica ha de ser transversal i interseccional en diferents àmbits i al llarg de tot l’any perquè opta a donar-li, com ho diu, VISIBILITAT a totes les dificultats que comporta una doble càrrega social: ser dona i lesbiana.
Contra la lesbofòbia, el masclisme i el sistema patriarcal, xarxa feminista i sororitat.